29
de novembre
de
2016, 21:32
Actualitzat:
01
de desembre,
7:28h
El Govern és conscient que els pressupostos, si s'aproven, tenen tots els números per ser suspesos parcialment per part del Tribunal Constitucional (TC), ja sigui a instància dels partits unionistes o del govern espanyol. L'article de la llei que insta l'executiu a que, "dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d'habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d'organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria" -en referència al nou marc posterior a la llei de transitorietat jurídica- serà probablement impugnada i posteriorment anul·lada per l'alt tribunal.
Ara bé, com que és un mandat polític disposat a deixar clar a la ciutadania -i a qui ha de votar els comptes, la CUP- que el Govern és ferm pel que fa al full de ruta sobiranista, l'actuació judicial neguiteja poc al vicepresident català, Oriol Junqueras, autor dels pressupostos i encarregat de coordinar la tasca de celebració del referèndum. Fins ara, les anul·lacions de tots els mandats polítics han estat ignorades, i el també líder d'ERC ja ha deixat clar que aquest cop no seria diferent. Ara bé, a nivell tècnic, sí que preocupa relativament que el TC taponi totes les vies per finançar la consulta, sobretot tenint les finances intervingudes arran de l'accés al fons de liquiditat autonòmica. Per curar-se en salut, els comptes habiliten fins a tres vies des de les quals destinar recursos al referèndum, cadascuna depenent d'un departament diferent.
I és que, segons expliquen fonts del departament d'Economia i Hisenda, "hi ha diverses maneres" per poder pagar aquest procés. Així, per exemple, recorden que els executius han pogut obtenir recursos per celebrar eleccions quan aquestes s'han avançat de forma imprevista -un fet que últimament no és estrany-. De fet, si la CUP finalment tomba els pressupostos i Carles Puigdemont compleix la promesa de passar per les urnes si això passa, el Govern bé haurà de poder habilitar partides per pagar la nova convocatòria electoral, encara que la pròrroga del 2015 no ho contempli. Això és així perquè l'executiu pot moure recursos d'una partida a una altra, sempre i quan n'hi hagi una de prevista per a l'objectiu concret, més o menys dotada pressupostàriament.
Aquests nous recursos poden provenir d'una altra partida o del fons de contingència, el qual és gestionat pel departament d'Economia i, si bé aquest no permet pagar directament béns o serveis, sí que serveix per dotar de recursos altres partides des de les quals fer front a una despesa inesperada i que ha d'abonar-se amb certa celeritat. La Generalitat ha inclòs als pressupostos un fons de contingència des del 2004, però aquest 2017 disposarà de 330 milions, 130 milions més que en els prorrogats del 2015. Això dóna una pista de possible origen dels recursos extra -si calguessin-, però igualment caldria transferir-los a una altra partida per pagar les despeses derivades del referèndum. No hi ha partides opaques, asseguren des de Vicepresidència, sinó diverses vies des de les quals finançar el referèndum, segons com actués el TC. En quines tres pensa Junqueras per esquivar un possible veto del TC?
1. Fonts no departamentals: La partida més clara i menys dissimulada per finançar el referèndum és una que es troba agrupada en els fons no departamentals, aquells que no afecten a un sol departament -com és el cas, per exemple, de l'amortització del deute-, destinada a l'"organització, gestió i seguiment de processos electorals", dotada amb 5,8 milions d'euros i que seria gestionada pel departament d'Economia i Hisenda. El programa en què s'emmarca pretén "fer front a les necessitats administratives, logístiques, d'infraestructura i procedimentals derivades de l'organització i de la gestió dels processos electorals i de les consultes populars que siguin competència de la Generalitat de Catalunya", s'empara legalment en la llei electoral, la llei estatal de referèndum, la llei catalana de consultes populars del 2010 i la llei de consultes populars no referendàries del 2014, així com té com a missió "planificar, organitzar i dur a terme processos electorals i consultes populars a Catalunya mitjançant recursos propis o en col·laboració amb altres organismes i institucions, amb l'objectiu de facilitar als poders públics responsables en aquests àmbits les funcions que tenen encomanades".
