Txarango: «Prendre consciència és despertar, i despertar és revolucionari»

"No vull imaginar-te, vull sentir-te", diu Una lluna a l'aigua, la cançó que ha estat el primer avançament del nou disc de Txarango, un fragment de lletra que sembla un clam del públic al grup. Després de tres anys sense noves cançons, aquesta setmana han tornat a l'actualitat musical, amb les idees tan clares com sempre, amb més compromís que mai i amb nou disc sota el braç. Dissabte seran els grans protagonistes del Festival Strenes, amb el concert inaugural a l'emblemàtic terrat de l'Oficina de Turisme de Girona. "Tothom diu que és una experiència impressionant", confessen, mentre encetem una conversa sobre les cançons d'El cor de la Terra i sobre l'energia que permet canviar el món.
 
"Com a músics, treballem en un terreny de l'intangible i això té molta força com a camí de pau entre els pobles i com a llenguatge d'alegria", afirmen, convençuts del poder que té un missatge clar i positiu. "Aquest últim any, l'aprenentatge ha estat prendre consciència del material amb què treballàvem". I ha vingut acompanyat d'un creixement de la mirada del grup per saber què representa la seva vida respecte el món. "Ens hem adonat que la nostra música abraçava vides. I ho hem vist en primera persona". A camps de refugiats, a indrets en conflicte, a Melilla, a Palestina. "Hem tocat a llocs molt bèsties".
 
Llocs on sempre es generava una rotllana de gent al voltant del grup. "El fet de tocar provocava una catarsi amb persones que feia mesos que no sortien d'una tenda de campanya". Cosa que els ha fet replantejar el projecte musical de dalt a baix. "Ens hem constituït com una cooperativa sense ànim de lucre, que era la forma que millor s'adequava amb el grup". Tot el que genera Txarango serveix per moure coses. "Per exemple, amb el marxandatge: volem controlar tot el procés de fabricació de samarretes. No val tenir un discurs polític i comprar samarretes ves a saber on. Fer les samarretes a Catalunya ens costa 6 euros per unitat, però creiem que ho hem de fer".
 
Són coses que no es veuen a dalt de l'escenari, però que formen part del creixement de la banda. "Com a societat, anem escassos en cultura i educació. Es parla de progrés i no podem estudiar a l'escola pública", exclamen. "No hem tingut una escola que treballi l'educació emocional com a vehicle principal. Una escola que no ens diu que el projecte europeu s'homologa al colonialisme, o una escola on s'explica que es va descobrir Amèrica i no que es va destruir Amèrica". Els components de Txarango ho tenen ben clar: "Prendre consciència és despertar, i despertar és revolucionari".
 
Música de frontera: un projecte vital
 
"Aquest últim any hem fet un màster en fronteres", diuen, després d'haver trepitjat la realitat que es viu als camps de refugiats a Grècia, però també la tragèdia de Melilla, tancada amb un mur de qui poca gent parla. "Tothom es posa les mans al cap amb Trump i nosaltres tenim aquest mur aquí", una marca física que els fa aprofundir, encara més, en el concepte de frontera. "Nosaltres fem música de frontera. Barregem això d'aquí i d'allà sense complexos. La música va molt més ràpid que la resta d'arts. Quan vam anar a l'Àfrica ens vam adonar que tot el que fem ve d'allà".
 
Per això, entre d'altres motius, el nou disc es titula El cor de la terra. "La idea neix del primer viatge que vam fer al Senegal. Quedem fascinats amb la gent que ens acull, ens diuen que no ens mancarà ni un llit ni una taula". I allà surt el concepte. "Si aquest planeta té un cor, segur que és aquest". I la idea torna a aparèixer quan enregistren el disc. "A quants llocs de la societat passa que ens ajuntem milers de persones per emocionar-nos plegats? La música com a batec, com a cor dels pobles. Aquella flama al voltant de la qual ens ajuntem". I també la idea de coral, perquè al disc ha passat moltíssima gent. "És el disc més coral que hem fet mai, volíem col·lectivitzar la música, crear una xarxa de complicitats. Perquè volem fer alguna cosa útil".
 
Una utilitat que, en el seu cas, és comprovable i directíssima: Txarango cedeix el 50% dels drets de totes les cançons a diversos col·lectius socials. "Per què? Perquè Txarango és un projecte vital. Tenim un sou ajustat, i la resta serveix per altres coses. És una qüestió de com et relaciones amb el present. Tu n'ets responsable, encara que sigui només amb els teus impostos. Per això creiem que cal despertar i volem dir que vam respondre tant bé com vam poder als problemes que té el món. La música ens fa feliços, però també tenim un deure si podem participar d'una manera conscient i responsable".
 
Les noves cançons, a l'emblemàtic concert inaugural de l'Strenes

La felicitat vital de Txarango es podrà comprovar aquest dissabte, a l'Strenes de Girona. "El concert inaugural del festival és una bona oportunitat de fer una cosa diferent", asseguren, amb la mateixa il·lusió que els ha portat a ser el grup més internacional de l'escena catalana. "Farem un concert de 30 minuts, com una mena de prèvia per anar escalfant motors de cara a la gira". L'actuació serà la primera presa de contacte amb la gent després d'un any i mig sense tocar aquí, a casa. Per ells, però, el bolo és un acte més d'aquesta setmana tan intensa, on han anat presentant dues cançons al dia, sempre vinculades a un col·lectiu, sempre arrelades a una inquietud plena d'energia.
 
El disc, que es posarà a la venda el 31 de març, ja estarà disponible en descàrrega lliure a la web a partir d'aquest diumenge. En perspectiva, Txarango té una llarga i intensa gira, amb les dues dates de presentació al Cruïlla de Primavera (12 i 13 de maig) al Poble Espanyol amb les entrades totalment exhaurides, i amb el concert especial que faran al Clownia, on encara queden algunes entrades. "Quan muntem el directe, sempre pensem en la gent que no ens coneix", asseguren. És la manera d'estar sempre alerta, connectats, amb la tensió d'agradar i de fer gaudir a tothom. L'única manera possible de convèncer, al mateix temps que segueixen fent la revolució. Gairebé sense que ens n'adonem.