Manresa En Comú, proposa un servei d'atenció a domicili "més comunitari i de proximitat", adaptant el model de les superilles socials de Barcelona. Aquestes s'implantarien per fases i s'iniciaria amb dues proves pilot als barris de Valldaura-Plaça Catalunya i l'altra a Poble Nou-Mion-Puigberenguer. Usuaris i treballadores pactarien conjuntament els serveis. 

La cap de llista de la formació, Ana Querol, parteix de la realitat que "som la ciutat més sobreenvellida de Catalunya i les previsions demogràfiques per a les properes dècades ens diuen que el volum de persones grans a la ciutat creixerà, i de la mateixa manera ho faran les persones amb algun tipus de dependència o de malaltia crònica – això ja ho ha recollit l'informe de salut de l'Ajuntament de Manresa- que necessitarà d'una atenció periòdica i una monitorització permanent". I això, afegeix Querol, "implicarà una creixent necessitat de serveis domiciliaris de suport a l'autonomia, sociosanitaris o comunitaris".

La candidata posa com a exemple el Servei d'Ajut a Domicili municipal (SAD): Actualment el servei està dividit en quatre grans zones: Nord, Centre, Ponent i Llevant. El sistema de distribució de les tasques no recull cap altra territorialització i consta de 27 treballadores fixes i 98 de temporals. 

La cap de llista dels comuns observa que "amb aquest nivell de temporalitat es produeix inestabilitat tant per a les treballadores com per a les pròpies persones usuàries"

On s'iniciarien les superilles?

Ana Querol proposa iniciar dues proves pilot al SAD manresà modificant les quatre zones actuals per passar a treballar en petites unitats d'acció en els barris on les persones que hi viuen són més grans. 

Això seria una superilla social a Valldaura-Plaça Catalunya amb base d'operacions al centre cívic Selves i Carner, i l' altra a Poble Nou-Mion- Puigberenguer amb base d' operacions a l' Oficina d' Afers Socials de la Generalitat a la plaça de la Democràcia.

Com?

Els funcionament s'articularia en petits equips del SAD (treballadores familiars i auxiliars de neteja), donant-los poder d'autogestió en les seves tasques diàries, un canvi profund en la manera de treballar, acordant els horaris i els serveis amb grups més petits i tancats de persones usuàries del SAD, de manera pactada amb els propis usuaris i familiars.

El futur de la superilles

La construcció de la superilla social ha d'anar afegint noves peces, com la integració o coordinació de l'atenció a la dependència amb els serveis sanitaris, la coordinació i suport als cuidadors no professionals reconeguts i als informals, així com altres serveis que ja dona l'Ajuntament a la gent gran que viu en la mateixa zona (teleassistència, àpats a domicili) i reforçant programes com "Propers" que ja funciona al Xup i la Balconada, creant xarxa comunitària, etc... 

A Manresa en Comú anticipen que "si funciona podem anar més enllà" referint-se a estendre-ho a tota la ciutat i també en la dimensió inicial de "l'envelliment i la dependència" perquè les superilles "poden tenir també el seu paper molta de l'acció en drets socials, per exemple, la cura dels infants".