Inicialment, el projecte contemplava quatre franges que prenien com a referència els paisatges principals del camí que l'any 1522 va emprendre Ignasi des de la vall de Loiola fins a Manresa: Loiola, l'Ebre, Montserrat i Manresa. Aquestes quatre franges es diferenciaven, substancialment per quatre tipus de vegetació: fruiters, pollancres, moixeres i els xiprers, a banda d'altres elements arbustius. Per a l'àmbit de Montserrat, inicialment s'havien projectat pins, però s'ha canviat per moixeres.
L'ordenació del nou espai donarà continuïtat a la plaça existent a l'entorn de la Capella del Rapte fins arribar a la via Sant Ignasi, aconseguint un aspecte unitari i coherent amb la plaça existent. El nou espai públic estarà destinat bàsicament a vianants i disposarà de recorreguts perfectament accessibles, petites zones d'estada i amb una forta presència de vegetació.
L'ordenació pren com a referència els criteris establerts a la plaça ja executada i perllonga el llenguatge de franges de paviment per tal de generar un nou sistema de recorreguts que garanteixen la relació de la plaça amb la via Sant Ignasi a l'entorn de la Capella del Rapte i resolen la seva topografia.
[h3]Quatre cercles, quatre ambients del camí[/h3]
En la proposta final i que ja encara la recta final, les quatre franges s'han substituït per quatre espais en forma de cercle, o de semi-cercle tallat per l'espai de la Capella del Rapte, que ajuden a cobrir el seu espai posterior i lateral est.
El primer d'aquests paisatges, Loiola, és l'inici del camí, i l'àmbit d'origen de Sant Ignasi de Loiola al País Basc. El tret principal d'aquest paisatge és la seva vessant productiva, agrícola. D'altra banda, cal recordar els exercicis espirituals que el Sant realitzava mitjançant el cultiu de fruiters. És per això que s'hi plantaran arbres fruiters i espècies arbustives pròpies de la zona de Guipúscoa.
Aspecte de la disposició antiga de l'arbrat a la plaça que s'ha descartat. Foto: Batlle i Roig, arquitectes
En segon terme, el paisatge més característic i que durant més quilòmetres acompanya el camí, és el paisatge fluvial del riu Ebre. La plantació de pollancres i espècies de semblança riberenca recordaran aquest paisatge.
En tercer paisatge és Montserrat, el cim i la seva vegetació de muntanya es representarà mitjançant la plantació de moixeres i arbustives del lloc com el marfull i el boix.
En darrer terme, la ciutat de Manresa és el final del camí. Una cercle de xiprers al darrere de la Capella del Rapte donaran la benvinguda a la ciutat juntament amb brolles de romaní i bruc d'hivern pròpies de la zona del Bages.
