Aquest matí de divendres ens llevàvem amb un reportatge preocupant. Els companys d'El Periódico posaven el focus als passadissos dels instituts catalans, on la violència contra el col·lectiu LGTBIQ+ augmenta any rere any. Crèiem que era una pantalla pràcticament superada, però els casos d'assetjament, agressions, insults o vexacions es repeteixen per tot el país en una situació que preocupa educadors, pares i associacions en defensa dels drets de les persones del col·lectiu. Un de cada deu rep violència d'aquestes característiques. Homòfoba, trànsfoba o denigrant-ne l'orientació sexual. Formi part o no del col·lectiu. Han tornat els insults de "marica". Segurament mai van marxar del tot. L'Observatori contra l'LGTBIfòbia ho desgrana amb dades: el 2019, un 2% dels casos de violència eren per aquest motiu. El 2022 ja havien augmentat al 5%. Què està passant?

Un dels grans culpables, sense entrar en catastrofismes dignes d'aquells que van créixer amb transistors, tabac a quatre pessetes o televisions en blanc i negre, és l'univers digital. Obviar el component de les xarxes socials és tapar-se els ulls davant un problema que sembla no tenir aturador i que, en el cas de voler-hi posar remei, les nostres eines són escasses. Com hem reflectit en diversos reportatges a Next, una onada de les dimensions d'un tsunami, però silenciosa com una boira ben densa, envaeix les pantalles dels infants, dels adolescents i dels joves. Un corrent reaccionari, ultradretà, que entoma un discurs que es pot veure en l'humor (com en aquest vídeo amb milions de likes) o en els pseudopòdcasts de gurús de pa sucat amb oli que s'aprofiten d'un algoritme sense empatia, sense ànima i sense enteniment que només busca engagement a tort i a dret. Aquí teniu un altre exemple.

Fa gràcia i dona masculinitat que algú no segui en un banc amb els colors de l'arc de Sant Martí? Hem de veure homes, que no arriben als 25 anys, molt indignats perquè no es reivindiquen prou els valors suposadament cristians que ell defensa i considera… normals? Tota aquesta informació, servida digitalment de la mateixa manera que serveixen plats els restaurants d'estrella Michelin, és deglutida sense mastegar pels alumnes dels nostres instituts. Aquells que no tenen una xarxa prou robusta a casa, amb una educació sòlida des del nucli familiar, poden caure-hi. I encara que sembli mentida, també aquells que la tenen. Per què? Perquè ara és contracultura. La ultradreta europea ha fet servir les xarxes socials des de l'auge de Donald Trump el 2016. Des de Vox fins als acòlits de Le Pen.

I també els vostres streamers preferits. O els dels vostres fills, germans, nebots o cosins. Els dels veïns o companys de classe.Molt pocs són capaços de fer un discurs contundent com el d'Illojuan fa uns mesos sobre el llenguatge inclusiu -després de rebre una onada de mofa per part dels seus seguidors-, fins i tot fa uns anys Ibai i el més que polèmic Xokas trencaven una llança a favor de normalitzar un discurs en favor del col·lectiu. Des de llavors, hem vist poques demostracions més. Però em podria passar tota la nit, el matí, migdia i tarda a mostrar-vos escenes on tots ells feien acudits masclistes, homòfobs o trànsfobs.

Tenim un problema, greu, traslladat a les aules i que sobrecarrega els nostres educadors. Un problema que es converteix en violència. On tornem a ser espectadors de bromes -moltes d'elles gravades amb el mòbil- on un grup de nois es peta de riure per cridar "marica qui es mogui!". I ningú es mou. És una tendència amb milions de reproduccions, likes i comentaris d'aprovació a TikTok. Els fa gràcia. Ens fa gràcia. Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins a certs llindars de drets i seguretat. Assegurem-nos que no marxen per l'aigüera mentre tots estem distrets mirant una pantalla.

Fins la setmana vinent!