Els joves menors de 25 anys, compresos dins la generació Z, tenen menys competències digitals altes que els adults de fins a 45 anys -és a dir, els millennials. En altres paraules, la generació Z té pitjors habilitats per detectar si una informació és falsa, o si prové d'una "font fiable", que la generació que els precedeix, una dada rellevant en un context electoral en què internet juga un paper cabdal. Aquesta és una de les conclusions de l’Informe Biennal de l’Observatori de Competències Digitals i Ocupació, iniciativa de la Universitat Autònoma de Barcelona i la fundació IMANcorp. “No hi ha relació lineal entre edat i competència digital”, ha apuntat Rafael Merino, director científic de l’estudi en una roda de premsa dimecres per presentar l’informe.
Segons l’anàlisi, els menors de 25 anys “cada vegada reben més informació passiva”, cosa que ha provocat un descens de les capacitats d’informació en els darrers anys. Així doncs, l'estudi recull una caiguda de 18,3 punts en les habilitats de recerca i gestió d'informació del jovent d'entre 16 i 25 anys, que han passat de presentar unes competències d’informació en un 95,1% el 2019 a un 76,8% el 2025: "En un context de saturació de contingut, és essencial reforçar la importància pels més joves tant de la recerca de fons fiables com de la verificació del que rebem de forma passiva per les xarxes", ha dit Hannah Valério, que ha coordinat i desenvolupat l'estudi.
No hi ha una única explicació per determinar aquesta baixada en les habilitats. Merino ha assenyalat la importància de l'accés a la feina per adquirir habilitats digitals, fet que pot incidir en el resultat, ja que els menors de 25 anys presenten menys taxes d'ocupació que les franges centrals. "L’ús de competències a la feina és la que t’aporta més nivell”, ha dit el també coordinador del Grup de Recerca Educació i Treball de la Universitat Autònoma. L’investigador ha afegit que “cada cop hi ha una bretxa més preocupant” en la població jove que deixa els estudis en acabar l’etapa obligatòria, ja que remarquen que la formació és l'altre factor que evidencia les diferències en competències digitals.
Més habilitats, més possibilitats de tenir feina
L'estudi també conclou que les persones amb més competències digitals tenen més possibilitats de tenir feina. L’anàlisi assegura que cada punt addicional en l’Índex de Competències Digitals que elaboren s’associa amb un increment del 5,9% en les possibilitats d’estar ocupat. De la mateixa manera, l’estudi assenyala que l’ocupació entre els que no tenen competències digitals és de tan sols el 14,7% mentre que entre els que han aconseguit un nivell alt el percentatge d’ocupats arriba al 65,7%.
En general, les competències digitals de la població han avançat de forma “moderada” i ha deixat enrere el fort creixement experimentat després de la pandèmia de Covid. Entre 2022 i 2025, les capacitats de resoldre problemes -que inclou la capacitat de realitzar tràmits de banca electrònica, instal·lar aplicacions o gestionar arxius al núvol- són les habilitats que més han crescut.