Hauria estat complicat dissenyar una partida més explícita per referir-se al referèndum, sobretot tenint en compte que els processos electorals normalment s'organitzen des del departament de Governació. Des del Govern, però, saben que aquesta serà la primera partida en la qual situaran el punt de mira les forces unionistes i el TC, d'aquí la necessitat de buscar alternatives per si finalment també és impugnada. Sigui com sigui, cal tenir en compte que, dels 5,8 milions previstos, 5 milions s'haurien de destinar a la celebració del referèndum, mentre que els altres 800.000 euros serien per donar suport a la primera fase del procés constituent, la de debat ciutadà, segons han confirmat a NacióDigital fonts de l'executiu.
2. Afers Exteriors i Transparència: Quan Puigdemont va anunciar el referèndum, va encarregar-ne l'organització i impuls tant a Junqueras com al conseller d'Afers Exteriors i Transparència, Raül Romeva, de qui depèn l'àrea de participació. I és precisament de qui va ser cap de llista de Junts pel Sí de qui depèn la segona partida des d'on es podrien pagar les despeses derivades del referèndum. En concret, el seu departament preveu executar un programa dotat amb 1,3 milions d'euros sobre transparència i govern obert, el qual es proposa tant fer pública tota la informació de la Generalitat com incentivar la participació ciutadana. I en el marc d'aquest segons objectiu, buscarà millorar "les relacions del Govern de la Generalitat amb la ciutadania i les organitzacions civils, reforçant el vincle bidireccional i la confiança entre representants polítics i ciutadania" i, per aconseguir-ho, emmarca la seva actuació en la llei de consultes populars no referendàries del 2014, entre d'altres.
Així mateix, el programa pretén "aconseguir que les actuacions participatives institucionals de caire deliberatiu desenvolupades a Catalunya tinguin una alta qualitat democràtica" i "generalitzar l'ús de la participació ciutadana en el conjunt de la Generalitat", fins al punt que fixa l'objectiu de celebrar fins a vuit processos participatius el 2017, entre els quals previsiblement hi haurien el referèndum sobre la independència i la fase ciutadana del procés constituent. Així mateix, es planteja el repte de realitzar fins a 20 "assessoraments tècnics per projectes de participació ciutadana a departaments, ens locals i altres", així com dissenyar "processos de participació ciutadana i de diàleg social". De fet, aquest mateix programa és el que, en el projecte de comptes del 2016, havia de permetre finançar la primera fase del procés constituent, i preveu destinar quasi la meitat dels seus recursos -622.000 euros- en eines tecnològiques.
3. Governació: En el cas que les vies que gestionen els dos consellers encarregats d'organitzar el referèndum fallessin, el departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge encara manté la seva clàssica partida d'organització, gestió i seguiment de processos electorals, la qual té com a missió "planificar, organitzar i executar els processos electorals i consultes a Catalunya". En condicions normals, els 407.450 euros previstos en aquesta àrea es destinarien bàsicament a impulsar el vot electrònic per a catalans de l'estranger i per millorar la informació electoral oferta des del web del departament. Tot i això, si les partides de Junqueras i Romeva fossin anul·lades, aquesta es podria usar com a últim recurs, atès que difícilment el TC qüestionaria un programa recurrent a cada pressupost destinat a celebrar processos electorals.
De fet, l'epígraf de la partida és el mateix que la del referèndum previst en els fonts no departamentals i emmarca les seves actuacions tant en la llei catalana de consultes populars del 2010 com en la llei de consultes populars no referendàries del 2014, a banda de les lleis espanyoles de règim electoral i de referèndum. Així mateix, entre les actuacions que s'hi preveuen hi ha "generar els registres específics per al desenvolupament dels processos electorals i consultes populars" -és imprescindible elaborar un cens per al referèndum-, "col·laborar en la implementació del vot electrònic dels catalans residents a l'estranger" -el qual ja hauria d'estar operatiu per al referèndum- i "donar suport a altres processos electorals i consultes populars que correspon organitzar a altres departaments de la Generalitat" -com és el cas del de Vicepresidència i el d'Afers Exteriors i Transparència, en relació al referèndum-. Aquesta no és, però, la via prioritària per a finançar la transcendental votació que ha de celebrar-se, com a tard, la segona quinzena de setembre.
