Oques Grasses ha començat aquest dimecres el seu comiat dels escenaris amb el primer dels quatre últims concerts de la seva trajectòria, aconseguint una fita històrica per a la música en català. El grup osonenc igualarà el registre de Coldplay -el maig del 2023- pel que fa al nombre de concerts i d’assistents a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, i reunirà fins dissabte unes 220.000 persones a Montjuïc. Una gesta per viure, gaudir i acomiadar un grup que ha acompanyat diferents generacions.

El primer concert de comiat, inicialment previst per a aquest dilluns, es va haver d’ajornar fins aquest dijous a causa de les inclemències meteorològiques. És per això que no ha estat fins aquest dimecres que Oques Grasses ha pogut donar el tret de sortida al seu comiat multitudinari dels escenaris, que posa punt final a catorze anys de trajectòria, sis àlbums i cançons que ja formen part de l’imaginari col·lectiu català.

Amb els «Fans del Sol» amb la mirada posada al cel durant tot el dia, Montjuïc ha presenciat una nit que quedarà per al record. Minuts abans de l’inici del concert, una bonica posta de sol tenyia el cel i acompanyava l’arribada dels assistents, mentre l’ambient ja respirava la magnitud d’un gran esdeveniment: gent vinguda d’arreu del país, un públic ampli i divers, de totes les edats i generacions, i nombroses samarretes del Barça i d’Oques Grasses, així com estelades i senyeres, omplien l’Estadi Olímpic de color. L’escena, el preludi d’una nit memorable.

El concert -i, amb ell, també el comiat- ha començat vint minuts després de l’hora prevista, amb la projecció d’un vídeo amb imatges casolanes del grup al llarg de tots aquests anys. El vídeo ha culminat amb l’aparició d’un cor sobre l’escenari principal i amb la banda sota la façana de l’Estadi Olímpic, mentre Josep Montero ha aparegut al mig de la pista, damunt d’un petit escenari situat sobre la carpa de l’equip tècnic. Tot sol, amb guitarra i veu, ha interpretat «Córrer pels camps», obrint el comiat d’una manera nostàlgica i íntima davant de desenes de milers de persones. "Tot això va començar per amor i per amor s’acaba també"», ha confessat Montero abans d’encetar una nit que, tot i ser una gran festa, no ha deixat de banda l’emoció i la nostàlgia.

«Petar-ho», acompanyada d’un cor i de focs artificials, «Sta Guai» i «Elefants» han desfermat la primera gran eufòria col·lectiva d’un públic entregat durant les vint-i-quatre cançons que el grup ha interpretat. A partir d’aquí, ha estat una anada i tornada pels seus sis treballs discogràfics, combinant espectacularitat, explosivitat, diversitat de gèneres i potència amb moments d’intimitat i sensibilitat.

La proximitat de Montero amb el públic també ha estat una constant durant la nit. El cantant ha baixat a la pista per cantar entre els assistents durant «Com està el pati» i, en un altre dels moments més festius, ha fet pujar alguns seguidors a l’escenari per ballar la coneguda coreografia de «John Brown». «Cavall estable», «Cul» i «Passos importants», del disc de debut del grup, publicat el 2012, han recuperat l’essència dels primers Oques Grasses. Amb «Passos importants», que recorda que es fan «sense roba», part del públic s’ha tret les samarretes i ha convertit l'Estadi en una gran festa i reivindicació.

En contrast amb aquesta mirada als inicis, «Bambi», «Molta tralla» i «Com el dia i la nit», del seu darrer disc, han mostrat els Oques Grasses més espectaculars i ambiciosos, amb ballarins, un desplegament de projeccions i una posada en escena que ha fet saltar i ballar un públic completament eufòric.

A mesura que ha anat avançant la nit, la consciència que tot s’acaba s’ha anat fent més present. El comiat ha arribat amb Josep Montero visiblement emocionat, mentre les abraçades i els ulls brillants s’estenien per les graderies i la pista. El públic ha corejat a ple pulmó «La gent que estimo», amb l’Estadi il·luminat amb milers de llanternes en un dels moments més emotius de la nit, acompanyats d’una secció de cordes.

Després de creuar la pista a peu, amb «De bonesh» de fons i saludant el públic, el grup ha arribat a l’escenari central per acomiadar-se d’un públic emocionat i rendit amb «Sort de tu». Tot i que, sort la nostra d'haver-los gaudit i del llegat de cançons i lletres que ens han deixat.

Una celebració, però també un comiat. Una barreja entre l’alegria de cantar a ple pulmó i la tristesa de saber que ha estat l’última vegada -en directe-. Un adeu cantat i corejat en català i a cor obert, amb cançons que ja formen part de la memòria col·lectiva i que continuaran perdurant en el temps. I és que Oques Grasses forma part de la història, dels records i de les vivències de tot un país.