Si estàs al dia de les novetats del món de les sèries, segur que sabràs què és Stranger Things. La nova producció original de Netflix ha aconseguit, en una setmana, convertir-se en el nou títol revelació de l’estiu amb una fórmula basada en la nostàlgia. Els joves germans Buffer són els directors de la primera temporada de Stranger Things, que s’inspira en aquelles primeres pel·lícules que molts cinèfils van veure als vuitanta com Els Goonies, E.T, l’extraterrestre o Cuenta Conmigo.
Per posar-vos en context, la sèrie comença amb la fuga d’una estranya criatura d’un camp d’aïllament nacional i amb la desaparició de Will, un nen que torna a casa després d’un dia en què ha estat jugant a jocs de rol amb la seva colla. Els seus amics freaks, un cap de policia errant i una mare desesperada buscaran el desaparegut mentre el poble de Hawkins comença a patir més successos estranys.
A continuació, cinc motius pels quals no perdre's aquesta sèrie. El fenomen mediàtic ja ha començat amb unes grans campanyes a les xarxes socials, la revelació de l’estiu ja ha servit la seva primera entrega en forma de vuit capítols.
1. Perquè us agrada Spielberg
Les pel·lícules del director americà als vuitanta van canviar el món del cinema i la vida de molts espectadors. E.T, l'extraterrestre és un referent pels germans Buffer, però Stranger Things no és una reinterpretació d’aquest o altres clàssics, és una nova història amb antics clixés (el grupet de raros de l'escola, mares desbordantment preocupades i fenòmens paranormals terrorífics) però amb noves maneres d’apropar els personatges i d’explicar la trama. La passió per Spielberg dels directors arriba fins al punt que la primera localització que tenien en ment per rodar la sèrie era el poble costaner de Montauk, on ja va gravar-se el 1975 Tiburón.
2. Perquè també us agraden John Caprenter i Stephen King
El cine dels vuitanta també està associat a les bandes sonores que John Carpenter cenyia per pel·lícules de terror o de sèrie B, com La Cosa, Starman o La Boira. La música de Stranger Things la posen Kyle Dixon i Michael Stein (impulsors del quartet SURVIVE) que s’inspiren en les atmosferes angoixants i l’electrònica sintètica i primitiva de Carpenter. També es filtra a la sèrie la novel·la intrigant i negra de Stephen King. En general, als elements del cine d’aventura juvenil se li han de sumar els del terror i thriller més infecciosos i addictius.
3. Per veure el retorn de Winona Ryder
La que va ser una de les actrius preferides de Hollywood als noranta, Winona Ryder, torna a tenir un paper protagonista després d’uns anys bastant desapareguda de la primera línia. A Stranger Things fa el paper de la mare desesperada del nen que ha desaparegut en estranyes circumstàncies. Tot i les crítiques que ha rebut la seva interpretació, considerada massa exagerada, el retorn de Ryder és notícia de manera incontestable. Tornem a veure l’actriu que va explotar amb Tim Burton en les pel·lícules Beetlejuice i Eduardo Manostijeras, i que va començar la seva carrera durant la mateixa dècada que plasma la sèrie.
4. Per la química dels nens i el paper del policia
Tot i els focus que acapara Winona Ryder, la resta del repartiment també està molt ben aconseguit. Per una banda, el grupet de nens fanàtics del Senyor dels Anells –perdó, d'El Hòbbit– i del joc Dracs i Masmorres congenien a la perfecció i aporten el punt humorístic i malparlat a la sèrie. Són aquests tres nens els que recorden més a l'entranyable pel·lícula d'aventures Els Goonies, per la simpatia que desperteni per la dosi d'humor que aporten a la trama. L'altre paper destacat és el del cap de policia del petit poble de Hawkins, portat de manera magistral per David Harbour. El personatge guanya profunditat i deixa de ser un simple agent mandrós i alcohòlic per donar pas a una figura cada vegada més turmentada.
5. Perquè tot us transportarà als vuitanta
Walkie-talkies, bicicletes infantils de manillar ample, telèfons de disc o cigarros omnipresents són alguns elements que et transporten a una època oblidada. La nostàlgia també ve acompanyada d’un vestuari sobri i ben trobat i per l’aura de l’Amèrica profunda que es respira en la petita localitat d’Indiana. No hi ha fissures en el relat, tot porta irremeiablement als vuitanta.
