Què va passar el matí de l'1-O al Palau de la Generalitat?

La pregunta que hi havia damunt la taula era senzilla i, al mateix temps, extremament complexa: calia seguir endavant amb el referèndum de l'1-O davant la violència policial exercida per impedir-lo? Ja havia arribat el migdia i el Palau de la Generalitat, establert com a centre d'operacions polític d'aquella jornada històrica, es va convertir en l'escenari d'una de les reunions més transcendentals de l'estat major del procés.

A la cita hi eren el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras, els presidents de les entitats sobiranistes -Jordi Sànchez (Assemblea Nacional Catalana), Jordi Cuixart (Òmnium Cultural)- i dirigents de l'organisme que traçava l'estratègia del procés des de finals d'abril, entre els quals Oriol Soler. Segons una desena de fonts consultades per NacióDigital, el referèndum va estar "al caire de la suspensió" durant aquell matí, com també ho havia estat amb les detencions de la cúpula d'Economia que van desfermar les protestes a Rambla Catalunya del 20 de setembre.

Marta Rovira, secretària general d'ERC i en aquell moment portaveu parlamentària de Junts pel Sí, també va participar en la trobada restringida. Ella mateixa ho va revelar en una entrevista al programa Preguntes freqüents de TV3 a mitjans de novembre, i aquest matí ho ha recordat davant del jutge Pablo Llarena al Tribunal Suprem, que l'ha deixada en llibertat sota fiança de 60.000 que serà assumida per les entitats. La veu de la dirigent republicana va ser una de les més rellevants durant el mes d'octubre.

El relat que, segons les informacions aparegudes en diverses mitjans, ha fet Rovira a preguntes del jutge és que ella va proposar suspendre el referèndum i que Puigdemont va decidir mantenir-lo. Existeixen versions contraposades sobre aquella reunió, i segons diverses persones coneixedores de què va passar a Palau el migdia de l'1-O indiquen que Cuixart, juntament amb Oriol Soler, van ser dels que van posicionar-se a favor de mantenir la votació. Sànchez, en canvi, era més partidari de frenar els preparatius. En privat, i mai davant dels mitjans, l'expresident de l'ANC defensava eleccions.

Entre la dignitat i les pressions

Rovira -a qui algunes de les fonts consultades situen com a partidària de seguir endavant amb el referèndum-, ha assegurat en declaracions a TV3 que "només va quedar una opció": seguir respectant "l'enorme dignitat i compromís democràtic" dels ciutadans i les seves institucions. Aquesta és la decisió que es va prendre finalment després que hi hagués consellers que intentessin, en paral·lel, posar-se en contacte directe amb comandaments policials espanyols per aturar la violència.

Puigdemont va rebre missatges d'alts dirigents del PDECat que l'instaven a aturar el referèndum davant la repressió policial

Al llarg d'aquell matí, especialment després de veure les càrregues policials contra la ciutadania que defensava els col·legis electorals, Puigdemont va rebre pressions de tot tipus per aturar la maquinària. Alts dirigents del PDECat, per exemple, es van posar en contacte amb ell a través del mòbil per frenar la votació. Feia només unes hores que el Govern havia anunciat que es posava en marxa un cens universal pensat específicament per sortejar els problemes tècnics i la repressió estatal.

Les decisions més difícils

El Govern i l'estat major -que en molts casos coneixia més al detall l'operatiu que no pas la majoria de consellers- van decidir tirar endavant i, amb el pas de les hores, la repressió policial va anar minvant. Dirigents consultats assenyalen, mesos després, que el "cost" que estaven tenint les imatges a la premsa internacional van fer que el ministre de l'Interior, José Ignacio Zoido, ordenés una reculada. A la nit, Puigdemont va assegurar que traslladaria els resultats de l'1-O al Parlament i va voler deixar clar que Catalunya s'havia "guanyat el dret" a tenir un estat independent.

Des d'aquell precís instant, l'independentisme va entrar en un intens debat sobre si calia -o no- declarar la independència. El deu d'octubre, Puigdemont va decidir deixar en suspensió la proclamació -Sànchez el va assessorar directament amb el discurs- i, finalment, la República es va declarar de manera simbòlica al cap de disset dies. L'aplicació de l'article 155, la presó, l'exili i les eleccions del 21 de desembre, convocades per Mariano Rajoy, van convertir-se en els següents passos del procés.

Puigdemont va descartar convocar eleccions perquè no va obtenir prou garanties que Rajoy retiraria l'aplicació de l'article 155 de la Constitució

En els disset dies que van passar entre el 10 i el 27 d'octubre, això sí, Puigdemont va voler escoltar tothom. Dins del seu Govern hi havia dirigents que pressionaven per anar a eleccions -Santi Vila n'era el més destacat-, mentre que d'altres -com ara Clara Ponsatí, d'Ensenyament i ara exiliada- optaven obertament per la declaració de la independència. El president va arribar a la conclusió que el millor era anar a nous comicis, però Rajoy -amb qui no va parlar directament en cap moment- no li va oferir prou garanties que retiraria el 155 en el moment que signés el decret de convocatòria.

En tot aquell procés hi va estar implicat el lehendakari Íñigo Urkullu i una reduïda representació empresarial que, des d'abans de l'estiu, es va moure per desencallar la situació. L'escenari de la declaració d'independència va activar tots i cadascun dels ressorts de l'establishment, que va veure com Puigdemont anava virant en funció dels esdeveniments. Ara, des de Bèlgica, reflexiona sobre quin ha de ser el seu futur.