Hugo Uber i la seva família han arribat aquest dilluns passada la 1 de la matinada a casa seva, a Sant Joan de Vilatorrada, Venien de Salobrenya, a Granada, on el jove bagenc ha disputat el Campionat d'Espanya d'escacs de joves en la categoria sub14. Amb les dues primeres victòries del campionat va superar els 2.300 punts Elo que el convertien, virtualment, en Mestre FIDE -el recompte definitiu s'actualitza a final de mes-, però la setmana ha continuat i l'Hugo s'ha proclamat subcampió d'Espanya d'escacs -convencional- i tercer en partides ràpides, que s'ha disputat tot seguit.
Té l'habitació temàtica, amb quadres, diplomes, llençols i tot allò que es pugui imaginar del món dels escacs. Admet que a l'ordinador no hi té cap altre joc que no siguin els escacs. "No m'atrauen. Quan tinc una estona prefereixo dedicar-la a la meva afició", diu amb naturalitat. Estudia al SINS Cardener i com era d'esperar, treu molt bones notes. En el futur voldria estudiar medicina per ser neurocirurgià, però encara no ho té decidit del tot. "Vull anar a les portes obertes de les universitats, perquè també hi ha diverses enginyeries que m'atrauen".
Gambit de dama, Buscant a Bobby Fischer,... admet que les ha vist totes. També que manté bona relació amb els contrincants de la seva edat que es troba en els campionats i tornejos arreu de l'Estat. "Hem anat creixent junts i amb la majoria ens coneixem des de fa anys, però quan comença la competició, ja és una altra cosa", somriu. Loquaç, l'Hugo Uber explica amb passió els detalls del joc, del sistema de tornejos, del sistema de puntuació de la Federació Internacional... Sens dubte els escacs l'apassionen.
Vius a Sant Joan però ets del Club Escacs Valls. Com és?
Doncs perquè de les ofertes que vaig rebre de diferents clubs, la seva va ser la que més em va fer el pes.
Ho tens a més d'una hora de casa...
Sí, però no hi he d'anar pas gaire sovint, eh.
Ah no?
No! De fet, només hi ha un moment de l'any que hi he d'anar sí o sí, que és quan se celebra la Lliga Catalana per equips. Aquí cada club competeix amb els altres clubs catalans de la seva categoria. En total són nou rondes, les que s'han de jugar, i quatre o cinc es juguen a la ciutat d'un dels clubs, i les quatre o cinc restants a la de l'altre. Per tant, quan juguem a casa sí que he de baixar a Valls.
Havies pertanyut en algun altre club, abans?
Sí. Vaig començar amb el de Sant Joan de Vilatorrada, on m'hi vaig estar un any, i llavors vaig anar al Catalona-Joviat de Manresa.
Com t'inicies en els escacs?
Doncs pel meu avi. Recordo que un dia vaig veure que jugava a una cosa estranya a l'ordinador. Em va dir que estava fent una partida d'escacs, i li vaig demanar que m'ensenyés a jugar-hi. Saps què em va respondre?
Què?
Que no me n'ensenyaria perquè segur que seria molt dolent.
De veritat?
Sí. I saps què és el que vaig fer jo?
Aprendre'n pel teu compte?
Exacte! Aprofitant les vacances d'estiu, vaig posar a mirar-me vídeos i tutorials. Un cop a casa, vaig proposar a l'avi de fer una partida, i el vaig guanyar.
Carai!
Sí, sí. A partir d'allò em vaig apuntar al Club d'Escacs Sant Joan... I fins ara.
Amb només 14 anys has aconseguit un dels reconeixements escaquistes més importants. Quina trajectòria més meteòrica, no?
Ui, encara em queda molt per estar a dalt de tot! Aquests títols, més que títols, són la manera com la Federació Internacional d'Escacs ordena la gent que té certs punts. En aquest sentit, com que vaig aconseguir arribar als 2.300 (en tinc 2.315, concretament), ara soc Mestre FIDE. Quan arribi als 2.400, passaré a ser Mestre Internacional, i si algun dia n'aconsegueixo 2.500, Gran Mestre. Dir-ho, però, és molt fàcil; fer-ho ja és una altra cosa.
Creus que et costarà molt?
Home, com més amunt estàs, més costa guanyar Elos, que és com anomenem nosaltres els punts.
Ah sí?