Ara bé, com que és un mandat polític disposat a deixar clar a la ciutadania -i a qui ha de votar els comptes, la CUP- que el Govern és ferm pel que fa al full de ruta sobiranista, l'actuació judicial neguiteja poc al vicepresident català, Oriol Junqueras, autor dels pressupostos i encarregat de coordinar la tasca de celebració del referèndum. Fins ara, les anul·lacions de tots els mandats polítics han estat ignorades, i el també líder d'ERC ja ha deixat clar que aquest cop no seria diferent. Ara bé, a nivell tècnic, sí que preocupa relativament que el TC taponi totes les vies per finançar la consulta, sobretot tenint les finances intervingudes arran de l'accés al fons de liquiditat autonòmica. Per curar-se en salut, els comptes habiliten fins a tres vies des de les quals destinar recursos al referèndum, cadascuna depenent d'un departament diferent.
I és que, segons expliquen fonts del departament d'Economia i Hisenda, "hi ha diverses maneres" per poder pagar aquest procés. Així, per exemple, recorden que els executius han pogut obtenir recursos per celebrar eleccions quan aquestes s'han avançat de forma imprevista -un fet que últimament no és estrany-. De fet, si la CUP finalment tomba els pressupostos i Carles Puigdemont compleix la promesa de passar per les urnes si això passa, el Govern bé haurà de poder habilitar partides per pagar la nova convocatòria electoral, encara que la pròrroga del 2015 no ho contempli. Això és així perquè l'executiu pot moure recursos d'una partida a una altra, sempre i quan n'hi hagi una de prevista per a l'objectiu concret, més o menys dotada pressupostàriament.
Aquests nous recursos poden provenir d'una altra partida o del fons de contingència, el qual és gestionat pel departament d'Economia i, si bé aquest no permet pagar directament béns o serveis, sí que serveix per dotar de recursos altres partides des de les quals fer front a una despesa inesperada i que ha d'abonar-se amb certa celeritat. La Generalitat ha inclòs als pressupostos un fons de contingència des del 2004, però aquest 2017 disposarà de 330 milions, 130 milions més que en els prorrogats del 2015. Això dóna una pista de possible origen dels recursos extra -si calguessin-, però igualment caldria transferir-los a una altra partida per pagar les despeses derivades del referèndum. No hi ha partides opaques, asseguren des de Vicepresidència, sinó diverses vies des de les quals finançar el referèndum, segons com actués el TC. En quines tres pensa Junqueras per esquivar un possible veto del TC?
1. Fonts no departamentals: La partida més clara i menys dissimulada per finançar el referèndum és una que es troba agrupada en els fons no departamentals, aquells que no afecten a un sol departament -com és el cas, per exemple, de l'amortització del deute-, destinada a l'"organització, gestió i seguiment de processos electorals", dotada amb 5,8 milions d'euros i que seria gestionada pel departament d'Economia i Hisenda. El programa en què s'emmarca pretén "fer front a les necessitats administratives, logístiques, d'infraestructura i procedimentals derivades de l'organització i de la gestió dels processos electorals i de les consultes populars que siguin competència de la Generalitat de Catalunya", s'empara legalment en la llei electoral, la llei estatal de referèndum, la llei catalana de consultes populars del 2010 i la llei de consultes populars no referendàries del 2014, així com té com a missió "planificar, organitzar i dur a terme processos electorals i consultes populars a Catalunya mitjançant recursos propis o en col·laboració amb altres organismes i institucions, amb l'objectiu de facilitar als poders públics responsables en aquests àmbits les funcions que tenen encomanades".
