18
de gener
de
2018, 21:50
Actualitzat:
19
de gener,
12:24h
Cadira reservada per a Oriol Junqueras, en la primera fila del míting central d'ERC. Foto: Adrià Costa
Aturar-se un moment per respirar i reflexionar sobre el nou escenari que s'obre arran del 21-D. Aquesta és una de les decisions que va prendre ERC en el seu consell nacional del dia 13, segons diversos quadres republicans presents. Després d'aconseguir revalidar la majoria independentista en una campanya preparada amb presses i sense un full de ruta compartit i adaptat al nou escenari posterior a la proclamació de la República i l'aplicació del 155, el partit d'Oriol Junqueras i Marta Rovira vol dedicar un temps a fixar una estratègia encarada a ampliar la majoria social independentista i implantar el nou estat.
La campanya electoral es va basar en un discurs bàsicament defensiu i de rebuig a la suspensió de l'autonomia i l'empresonament i exili dels dirigents sobiranistes, el qual va servir per incrementar el nombre de votants independentistes fins a un nou rècord de 2,08 milions. Al seu torn, ERC va defensar un programa poc concret basat en mesures socials i un procés constituent, com a via per sumar noves adhesions i començar a esbossar la República. Ara, però, es prepara per detallar el nou full de ruta en una conferència nacional que tindrà lloc en els propers mesos i en què podrà participar i debatre tota la militància republicana i que s'obrirà al seu entorn.
L'acumulació de forces passa a ser un objectiu central de la nova etapa que marca ERC
Segons expliquen els dirigents d'ERC, la cúpula del partit va expressar que una de les prioritats dels propers anys ha de ser "seguir eixamplant la base social independentista", ja que "el percentatge és encara insuficient" per fer front a un Estat que usa tots els instruments polítics, policials i judicials en contra del procés sobiranista i amb una Unió Europea que no ha reaccionat com esperaven alguns dirigents sobiranistes. L'acumulació de forces, per tant, passa a ser un objectiu central de la nova etapa.
Més concrecions, en dues setmanes
La conferència nacional és un conclave previst en els estatuts del partit per actualitzar el programa polític i, en teoria, se n'ha de fer una entre dos congressos. L'última, de fet, es va fer el 2013 a l'Hospitalet de Llobregat i va servir per definir el model de República catalana d'aquesta formació, així com el full de ruta per assolir-la. Aquesta nova conferència nacional, però, encara no té data, i se seguirà treballant en el proper consell nacional, previst per d'aquí a tres setmanes -per bé que en l'anterior ja es va aprovar que se celebrés-.
Segons el que s'hi va acordar, ha de servir per "readaptar el full de ruta" independentista i fixar una "nova estratègia" i, malgrat que teòricament només hi poden participar els militants republicans -que poden debatre, esmenar i votar la ponència-, la cúpula vol que sigui més inclusiva i s'obri al seu entorn, cosa que podria passar per mirar de fer partícips aquells espais polítics amb els que han estret llaços els darrers anys, com els ex del PSC enquadrats a MES o Avancem.
Marta Rovira, a primera fila del consell nacional d'ERC, la setmana passada. Foto: ERC
Amb tots ells debatrien "com arribar a la República i com seguir creixent, com a projecte polític i republicà", en uns debats en base a una ponència inicial que primer es debatria a nivell territorial i, finalment, en un plenari, on es votaria el text i les seves esmenes. Encara no es coneix l'equip que redactarà i defensarà el text, ja que també dependrà de quins dirigents republicans assumeixen tasques de Govern i quins poden quedar fent feina pel partit, tot i que l'encarregat de plantejar els pilars del conclave és Eduard López, vicesecretari general d'acció política del partit.
Prevista per a l'estiu del 2017
De fet, López ja era l'encarregat de preparar una conferència nacional prevista per l'estiu del 2017, per fixar les bases de la seva proposta de model de República catalana com a base d'un programa per a unes eleccions constituents que estaven calendaritzades per pocs mesos després del referèndum. Llavors, la campanya "La República que farem" va servir per organitzar mítings, jornades de debats sectorials i la recepció de propostes de la cituadania, però el partit va decidir ajornar el conclave per després de l'1-O i, llavors, la reacció de l'Estat i l'aplicació del 155 van obligar a modificar els plans.
Una de les potes que sustentarà l'estratègia de creixement serà la tasca a nivell municipal, un àmbit que també entrarà dins els debats de la conferència. També per a això els republicans van decidir dissabte ajornar unes setmanes el procés de confecció de llistes de cara a les eleccions locals del maig de 2019. Segons el reglament del partit, aquesta feina s'havia de començar a fer aquest gener, però ERC ha decidit posar el fre durant aquest mes i el febrer per fer un estudi més acurat dels resultats del 21-D al territori i adaptar també el projecte a aquesta realitat.
Imatge de l'última conferència nacional d'ERC, celebrada el 2013 a l'Hospitalet de Llobregat. Foto: ACN
Al contrari que el PDECat
Aquesta suposa una actuació oposada a la del PDECat, que aspira a tenir totes les candidatures tancades el març, mes en què els republicans començaran a treballar-hi. La direcció d'ERC va fer en l'últim consell nacional una anàlisi dels resultats electorals que destacava el creixement més agut en l'àmbit metropolità, el qual serà un dels objectius a focalitzar de cara als ajuntaments, per disputar l'espai d'esquerres als "comuns" en les ciutats grans i els entorns de Barcelona i Tarragona, on Catalunya en Comú-Podem esperava mossegar el 21-D i, per contra, va obtenir un resultat pobre.
Els encarregats de revisar la tasca que s'ha fet a nivell municipal i fer una proposta d'estratègia per enfocar la confecció de les llistes i l'estratègia electoral seran el secretari general adjunt i exsecretari d'Hisenda del Govern, Lluís Salvadó, i el vicesecretari general de coordinació interna del partit, Isaac Peraire. A partir d'aquest treball, els dirigents locals podran encarar tots els preparatius de cara als comicis de l'any vinent, tot i que amb un marge inferior al d'altres ocasions, ja que el referèndum i les posteriors eleccions han fet que la cúpula d'ERC hagi ajornat en diverses ocasions aquests treballs.