Com cada dia laborable de la meva vida, camino cap al metro per agafar la línia blava del Metro de Barcelona. Mentre faig el transbord de Sagrada Família, passo per davant d’un cartell publicitari d’una coneguda cadena de menjar ràpid. A la imatge, sobre un fons blau i lila, dos artistes que donen nom a dos menús diferents sostenen una hamburguesa cadascun. Si no fos perquè hi ha escrits els noms dels cantants, no hagués sabut dir qui eren. M’adono que com més gran em faig, més sovint em trobo sentint que acabo d’aterrar d’un altre planeta quan em topo amb noves cares, conceptes o tendències que desconeixia fins al moment de la descoberta. Però resulta que mai no aterro a un món nou. Resulta que tan sols hi ha molts planetes petits dins d’un mateix planeta, i amb el pas del temps en brollen de nous. I jo, que tinc una ambició de coneixement –de control, en el fons– equiparable a la força centrípeta d’un forat negre, m’he de recordar que resultaria absurd intentar abastar tota la galàxia. I got power, poison, pain, and joy inside my DNA. I got hustle, though, ambition flow inside my DNA.

Dipositaré la meva atenció en un sol planeta, doncs. Repasso mentalment la llista de planetes del sistema solar, que conservo sencera i intacta d’ençà que la vaig memoritzar a Coneixement del Medi en algun curs de la primària: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter… Avui és dijous. “Dijous” ve del llatí, Dies Jovis: dia de Júpiter, déu de les tempestes. I got dark, I got evil that rot inside myDNA. I got off, I got troublesome heart inside my DNA. Trio Júpiter, va. De Júpiter se’n diu que és un intent d’estrella fallit. La seva composició bàsica és la mateixa que la del Sol: hidrogen i heli. Això no obstant, Júpiter no és prou gran per generar al seu nucli les reaccions termonuclears necessàries que el convertirien en una estrella “real”. Júpiter només té una massa equivalent a una mil·lèsima part de la massa del Sol. Tot i això, és el planeta més gran del sistema solar, té 95 llunes reconegudes oficialment, una atmosfera densa com la boira d’un matí d’hivern a Lleida, i compta amb la Gran Taca Vermella, una zona de tempestes més gran que la Terra que dura des de fa tres-cents anys i que provoca vents de 400 km/h. Nascut entre Mart i Saturn, molt tocat per la tramuntana. I, tot i això, el primer que subratllen alguns de Júpiter quan volen aportar una dada curiosa és que és un intent d’estrella fallit. Però ningú li ha preguntat a Júpiter si estava intentant ser una estrella. And I'm gonna shine like I’m supposed to, antisocial extrovert.

Definir-se o definir algú únicament a través de la comparativa amb l’altre és fer una lectura miop de la identitat del jo, del tu, de l’ell; la identitat ha de ser una proposta, no una resposta. No hauria de necessitar constantment un mur en el qual rebotar per néixer en forma retorn, perquè aleshores supedites la teva existència a l’existència d’algú altre: la manca d’una identitat afirmativa condueix a construir-se per-oposició-a, com-a-resposta-a, o en-reacció-a una altra identitat. En definitiva, és una identitat que se sosté sobre l’existència d’una identitat preexistent a la teva, que dicta el teu torn per a existir, i de la qual depens per sentir que la teva existència té sentit.

Per consegüent, en cas d’absència de la identitat a què et contraposes, la teva identitat també desapareix: en caure la paret contra la qual llences la bola, esperant que torni al teu terreny per a calcular la força i l’angle del cop, et quedes sense l’amfitrió que et convidava a ser. Si tu et defineixes a còpia de respostes, l'opció a contestar desapareix sense un interlocutor que enceti el diàleg, perquè no totes les veus necessiten una resposta, però totes les respostes necessiten una veu prèvia. El mecanisme de construcció de la identitat, doncs, no pot ser únicament reaccionari. Perquè aleshores construeix identitats reaccionàries. I serà sempre tan fàcil de destruir com ho hagi estat de construir, i existirà sempre –i només– en la mesura que existeixi el mirall on necessita rebotar abans de generar-se. You motherfuckers can't tell me nothing, I'd ratherdie than to listen to you. My DNA not for imitation, your DNA an abomination.

Evidentment, no podem existir únicament per nosaltres i per a nosaltres, perquè els humans som éssers socials i part de nosaltres es construeix de manera transaccional en relacionar-nos, en tant que es produeixen intercanvis de tota mena –jo t’ofereixo alguna cosa, tu me n’ofereixes una altra– que acaben reflectint-se en la personalitat, els valors, les creences, la identitat. Però és crucial fer germinar, alimentar i respectar aquests aspectes de nosaltres mateixos, encara que això signifiqui arriscar-nos a decebre o a entrar en conflicte amb els altres. Quan descuidem les nostres pròpies característiques, preferències i idees en favor d’atendre o respondre a les dels altres, correm el risc de perdre de vista qui som i què és realment important per a nosaltres. Escollir prioritzar l’autenticitat de la identitat pròpia fomenta relacions més saludables basades en el respecte i la comprensió mútues, i garanteix que no desapareguem amb la desaparició d’un altre element de l’equació. Habitar, sostenir i reivindicar la identitat pròpia no és un gest de rebuig als altres, ni un acte egoista o desconsiderat, sinó una reafirmació de la mateixa existència, valors i fronteres. Watching all the snakes, curving all the fakes, phone never on, I don't conversate. I don't compromise, I just penetrate.

Queden 20 segons perquè el metro entri a l’estació. Torno a donar un cop d’ull al cartell publicitari amb els cantants i les hamburgueses, i em pregunto quantes persones de les quals esperen a l’andana sabrien dir qui són aquests nois sense llegir-ne els noms. Ja us he dit que jo no ho hagués endevinat, però sí que sé que un dia a Júpiter dura 10 hores, per exemple. Quanta gent d’aquí ho deu saber? Som molts planetes petits dins d’aquest planeta petit que és l’andana de l’L5 de Barcelona, segur que algú sap alguna cosa de Júpiter. Com ara que té anells, però que costen molt d’observar. O que la seva identitat no es limita a un intent d’estrella fallit. ¿Quanta gent d’aquí sap com ser una proposta, no una resposta?

¿O com ser una acció, no una reacció? ¿O com ser Júpiter, i no una quasiestrella?You ain’t shit without a body on your belt. Pròxima parada: Verdaguer.