Sí. Per exemple: si jo tinc 2.300 Elos i guanyo algú que en té 2.000, els Elos que em donaran seran molt pocs, perquè hauré vençut una persona amb menys puntuació que jo. En canvi, si guanyo algú que en té 2.400 o més, els punts que rebré seran majors.
I si perds et quedes igual?
No, no. Si perdo, els meus Elos també se'n ressenten.
Recordes quina va ser la competició on vas guanyar més punts?
Va ser poc abans de marxar al Campionat d'Espanya, en el marc d'un tancat, que és un torneig on hi ha deu participants, amb les rondes marcades i on tu ja saps a qui t'enfrontaràs en cadascuna d'elles. Resulta que jo, que dels deu participants era el que anava últim en el rànquing d'Elos (en tenia 2.180) vaig ser qui va acabar quedant primer!
Òndia!
Sí! Vaig guanyar 107 punts!
"En un sol tancat vaig guanyar 107 punts"
Tots els tornejos o competicions on vas puntuen per aquest rànquing Elo?
Tots no, però la grandíssima majoria sí. Depèn de l'organització. A Catalunya, que és on més competeixo jo i és on més tornejos s'organitzen, gairebé tots compten per l'Elo.
Tu sempre competeixes amb gent de la teva franja d'edat?
No. En els open, que són tornejos oberts i els que més abunden, em pot tocar jugar amb qualsevol persona de qualsevol edat. En aquest sentit, pot ser que la primera ronda la jugui amb un nen de 10 anys, i la següent, amb un avi de 90.
Quan guanyes un escaquista de 40 anys, per exemple, què? Com s'ho pren?
Depèn del seu rànquing d'Elo: si en té 2.000 i jo 1.500, segurament que s'ho prendrà pitjor que si jo en tingués 2.300, perquè des de l'inici ja sap que s'està enfrontant contra algú amb més punts. Més enllà d'això, crec que els adults ja ho tenen súper assumit, que poden ser guanyats per persones molt més joves que ells.
Quin estil de jugador diries que ets?
Soc posicional: tendeixo a maniobrar per aconseguir les caselles dèbils que el rival deixa. El meu estil és anar aconseguint avantatge mica en mica.
Hi ha algun escaquista amb qui t'emmirallis?
Magnus Carlsen, sens dubte. Té un estil molt similar al meu i gaudeixo molt, veient partides seves. Actualment és qui té el rècord històric d'Elos: 2.882. També m'agrada Karpov, però menys.
Ja he imaginat que entre Karpov i Kaspàrov, t'agradaria més el primer, que té un estil de joc més semblant el teu..
Així és
Tens algun mètode d'entrenament concret?
Diríem que, per una banda, hi ha una part més pràctica, que és la d'anar fent partides, i una de més teòrica d'estudiar tema d'obertures, defenses, tàctiques... La part pràctica la faig per ordinador i l'adquireixo a base de jugar i jugar. Per exemple, per millorar la part de càlcul, el que faig són partides a cegues.
A cegues literal?
Sí, sí. Algú em diu les jugades i jo, sense mirar el taulell, vaig avançant. El càlcul és importantíssim en els escacs!
I a quantes jugades vista pots arribar a calcular? A quatre? A cinc?
Ui, no; a moltes més! És per això que molts cops, quan calculo variants profundes de moltes jugades, no miro el taulell i tanco els ulls, perquè si no, em faria un embolic!
Deies que també estudiaves teoria.
Sí. En aquest cas, és el meu entrenador qui em facilita el material d'estudi, que em sol ocupar unes dues o tres hores diàries.
Déu n'hi do!
Sí, però com que els escacs són la meva gran afició, no em suposa cap esforç dedicar-hi tant temps.
Ja tens estones per fer altres coses?
També jugo a tennis taula i tinc una mica de gimnàs a casa on faig exercici. El físic és molt important per tenir una ment sana i equilibrada.
"A banda dels escacs, també jugo a tennis taula i entreno al gimnàs: el físic és molt important per tenir una ment sana"
Aquest curs vinent faràs tercer d'ESO, oi?
Sí.
Tens pensat fer alguna carrera universitària?
Si m'ho demanes ara, et diré que segurament em decantaré per Medicina, perquè m'agradaria ser neurocirurgià. Tot i així, com que encara no he anat a les portes obertes de cap universitat, no ho tinc clar al cent per cent. Hi ha enginyeries que també em criden molt l'atenció.