Una esmaixada d'Andrés "Chapu" Nocioni ha acabat amb la cistella esquerdada a la roda d'escalfament. Afortunadament, al Nou Congost n'hi havia una de recanvi que ha agilitzat un procés que en altres ocasions ha estat més lent. La demora ha estat de "només" vint minuts. No és la primera vegada que aquest fet succeeix en un duel entre manresans i Real Madrid. A la temporada 2011/12 Adam Hanga va fer el mateix i el partit va començar mitja hora més tard. El partit era entre setmana i la gent va sortir del Nou Congost passada la mitja nit. El partit en sí ha tingut poca història. L'ICL Manresa ha jugat amb més fe que encert mentre que el Real Madrid ha tirat de qualitat per dominar de principi a fi. Els de Pablo Laso no han acusat les baixes que tenien.

Milos Milisavljevic, Chase Simon, Ruslan Otverchenko, Dimitry Flis i Dejan Musli han estat els cincs jugadors titulars de l'ICL Manresa. Per part del Real Madrid han començat Sergi Llull, KC Rivers, Jefrey Taylor, Felipe Reyes i Gustavo Ayón. Precisament el mexicà ha estrenat el marcador amb un tir lliure. Els madrilenys han començat amb una defensa asfixiant que no permetia l'ICL Manresa moure la pilota amb fluïdesa. El conjunt blanc ha obert una primera escletxa (0-5, minut 2). Milisavljevic ha anotat els primers punts locals. Però el rebot era visitant i l'encert exterior també. Tot i això, els manresans no es volien desenganxar del partit a la primera de canvi i ha aconseguit impedir que el forat fos ja insalvable (9-13, minut 7). Els tirs lliures eren novament un martiri. Dins que Dimitry Flis s'ha vestit d'heroi i amb cinc punts seguits posava el seu equip a un sol punt. Álex Hernández ha tingut l'opció d'avançar el seu equip però ha errat. S'ha passat d'una situació de poder donar la volta al marcador a un màxim desavantatge per a l'ICL Manresa. Dos ex, Llull i Nocioni, han donat calma al seu equip. Al final del primer quart, dominava el Real Madrid 16-24. Malgrat dues jugades espectaculars de l'ICL Manresa, els visitants han sortit per feina als segons deu minuts i no han trigat a superar la frontera dels deu punts. Grigonis era un bastió de resistència. Els de Pablo Laso tiraven de qualitat individual per no perdre el seu avantatge i incrementar-lo així que podien. Nocioni, Carroll i Doncic sumaven amb aparent facilitat. Al descans, la diferència semblava ja insalvable (35-54).

Si a algun optimista li quedava un bri de fe, Rivers i Taylor els han tret amb quatre triples seguits a la tornada dels vestidors. Només Flis ha aconseguit anotar un 2+1 en aquesta tempesta ofensiva blanca. La diferència no ha trigat a arribar a la trentena. L'ICL Manresa corria per la pista amb les idees cada cop més espesses. El perill de la derrota més àmplia a casa (80-120, el 16/01/1983 també contra el Real Madrid) era evident. Al darrer quart, l'encert visitant ha baixat. Els deu darrers minuts semblaven més un tràmit burocràtic que una competició esportiva. Amb tot decidit, Juan José García col·locava dos taps seguits que feien aixecar els espectadors del seu seient. Finalment, el rècord negatiu. Al final, 70-102.

Aquesta derrota situa el quadre manresà en tretzena posició amb set victòries i onze derrotes. El marge sobre el descens continua sent de quatre triomfs. Els dos darrers classificats han tornat a perdre. Per tant, l'objectiu és una jornada més a prop. La setmana vinent l'ICL Manresa torna a jugar a casa. El visitant serà l'Herbalife Gran Canaria i el partit es disputarà a partir de les set de la tarda, l'hora habitual del bàsquet al Nou Congost.
 

Estadístiques del partit

Resultats i classificació