Dues nissagues s'enfronten pel poder al Col·legi d'Advocats de Barcelona

Els Capuleto contra els Montesco, però a diferència de l'obra shakespeariana de Romeu i Julieta, sense enamorats. Així sembla la pugna pel control del Col·legi d'Advocats de Barcelona (Icab), amb desenllaç el 28 de juny. Hi són convocats els prop de 25.000 col·legiats. Es tracta d'unes eleccions importants, en una de les institucions més representatives de la societat civil, que en aquesta ocasió presenta uns trets de tensió afegida.

Fins al 7 de juny hi ha temps per presentar candidatures, que de moment són quatre. Però la contesa està polaritzada en dues opcions encapçalades per membres de dues famílies estretament lligades a la història de l'Icab. L'actual degà, Oriol Rusca, conclou el seu mandat de quatre anys. Competeixen pel seu càrrec Eugènia Gay, filla de l'antic degà Eugeni Gay; Jordi Pintó, fill de l'exdegà Josep Joan Pintó; i dues llistes amb menys opcions d'entrada que lideren Lluís Riera i Vanessa González.

Una campanya agra

Ja fa mesos que l'Icab està en campanya electoral. La candidatura d'Eugènia Gay es va covar l'estiu passat. Però molt abans ja es donava per fet que la filla d'Eugeni Gay es postularia per al mateix càrrec que el seu pare va exercir entre 1989 i 1997. L'ombra del pare sembla allargada a l'Icab; o això és, si més no, el que diuen molts advocats coneixedors de les interioritats del Col·legi. Aquesta és l'opinió d'un veterà de la casa: "En els darrers vint anys, tots els degans han estat elegits amb el suport actiu d'Eugeni Gay, amb l'excepció de Jaume Alonso-Cuevillas. Gay ha estat clau en l'elecció de Silvia Giménez Salinas (2005), Pere Yúfera (2009) i Oriol Rusca (2013)".  

Les dues principals candidatures s'han llançat a l'arena amb molta força. L'equip d'Eugènia Gay ja fa temps que engreixava la seva maquinària i disposa de suports importants dins de l'actual junta de govern. Jordi Pintó està treballant activament els grans despatxos. Sap que és allí on es juga bona part de la sort electoral, en un procés en què al final acaba votant una minoria dels col·legiats, i on els exercents tenen vot doble.

L'ombra d'Eugeni Gay, una incògnita

Una pregunta que plana sobre la campanya és fins a quin punt pot afectar a la candidatura de Gay el posicionament del pare respecte al procés. Membre del Tribunal Constitucional entre el 2001 i el 2012, s'ha pronunciat de manera vehement contra el procés sobiranista, sent el principal impulsor de Llibertats, una plataforma de juristes contrària al dret a decidir. Fins a quin punt el posicionament polític de Gay pot perjudicar la candidatura d'Eugènia Gay és una incògnita.   
 
Eugènia Gay: "Els posicionaments del meu pare no m'han de beneficiar ni perjudicar"

La candidata Eugènia Gay ha declarat a NacióDigital que en aquestes eleccions els lletrats es juguen "el futur d’un col·legi professional de referència, que defensa els interessos de milers d’advocats i advocades, i que ha de ser útil i proper per tal de conservar aquest paper central en la nostra societat i professió". Entre les propostes clau del seu programa, destaca que es preveu "rebaixar les quotes col·legials, sobretot als joves i sèniors; lluitar per aconseguir un torn d’ofici qualificat i ben remunerat; impulsar una nova pòlissa de responsabilitat civil col·lectiva que tingui en compte les particularitats de cada tram i l’especialitat jurídica de col·legiats i col·legiades, i transformar digitalment el Col·legi i l’advocacia per adaptar-nos a una realitat canviant i a la irrupció del dret digital".   

Un dels temes que ha entrat de ple en la campanya ha estat la renegociació de la pòlissa de responsabilitat civil col·lectiva per a tots els col·legiats impulsada per la junta, que ha generat moltes queixes pel seu cost. Un tema que va denunciar la candidatura de Jordi Pintó. Gay es compromet a renegociar-la per abaratir-la i millorar-la, i aconseguir que es tinguin en compte les particularitats de cada tram i especialitat jurídica. També afirma que vol "convocar un concurs ampli i transparent amb diverses asseguradores que tingui en compte les particularitats de cada tram i dedicació preferent".

Té por que els posicionaments polítics d'Eugeni Gay la puguin perjudicar? "No m’han de perjudicar ni beneficiar", diu Eugènia Gay assegura. "Ha estat un dels grans degans del Col·legi i per mi ha estat un exemple de lluita per la dignitat de la professió i per la defensa dels interessos de l’advocacia davant dels poder públics. Ara bé, des de fa més de 20 anys no té cap responsabilitat a l’Icab. D’altra banda, l’opinió que pugui tenir en l’àmbit polític és personal, com són personals les opinions de cadascun dels 24.000 col·legiats i col·legiades", afegeix.

Gay destaca que a la seva llista, com a número dos, hi ha Jordi Pina, que ha estat l’advocat d'Irene Rigau en el cas del 9-N: "M’ha de beneficiar o perjudicar això? Aquesta defensa forma part de la seva tasca professional i, en cas de resultar escollit, ha de quedar al marge de la seva activitat institucional. A nosaltres se’ns ha de jutjar pel que fem o deixem de fer al servei de l’advocacia i en la lluita pels seus interessos, ni més ni menys".