Hauria estat complicat dissenyar una partida més explícita per referir-se al referèndum, sobretot tenint en compte que els processos electorals normalment s'organitzen des del departament de Governació. Des del Govern, però, saben que aquesta serà la primera partida en la qual situaran el punt de mira les forces unionistes i el TC, d'aquí la necessitat de buscar alternatives per si finalment també és impugnada. Sigui com sigui, cal tenir en compte que, dels 5,8 milions previstos, 5 milions s'haurien de destinar a la celebració del referèndum, mentre que els altres 800.000 euros serien per donar suport a la primera fase del procés constituent, la de debat ciutadà, segons han confirmat a NacióDigital fonts de l'executiu.
Oriol Junqueras, Josep Maria Jové i Pere Aragonès amb el projecte de pressupostos davant del Parlament. Foto: ACN
2. Afers Exteriors i Transparència: Quan Puigdemont va anunciar el referèndum, va encarregar-ne l'organització i impuls tant a Junqueras com al conseller d'Afers Exteriors i Transparència, Raül Romeva, de qui depèn l'àrea de participació. I és precisament de qui va ser cap de llista de Junts pel Sí de qui depèn la segona partida des d'on es podrien pagar les despeses derivades del referèndum. En concret, el seu departament preveu executar un programa dotat amb 1,3 milions d'euros sobre transparència i govern obert, el qual es proposa tant fer pública tota la informació de la Generalitat com incentivar la participació ciutadana. I en el marc d'aquest segons objectiu, buscarà millorar "les relacions del Govern de la Generalitat amb la ciutadania i les organitzacions civils, reforçant el vincle bidireccional i la confiança entre representants polítics i ciutadania" i, per aconseguir-ho, emmarca la seva actuació en la llei de consultes populars no referendàries del 2014, entre d'altres.
Així mateix, el programa pretén "aconseguir que les actuacions participatives institucionals de caire deliberatiu desenvolupades a Catalunya tinguin una alta qualitat democràtica" i "generalitzar l'ús de la participació ciutadana en el conjunt de la Generalitat", fins al punt que fixa l'objectiu de celebrar fins a vuit processos participatius el 2017, entre els quals previsiblement hi haurien el referèndum sobre la independència i la fase ciutadana del procés constituent. Així mateix, es planteja el repte de realitzar fins a 20 "assessoraments tècnics per projectes de participació ciutadana a departaments, ens locals i altres", així com dissenyar "processos de participació ciutadana i de diàleg social". De fet, aquest mateix programa és el que, en el projecte de comptes del 2016, havia de permetre finançar la primera fase del procés constituent, i preveu destinar quasi la meitat dels seus recursos -622.000 euros- en eines tecnològiques.
3. Governació: En el cas que les vies que gestionen els dos consellers encarregats d'organitzar el referèndum fallessin, el departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge encara manté la seva clàssica partida d'organització, gestió i seguiment de processos electorals, la qual té com a missió "planificar, organitzar i executar els processos electorals i consultes a Catalunya". En condicions normals, els 407.450 euros previstos en aquesta àrea es destinarien bàsicament a impulsar el vot electrònic per a catalans de l'estranger i per millorar la informació electoral oferta des del web del departament. Tot i això, si les partides de Junqueras i Romeva fossin anul·lades, aquesta es podria usar com a últim recurs, atès que difícilment el TC qüestionaria un programa recurrent a cada pressupost destinat a celebrar processos electorals.
De fet, l'epígraf de la partida és el mateix que la del referèndum previst en els fonts no departamentals i emmarca les seves actuacions tant en la llei catalana de consultes populars del 2010 com en la llei de consultes populars no referendàries del 2014, a banda de les lleis espanyoles de règim electoral i de referèndum. Així mateix, entre les actuacions que s'hi preveuen hi ha "generar els registres específics per al desenvolupament dels processos electorals i consultes populars" -és imprescindible elaborar un cens per al referèndum-, "col·laborar en la implementació del vot electrònic dels catalans residents a l'estranger" -el qual ja hauria d'estar operatiu per al referèndum- i "donar suport a altres processos electorals i consultes populars que correspon organitzar a altres departaments de la Generalitat" -com és el cas del de Vicepresidència i el d'Afers Exteriors i Transparència, en relació al referèndum-. Aquesta no és, però, la via prioritària per a finançar la transcendental votació que ha de celebrar-se, com a tard, la segona quinzena de setembre.