El 14 de juliol es farà una caminada popular des de Manresa fins al Monestir de Sant Benet en el marc de la commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa. L'objectiu és recordar la visita que van fer a Sant Benet el 26 de març de 1892 els dele gats de la Unió Catalanista, reunits a la capital del Bages per aprovar les Bases per a una Constitució Regional Catalana.

La caminada organitzada per la Comissió del 125 aniversari de les Bases , l'Ajuntament de Manresa i el Centre Excursionista de la Comarca de Bages sortirà a les 7 de la tarda del costat del Viena, establiment col·laborador, als Trullols. Passarà per Viladordis, tindrà un recorregut de 9 km amb molt poc desnivell i serà apte per a totes les edats. Hi haurà avituallaments a la sortida i a l'arribada i tots els participants rebran un obsequi. A més a més, un cop al monestir, podran fer una visita turística gratuïta gràcies a la col·laboració de Món Sant Benet. La tornada es podrà fer en bus a partir de les 21.30 h fins al punt de la sortida, als Trullols.

El preu de la inscripció anticipada fins el 12 de juliol és de 3 euros i si es fa just abans de l'inici de la caminada, costarà 5 euros. Les inscripcions es podran fer per internet, i presencialment a l'Oficina de Turisme, i també al Museu de la Tècnica i al Centre de Visitants del Parc de l'Agulla (Infosèquia), ja que el Parc de la Sèquia també col·labora en l'organització.

El romànic, símbol nacional

El 1892, el matí del dissabte 26 de març, els delegats de la primera Assemblea de la Unió Catalanista, que es celebrava a Manresa i que l'endemà va aprovar les Bases per a una Constitució Regional Catalana, van fer una excursió a Sant Benet de Bages en carruatges. Els delegats hi van anar perquè l'estil romànic era considerat, des de la Renaixença, el símbol i l'estil propi de la nació catalana.

Aleshores, a Sant Benet només es conservaven en bon estat l'església, on encara s'hi celebraven oficis religiosos, els retaules i l'hostatgeria, que era utilitzada com habitatges per als treballadors d'una indústria tèxtil propera que era propietat, entre altres, d'Elisa Carbó, mare de Ramon Casas.