En el seu equip destaca, a més de l'esmentat Jordi Pina, candidat a vicedegà -defensor també de la família Montull en el cas Palau-, Joaquim de Miquel i Frederic Munné, antics membres de la junta d'Alonso-Cuevillas, una manera d'aplegar sectors diversos.
 
Jordi Pintó: "O els col·legis es renoven o desapareixeran"

Jordi Pintó presenta una candidatura que té per lema "180 graus, un altre Icab és possible". Tot un missatge que crida a la renovació. El candidat explica a NacióDigital que "els col·legis d'advocats han quedat anquilosats, o es renoven o desapareixeran". Pintó propugna un model col·legial diferent: "L'Icab el que ha de fer és ajudar a resoldre els problemes dels professionals, que els col·legiats tinguin la percepció que paguen per rebre unes contraprestacions, i no pas perquè és obligatori. Per això proposem serveis com el mentoring, que permetrà que els advocats rebin l'ajuda dels sèniors quan tinguin dubtes".

El candidat defensa una major transparència en la gestió de l'Icab, de manera que es coneguin els sous dels directius i el cost dels principals contractes i dels viatges internacionals que fa la junta de govern. "Som una candidatura reformista", insisteix. I es queixa del que considera una mala gestió de l'actual deganat, "que s'ha plasmat en una renegociació de l'assegurança de responsabilitat civil dels col·legiats, que és obligatòria, que ha suposat un encariment de més del doble del que es pagava fins ara".  

Pintó es mostra prudent sobre el suposat control del col·legi per un petit nucli. Es limita a dir que "la candidatura de l'Eugènia Gay, a qui aprecio molt, està formada per persones que han estat en les diverses juntes des de fa més de vint anys". També els Pintó hi han estat vinculats, però. "Sí, però el meu pare va ser degà a finals dels setanta! I jo mai he estat membre de cap junta". En el seu equip destaquen Maria Eugènia de Olivar com a vicedegana, una destacada penalista, i l'administrativista Mercè Cuyàs, candidata a secretària.

La pèrdua de lideratge

Una crítica estesa entre els sectors més inquiets de la professió fa referència a la pèrdua de pes del Col·legi en la societat catalana. Jordi Domingo, candidat en les eleccions del 2013, és contundent: "El principal problema del Col·legi és que és massa endogàmic i fins que no es trenqui aquesta endogàmia, l'Icab no recuperarà el vincle amb la societat catalana". Recorda els anys, els setanta i inicis dels vuitanta, en què l'opinió del Col·legi era tinguda en compte en tots els àmbits, des dels sindicals als professionals: "L'entitat ha passat de ser un referent social a esdevenir una gran gestoria".

Jordi Domingo es queixa que l'Icab hagi adoptat –de manera sistemàtica, durant les últimes dècades- un perfil volgudament baix davant el poder polític en general. Li ha mancat claredat i coratge. Ha defugit (amb alguna honrosa excepció) l’enfrontament amb el poder establert, tot i que ens hàgim trobat davant l’amenaça (o l’evidència) de retrocessos democràtics importants. Ha preferit ser mesell, abans que alçar la veu contra determinats comportaments o contra determinats ministres. Ha dimitit de ser un referent de la societat. I quan aquesta ha reclamat un debat profund i serè sobre aspectes de gran transcendència política i jurídica, la implicació ha estat mínima (si tenim en compte que és un Col·legi d'Advocats). En altres paraules, ni ha sabut ser-hi, ni se l’espera.

Una institució quasi bé mítica en la història de l'Icab és la Comissió de Defensa dels Drets de les Persones, creada en el tardofranquisme i que va ser molt activa en totes les causes democràtiques de les acaballes de la dictadura i l'inici de la transició. La Comissió de Defensa continua activa i és presidida pel penalista Robert Sabata, una antena sensible de la realitat del gremi. En declaracions a NacióDigital, Sabata explica que "la crisi ha estat terrible pel sector, que s'ha proletaritzat, amb un torn d'ofici que s'ha massificat".

Robert Sabata creu que "el Col·legi ha perdut pes polític, ha cedit capacitat d'intervenció social i està massa centrat en el component més corporativista de defensa dels interessos del col·lectiu professional".    

Sense sobiranistes

En aquestes eleccions no hi ha cap candidat de perfil sobiranista ni progressista. Ni Gay ni Pintó són partidaris que l'Icab es pronunciï sobre el procés. Pintó ho explica a NacióDigital d'aquesta manera: "Vull ser el degà de tots els advocats, un col·lectiu on hi ha tot tipus de criteris. Hem de deixar que els polítics facin la seva feina". Tot seguit, assenyala que en el seu equip hi ha perfils nítidament catalanistes, com Montserrat Izquierdo.

Eugènia Gay afirma que "el Col·legi ha de quedar al marge del debat polític, perquè no forma part de les funcions estatuàries de la junta de govern posicionar-se a favor d’alguna ideologia política o altra". Assegura que si és degana, "no podria prendre posicionament més enllà del que suposi el respecte a les lleis, a la legalitat, a l’estat de dret i la democràcia, deixant al marge el meu posicionament individual que mantinc secret a les urnes".

L'advocat Josep Cruanyes, vinculat als sectors col·legials més sobiranistes, exmembre de la junta de govern, és una altra veu crítica: "L'Icab ha perdut el seu paper d'entitat compromesa". "En l'actual context, enmig de querelles contra responsables polítics catalans, la resposta de l'Icab s'ha de lamentar. La manca d'una reacció ferma del Col·legi davant de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut va ser molt lamentable", sentencia.