"Disculpi'm, no l'havia vist...", s'excusa l'alcalde amb el president del grup municipal de Ciutadans, Andrés Rojo. "Bueno, bueno, bueno..." respon aquest com si no se'l cregués massa. "Què vol dir bueno, bueno, bueno? Que no em creu?". "Sí, home sí, que me'l crec". "Com que ha dit bueno, bueno, bueno...". "Doncs això que sí, que bueno, que me'l crec"...

Rojo, que està situat en un extrem de la distribució de regidors, comença la seva intervenció. En veu baixa, gairebé imperceptible, Junyent va per aixecar-se i fa un comentari al secretari municipal, que té a la seva dreta. El de Ciutadans s'atura i, pensant-se que el comentari va per ell, pregunta reptador "està dient alguna cosa?". "Sí, que vaig al lavabo...". "Ah! vagi vagi...".

Aquesta en va ser una. En un ple tan llarg com anodí gairebé són d'agrair aquests numerets si no fos que es nota mala maror. Aquelles enganxades d'anys enrere en que els contendents es reptaven amb la retòrica ara són cares de veure. O són breus, o acaben amb algun estirabot. Altra cosa és a qui li agrada forçar la màquina per veure fins on aguanta el motor. En aquest sentit, el president dels socialistes, Felip González, n'és un expert.

En un dictamen, inicialment insubstancial, sobre la substitució, per jubilació d'un funcionari del departament d'estadística i cens, el del PSC va fer-hi entrar, com qui no vol la cosa, el tema de la barrera dels 75.000 habitants de Manresa preguntant si havia arribat resposta del Ministeri d'Hisenda. Acaba, a més a més, fent referència a les seves "ulleres partidistes", tema que havia sortit en el tiqui - taca previ dels mitjans.

El regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala, demana la paraula i l'alcalde, després d'advertir que la pregunta no tenia res a veure amb el dictamen, li pregunta si vol respondre. "Home, sí, si a vostè li sembla bé". "Doncs no, no em sembla bé", fa inicialment l'alcalde, que després, condescendent deixa que Sala respongui.

Finalment, l'última enganxada va tenir la llengua usada en el ple com a protagonista. Com a prèvia, cal dir que el president de Ciutadans, Andrés Rojo, fent ús del seu dret, com es va afanyar a avisar, fa totes les seves intervencions en el ple íntegrament en castellà.

Es debatia una moció dels espanyolistes que instava la Generalitat a pagar el deute que té amb l'Ajuntament de Manresa. Aquesta xifra, segons va explicar el regidor d'Hisenda és de 2,6 milions, aproximadament "que no és poca cosa". En el seu torn, Rojo respon que "si a vostè li sembla poca cosa, a mi no m'ho sembla". En la contra-rèplica, el regidor Sala l'avisa que "si té un problema amb l'idioma, no esperi que jo canviï de llengua..."

La situació, que es donava en el mateix punt del ple en que Rojo i l'alcalde s'havien enganxat pel "bueno, bueno, bueno", va finalitzar amb un nerviós al·legat de Rojo a expressar-se amb la llengua "de la meitat dels manresans".

Tot plegat en un ple que segueix a altres plens que també havien tingut els seus moments puntuals de tensió... amb els mateixos protagonistes.