El ple de l'Ajuntament de Manresa ha aprovat aquest dijous el nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) de la ciutat, una eina bàsica per a l'administració local per planificar de manera integrada les xarxes que conformen el sistema de transport de la ciutat i la mobilitat de les persones que hi viuen, amb un horitzó temporal de sis anys.
El document s'ha aprovat amb els vots a favor dels grups que formen l'equip de govern després que s'hagin resolt les dues al·legacions que va rebre. La primera, provinent d'una entitat que agrupa companyies de seguretat privada, demanava incorporar els serveis de seguretat privada als vehicles que comptaran amb excepcions per entrar dins la nova zona de baixes emissions. S'ha desestimat en considerar que es tracta d'una qüestió que s'ha d'estudiar en el marc d'elaboració de la nova ordenança, i no en el marc del PMUS.
La segona, provinent de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, sol·licitava calcular l'impacte acústic que genera el trànsit, i fer-ho a través d'una eina de gestió de la Generalitat. S'ha estimat parcialment: s'ha introduït un percentatge per calcular-lo, però sense la necessitat que s'hagi de fer amb l'eina concreta que demanava Qualitat Ambiental, ja que requereix d'uns valors d'entrada que no es disposen en el PMUS.
Mobilitat universal, salut i sostenibilitat
El nou Pla situa la mobilitat universal, la salut i la sostenibilitat ambiental, social i econòmica al centre de les polítiques que es desenvoluparan a la ciutat d'aquí al 2030. S'organitza en tres línies estratègiques, que a la vegada contenen fins a 63 propostes d'actuacions.
La primera línia afirma que Manresa ha d'actuar com a ciutat capital dins el seu àmbit de referència. D'entre les propostes que destaquen en aquest apartat hi ha la reestructuració del servei de transport públic entre Manresa i les poblacions del Pla del Bages; l'execució del projecte per a la integració urbana i l'ampliació fins al Parc de l'Agulla de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat; l'estudi de la creació d'una entitat supramunicipal de gestió del transport i la mobilitat; l'impuls de les obres a les rondes de titularitat de la Generalitat, la millora de la distribució de les mercaderies o els desplaçaments als grans equipaments, com l'hospital.
La segona línia recull les propostes d'actuació per aconseguir una ciutat connexa i ordenada. En aquest punt destaca l'impuls a les illes de vianants, com l'anunciat nou carrer Guimerà; la transformació de les carreteres del Pont de Vilomara, Vic i Cardona, per ampliar l'espai per a vianants; el foment del transport públic i guanyar carrils bici; la millora de les carreteres de Sant Pau i del Xup; la millora de la seguretat a les interseccions; la planificació de la càrrega i descàrrega; l'increment de l'eficiència del bus; la promoció de l'ús de la bicicleta, la reformulació de la xarxa de carrils bici actual o la potenciació de la connexió de la ciutat amb els seus entorns verds, entre altres.
I, pel que fa a les propostes de la tercera línia, pretenen aconseguir una ciutat cuidadora i inclusiva. Així, el Pla indica la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques de mobilitat que es desenvolupin i proposa mesures per aconseguir el compliment de la normativa que limita la velocitat a 30 quilòmetres per hora. També inclou la instal·lació de punts de càrrega elèctrica, la continuació de la flota municipal per vehicles menys contaminants o la realització d'un model de senyalització que prioritzi la mobilitat activa i universal.
Participació i revisió
El PMUS contempla l'anàlisi de totes les xarxes de transport -vianants, bicicletes i vehicles de mobilitat personal, transport públic, vehicle privat, aparcament i distribució urbana de mercaderies- i l'anàlisi de tots els grups de demanda de mobilitat: gènere, escolars, gent gran, persones amb mobilitat reduïda, residents, no residents, mobilitat obligada i mobilitat no obligada.
Els treballs per afrontar el nou Pla -que permetrà renovar el vigent, del 2012- es van iniciar el novembre del 2021 amb la fase prèvia de diagnosi, en la qual es van fer sessions amb els grups municipals, tècnics de diferents regidories i el Consell de Mobilitat. Dins d'aquesta mateixa fase, també es va fer un treball de camp i enquestes telefòniques, que van permetre conèixer i avaluar els hàbits de mobilitat de la ciutadania de Manresa, així com realitzar una fotografia de la mobilitat de la ciutat (vegeu-ne més informació en aquest enllaç).
El juny del 2022 es va obrir el procés de participació a tota la ciutadania, que va comptar amb sessions específiques sobre diverses temàtiques relacionades amb la mobilitat. També es van fer noves reunions amb el Consell de Mobilitat i el personal tècnic i es va obrir un apartat on-line per fer propostes. En total, es van recollir 226 propostes, el 61% de les quals (131) es van estimar i han quedat recollides en el nou Pla, el 15% (34) es van estimar parcialment i el 24% (54) es van desestimar.
Un cop tancat el procés participatiu, entre el juliol de 2022 i el febrer de 2023 es va realitzar una revisió del PMUS amb els grups municipals i es van recollir noves aportacions. Tot seguit, es passar ja a la redacció del nou Pla, tenint en compte les mesures exposades en el procés participatiu i les dades obtingudes en el procés de revisió. El Pla es va aprovar de manera inicial el maig del 2023. Avui, ha quedat aprovat de manera definitiva.