Em fa por la IA?

No us puc negar la major. La intel·ligència artificial em fa tremolar les cames. Cada dia que passa, cada anècdota que apareix a la premsa o a les xarxes, els nous usos que se'n fan o les conseqüències que ja comencem a notar, em fan patir més. Sí, és una eina que pot solucionar molts problemes de la humanitat i generar projectes engrescadors, com acadèmics o científics, que ens situen més a prop d'un futur més brillant. Però insisteixo, no puc deixar de fer-me una pregunta en veu alta: em fa por la IA? En aquestes darreres setmanes, tres escenes, elements o projectes han aconseguit que se'm glacés la sang o que em generés debats que encara em ballen pel cervell. Ja estem en un punt on podem empatitzar amb humanoides controlats per intel·ligències artificials? I si anem tan de pressa que no som conscients dels efectes nocius que estan generant en el nostre dia a dia? O realment en som conscients i ens ho estem agafant tot com si fos una broma? Aquests tres elements potser ens ajuden al fet que em feu rebotar el debat.

Fa pocs dies, un dels streamers més destacats dels Estats Units, Kai Cenat, presentava en el seu directe a Twitch un robot humanoide controlat per IA. D'un cost de 70.000, l'aparell semblava el típic autòmat de dibuixos animats, molt primari, gairebé infantil. Cenat i dos amics seus van fer el pitjor: empènyer-lo, donar-li puntades de peu, tirar-lo a terra. Bullying en directe, entre riures i davant d'una audiència infantil i juvenil. Les imatges es van viralitzar en poques hores i el tsunami de crítiques va ser ferotge. Què passa, doncs? Vaig sentir una empatia profunda per un aparell que ni té sentiments ni té capacitat per enraonar més enllà de la seva programació. Ser conscient que ja hem arribat a un escenari que pràcticament només apareixia en les ficcions literàries i audiovisuals provoquen tremolors per l'espina dorsal.

El segon és un dels complements del nou X sota el règim d'Elon Musk: Grok. Mentre el magnat juga a ser un home poderós entre els acòlits de Donald Trump a la Casa Blanca, la que va ser la xarxa social de les piulades s'omple a riuades d'imatges generades per aquesta IA. Per a ulls inexperts, la seva precisió pot fer colar qualsevol imatge generada per Grok com una fotografia real. Els exemples són immensos (i al principi era un despropòsit), però la deriva megalomana de Musk també s'ha traslladat en aquesta eina. En un futur pròxim, la companyia prepara un xat al pur estil ChatGPT i la intenció és integrar-lo encara més a X. Si només generant imatges té aquesta capacitat de precisió i de millora en poques setmanes, els calfreds recorren molts experts a saber que el foc (la IA) i la gasolina (Musk) poden generar un bon incendi.

Finalment, la irrupció de Deepsek, un projecte monumental d'IA de la Xina que té la intenció de competir amb els principals mercats nord-americans i europeus tecnològics ja em sembla el colofó perfecte perquè el ciutadà, és a dir un servidor o qui estigui llegint aquestes línies, se senti encara més una volva de pols en un oceà ple d'onades de 10 metres. Xarxes com TikTok s'omplen de les grans creacions humorístiques dels usuaris a partir d'IA (no em trec del cap aquesta versió punk-pop d'Star Wars), i al mateix X hi ha usuaris que fan creacions com aquesta de l'Eurocopa.

En tots aquests escenaris, l'evolució tecnològica és evident. Fa poques dècades, els joves de l'època es trencaven la vista i la imaginació mirant píxels mentre feien ús dels primers videojocs. Ara els nostres adolescents i joves (i molts adults, m'incloc) esperem el Grand Theft Auto 6 com si fos el Sant Grial i amb unes expectatives que pràcticament no podran ser saciades si no som literalment nosaltres protagonistes del joc. Com Ready Player One. Per tot plegat, externalitzar els temors o les incomoditats que ens generen les noves tecnologies que avancen exponencialment és una espècie de teràpia col·lectiva, una necessitat humana de retornar a uns orígens molt més comunitaris, menys tecnològics. O simplement és una por sorgida de la literatura i la ciència-ficció. 

Ja ho sé. La intel·ligència artificial no és un enemic, però no deixo de pensar que és una espècie d'arma que de per si és incapaç de fer res i només es converteix en un perill per l'activitat humana que hi hagi darrere. La conversa que vaig tenir amb Deepseek fa uns dies per comprovar els seus efectes encara em té rumiant. I a vosaltres, què, us fa por?

Fins la setmana vinent!