Encara que sembli mentida, no tothom té al cap que diumenge se celebren eleccions. Especialment aquells que tenen el cap submergit en el món digital. Compte, en aquest espai no afirmarem -ni de bon tros- que això suposa un aïllament o el sinònim de l'estupidesa. No. Simplement, és un altre univers. Donades aquestes circumstàncies, a la redacció de Nació -i especialment a Next- ens va sorgir un dubte: en són conscients, els joves, de com d'importants són els comicis del 12 de maig? I vam anar més enllà: els interessa?

En termes electorals és difícil respondre, especialment en participació, però nosaltres ho hem intentat respondre en un reportatge amb en Marc Orts. Ara bé, és un fet que les xarxes socials estan envaïdes de contingut d'ultradreta. Pòdcasts, vídeos de TikTok amb menys base científica que un gurú terraplanista, comptes ultranacionalistes o radicals que escampen missatges xenòfobs i partits que atrauen els joves a partir de proclames populistes. Pals a la democràcia, com el mem de la bicicleta.

I per què? Perquè la ultradreta té molts números de seguir reforçant el seu posicionament en un Parlament de Catalunya que escenifica una política amb certes mancances per respondre (o combatre, en el cas de la radicalització de dretes) les demandes dels joves. En certa manera, a les xarxes ja ha germinat un jardí on floreixen plantes amb una furta pudor a podrit que s'escamparan per cada racó de la democràcia actual. Ho hem vist en repetits casos a Europa i fins i tot als Estats Units.

Diumenge és un dia clau per a vosaltres, joves. La bicicleta en què pedalem tots trontolla i la polarització segueix estenent-se entre les noves generacions. És atractiu, especialment per als homes joves, brandar una espècie de relat bèl·lic en el qual ells, la ultradreta, són el més que maleït concepte de la majoria silenciosa. Mobilitzats, conscienciats i carregats d'esperança -que no eximeix del temor pel futur-, milers de joves hauran de respondre a les urnes per contrarestar els núvols de tempesta que, en part sorgits dels oceans digitals, ens poden amargar l'existència. Paraigua, a pedalar i a deixar els pals al contenidor, que és d'on no haurien d'haver sortit mai.

Fins a la setmana vinent!