El rol executiu de Puigdemont i el veto de l'Estat bloquegen la investidura

"El part és lent. La criatura naixerà petita, però sana". Aquest és el pronòstic que fa un dels negociadors de Junts per Catalunya consultat per NacióDigital en un moment en què les converses per tirar endavant la legislatura es troben bloquejades entre dues qüestions: la voluntat de Carles Puigdemont de tenir un rol executiu des de Brussel·les i el veto que materialitzarà l'Estat a qualsevol iniciativa parlamentària -efectiva o simbòlica- que permeti la restitució del president de la Generalitat a l'exili.

El veredicte, que durant la jornada de dilluns es veia a prop -o almenys així ho percebien des de l'entorn de Puigdemont-, encara s'allargarà durant uns quants dies. "Ens agradaria que anés aviat, però això va lent", sosté un altre dels alts dirigents de Junts per Catalunya. La formació del president, establert a Brussel·les des de fa cent dies, manté com a línies vermelles una investidura que se celebri a Barcelona i un paper resolutiu per al seu cap de cartell. "Mantenim intacta aquesta voluntat", assenyala una tercera font consultada. Això no treu, però, que hi hagi un acte "simbòlic" posterior a Bèlgica, tenint en compte que Puigdemont no es pot desplaçar a Catalunya -tot i les promeses electorals- per l'amenaça de presó.
 
Una de les opcions que hi ha sobre la taula és la de modificar la llei de la Presidència. L'article 4.3 estipula que el candidat ha de llegir "davant del ple" el programa de Govern, de manera que la modificació aniria en la línia de permetre que un diputat de Junts per Catalunya llegís el discurs de Puigdemont. La reforma de la llei, però, compta amb el rebuig frontal del bloc constitucionalista: PP, PSC i Ciutadans insisteixen que el president ha de renunciar el més aviat millor per encetar la legislatura. Els populars, corretja de transimissió de la Moncloa a la cambra catalana, han volgut deixar clar que el 155 no permet iniciatives que vagin en contra de la Constitució.

El PP alerta que qualsevol reforma parlamentària per investir Puigdemont és contrària a l'aplicació de l'article 155

I, com es va observar la setmana passada, el Tribunal Constitucional (TC) ja va recalcar que no és possible fer una investidura per delegació o telemàtica. Reformar la llei de la manera més ràpida possible implicaria un debat parlamentari agre, amb l'oposició torpedinant els procediments i l'independentisme pendent de si desobeir qualsevol precepte marcat pel Constitucional comporta conseqüències legals per als diputats en llibertat condicional i els empresonats a Estremera i Soto del Real. "No es pot investir Puigdemont sense incomplir les reslucions del TC", ha resumit aquesta tarda la vicepresidenta de l'executiu estatal, Soraya Sáenz de Santamaría.

Marge escàs

L'actitud de l'Estat no s'ha modificat des de les eleccions del 21 de desembre, amb victòria independentista en escons. "Catalunya mereix algú que estigui a ple rendiment, plens drets i dins de la legalitat per treballar per aquesta comunitat autònoma".  Fonts del govern espanyol consultades per l'Agència Catalana de Notícies (ACN) han advertit que estaran molt vigilants sobre l’ús de diners públics a aquesta suposada investidura simbòlica i al manteniment de la figura de Puigdemont com a president. De tirar endavant per aquest camí, els partits independentistes i el Govern "es poden posar en un embolic", tal com alerten des de Madrid. No hi ha treva.

Ni tan sols seria possible, segons la Moncloa, emprendre una reforma de la llei de Presidència. Les comissions legislatives no estan creades -van associades als departaments amb què es divideix el Govern- i, per tant, no poden desplegar les tasques necessàries. El govern espanyol, a banda, està molt vigilant sobre l'ús de diners públics destinats a resoldre la investidura i al manteniment de Puigdemont com a president. "Hi ha una ordre de recerca i captura contra ell", mantenen els poders de l'Estat, malgrat que ja no existeix -per ara- una ordre internacional per detenir-lo.
 
