L'ICS Catalunya Central ha liderat un estudi que posa de manifest el paper determinant dels treballadors i treballadores socials sanitaris en la planificació anticipada de decisions de persones amb malalties cròniques complexes. La recerca, desenvolupada amb pacients dels equips d'atenció primària de la Catalunya Central, conclou que l'acompanyament professional facilita que els pacients reflexionin sobre les seves preferències assistencials i augmenta la formalització del document de voluntats anticipades (DVA).
L'estudi ha estat liderat per Oriol Imbernon, treballador social sanitari dels CAP de Navarcles i Sant Fruitós de Bages, juntament amb Aïna Fuster, farmacèutica de la Unitat d'Estudi del Medicament i del Comitè d'Ètica de la Investigació amb Medicaments de l'IDIAPJGol. La recerca s'ha publicat a la revista científica Journal of Social Work in End-of-Life & Palliative Care i destaca el model d'acompanyament que desenvolupen els equips d'atenció primària de la Catalunya Central.
L'acompanyament incrementa l'interès pel document de voluntats anticipades
L'estudi va analitzar 74 persones amb malalties cròniques complexes o avançades. D'aquestes, 48 van completar el procés de formalització del document de voluntats anticipades amb el suport dels professionals de treball social sanitari del seu centre d'atenció primària.
Els resultats mostren que dos de cada tres participants tenien un coneixement baix o molt baix sobre aquest document abans de rebre informació. Després de l'acompanyament professional, però, un 77% va expressar molt d'interès per presentar-lo. Totes les persones que van completar el procés van valorar positivament el suport rebut.
Segons els autors, l'acompanyament dels treballadors socials facilita la reflexió personal i ajuda els pacients a prendre decisions informades sobre les cures i els tractaments que voldrien rebre si en el futur no poguessin expressar la seva voluntat.
La formalització dels documents creix prop d'un 33%
La recerca també constata que, durant el període analitzat, el nombre de documents de voluntats anticipades formalitzats a la Catalunya Central va augmentar prop d'un 33%. Els investigadors relacionen aquest increment tant amb una major sensibilització de la població com amb el model d'acompanyament desenvolupat des de l'atenció primària.
El document de voluntats anticipades permet deixar constància per escrit de les preferències assistencials d'una persona davant una futura situació en què no pugui decidir per ella mateixa, garantint que els professionals sanitaris respectin els seus valors i preferències.
Un model centrat en la persona
L'estudi destaca que el model català integra de manera estructurada els professionals del treball social sanitari dins l'atenció primària, fet que permet entendre la planificació anticipada de decisions com un procés de diàleg i acompanyament, més enllà d'un simple tràmit administratiu.
Els autors assenyalen que aquesta manera de treballar afavoreix que les futures decisions assistencials s'ajustin millor a les necessitats, preferències i valors de cada pacient. També remarquen que la presència dels treballadors socials és especialment rellevant en l'atenció al final de la vida, ja que permet integrar el pronòstic mèdic amb el context social i garantir el respecte als drets dels pacients.
Més facilitats per formalitzar el document
La possibilitat de formalitzar el document de voluntats anticipades es va ampliar amb l'entrada en vigor, l'abril del 2024, de la Llei 2/2024, que modifica la normativa sobre els drets d'informació en salut, l'autonomia del pacient i la documentació clínica.
Des d'aleshores, el document es pot formalitzar davant d'un professional sanitari de l'atenció primària, hospitalària o sociosanitària, així com davant d'un treballador o treballadora social de l'àmbit de la salut, a més de les vies ja existents mitjançant testimonis o notari.
Segons la nota facilitada per l'ICS Catalunya Central, aquest canvi legislatiu ha contribuït a incrementar prop d'un 60% el registre de documents de voluntats anticipades a Catalunya.
