La mort dels mems

"Aquesta broma és molt del 2021". De l'anècdota en farem categoria, però un bon amic meu va llançar-me al cap aquesta frase després d'haver fet jo referència a la imatge de Bernie Sanders amb la mascareta posada i els braços creuats. El seu apunt no era una acotació, era una crítica. Com podia atrevir-me jo a fer una broma sobre un mem taaaaaaan antic? Com no em podia passar pel cap parlar sobre algun altre d'estricta actualitat de la darrera setmana?. Fregit i amb l'orgull esquinçat, vaig reflexionar: en quin moment hem arribat a aquesta espiral frenètica que devora les bromes, els mems i l'humor digital a aquest ritme abismal? 

En llenguatge digital, el tempo d'un mem o d'una broma acabava morint quan els teus pares o gent que va estudiar COU i BUP acabaven fent-lo servir de la manera més incorrecta possible. També quan les marques decidien sumar-s'hi, fent un ús completament descontextualitzat i al final, trencant la màgia, perquè per vendre un producte ningú pot igualar com ho fa KFC. Un cop arribats a aquest punt, per què podem dir que els mems tenen pràcticament la mateixa vida que una mosca?

Posem un exemple: Montoya. Tothom ho ha vist, tothom n'ha parlat -fins i tot va ser part de la tertúlia d'El Món a RAC1-, tothom n'ha fet referència. Milions i milions de vídeos, marques, equips esportius, competicions, humoristes. En molt pocs dies, ja n'estem farts. No ha seguit ni el recorregut habitual i ha arribat a fer el salt a escala internacional, amb Whoopi Goldberg parlant-ne al seu programa i pòdcasts americans posant el crit al cel perquè en una televisió apareix sexe. Ells són més d'una AK-47 en primer pla. A tot això, és l'exemple perfecte: tothom si suma, tothom ho gaudeix en un període molt curt de temps. Estàs a l'última, els ensenyes als teus amics, els mostres la referència que ha fet l'F1, que ha aparegut amb Ibai Llanos o el gran acudit que has trobat a TikTok. Ho cremes a una velocitat vertiginosa, com una cigarreta. Val, i ara què? A qui li fa gràcia o l'importa?

I ara que parlem de la plataforma xinesa -encara ens falta saber quin serà el preu a pagar perquè Trump "hagi solucionat" la seva situació als Estats Units-, una altra tendència digital ha estat completament engolida pels milions i milions d'usuaris. És el Hopelesscore. Ho explicava Adam Aleksic a la seva newsletter sobre lingüística i etimologia nerd o digital. La comercialització absoluta que ha patit, l'ús que se n'ha fet per fer-nos empassar certs missatges amb un embut o que ja es feia de qualsevol cosa ha acabat enviant pel pedregar una nova tendència. I era bona. Tenia ganxo. Podria haver servit per elevar certs discursos. Doncs a reveure, escolta.

Com a contrapartida, i avui que és 14 de febrer, és a dir Sant Valentí, tenim un mem que és immortal. Que sempre funciona. Que no deixa de sorprendre ni d'aportar novetats o rescatar clàssics. En Frodo Saquet i en Samseny Gamgi tornen a ser, una altra vegada, els protagonistes a X (sempre serà Twitter, Elon), Instagram i ara també TikTok. 

En Sam Valentí, en Sam Va A Poc A Poc ha tornat per recordar que no és que els mems estiguin morts, és que no hem après absolutament res de les veritables joies de l'humor digital. Perquè es necessita inventiva i no atrofiar un mem. Es requereix talent, bona fe i la ingenuïtat més absoluta no per treure'n un rèdit per quatre likes, sinó per sumar-se a una onada que és riure. Perquè amics, els mems són per riure, per retratar absurditats o per destapar caretes. Per res més.

Fins la setmana vinent!