Un parell de situacions més corroboren les dificultats existents. La primera és el manteniment de Jordi Sànchez, número dos de Junts per Catalunya, a la presó de Soto del Real per motius especialment polítics. De fet, l'escenari més probable és que cap dels reclusos surti fins que arribi el judici, previst per a la tardor. La segona és el debat que hi ha hagut aquesta tarda al Congrés dels Diputats en què el PP i el PSOE han fet pinya contra l'obertura d'un diàleg bilateral amb Catalunya. Joan Tardà, portaveu d'ERC al Congrés, ha comparat l'actitud espanyol amb la Sud-àfrica de l'apartheid. Els populars han equiparat -de nou- el procés amb un cop d'estat, mentre que els socialistes -acrítics amb l'aplicació del 155- ha suggerit que el sobiranisme actua com una dictadura.

L'informe dels lletrats sobre la investidura s'espera per demà dimecres, i possiblement inclogui escenaris possibles per desbloquejar-la

En aquest context, qualsevol pas destinat a trobar escletxes topa amb les maniobres de l'Estat. Malgrat això, des de Junts per Catalunya insisteixen: "Puigdemont ja no és només el nostre candidat, també és el candidat proposat pel Parlament de Catalunya". El problema és que, després de l'ajornament de la investidura, l'independentisme no ha trobat la manera de restituir Puigdemont sense que l'acte sigui purament simbòlic i sense que nomenar-lo president comporti conseqüències legals per a la mesa de la cambra. Tots els actors esperen l'informe dels lletrats del Parlament sobre si està corrent ja el termini de dos mesos pel qual es convocarien eleccions de nou si no s'ha nomenat el màxim dirigent del país amb el suport de la majoria. Es farà públic demà, segons diverses fonts consultades, i podria incloure opcions per desbloquejar el debat.

Què fer des de Brussel·les

"Estem pendents que ens acabin de concretar una proposta definitiva. Les coses van canviant molt ràpid", assenyalen veus d'ERC consultades per NacióDigital. Les converses se centren ara en com investir el cap de files de Junts per Catalunya malgrat les traves legals existents. El president, en principi, no té intenció de saltar-se cap resolució del TC per ser investit. La feina principal de Puigdemont, en tot cas, seria la de dissenyar el nou estat català, proclamat el 27 d'octubre però encara sense desplegar.

El president, segons assenyala un dirigent del seu entorn, s'ha de dedicar a seguir explicant el cas català a l'estranger. "Ell té un paper a desenvolupar a nivell internacional pròxims anys, i és millor legitimat des de Catalunya", destaca aquesta font consultada. La seva victòria en el flanc independentista a les eleccions del 21-D per davant d'ERC -dos escons i 12.000 vots per sobre-, segons la sala de màquines de Junts per Catalunya, fa impossible renunciar a la figura de Puigdemont. Un sector de la formació sosté, però, que els republicans "no el volen investir".

Puigdemont confia que l'exili no s'allargui gaire més, però admet que la situació és ara més greu que quan va arrencar l'estada a l'estranger

Malgrat això, en públic ERC manté per activa i per passiva que no hi ha cap candidat més sobre la taula. Un dels escenaris que els republicans apunten com més possibles és la de la cohabitació entre una presidència "simbòlica" -Puigdemont a Brussel·les- i una d'executiva a Barcelona, amb un altre membre de Junts per Catalunya a Palau. La negociació del Govern està avançada, tot i que el rol del president i els equilibris interns -la candidatura de Puigdemont vol ara també la cartera d'Economia- faran ballar les cadires fins que es desbloquegi la investidura. No hi ha data, per ara.

Just el dia en què es compleixen cent dies de l'exili de part del Govern, Puigdemont ha comparegut des de la Grand Place de Lovaina per denunciar que la situació a Catalunya és ara "pitjor" que quan van haver de marxar per la pressió judicial espanyola. "Treballarem des de l'exili perquè les coses es normalitzin", ha recalcat el màxim dirigent del país. Espera que la presència de l'executiu legítim a Bèlgica sigui el més curta possible, però el context l'està allargant. La situació, per ara, és de bloqueig mentre es resolgui una investidura que l'Estat espera boicotejar fins a l'últim moment.