22
de febrer
de
2018, 19:55
Actualitzat:
23
de febrer,
13:03h
Els diputats d'ERC Sergi Sabrià i Gerard Gómez del Moral i els de JxCat Eduard Pujol i Gemma Geis, en una junta de portaveus. Foto: ACN
Les negociacions per a la conformació de Govern s'han encallat a l'últim moment. Quan semblava que tot estava encarrilat i a punt per anunciar-se un acord global que totes les parts coincidien en situar a principis de la setmana vinent, els detalls sobre l'estructura de l'executiu, entre altres qüestions, han fet embarrancar la culminació de les converses. Tot i això, ERC confia en què es reprenguin aviat i fins i tot el seu portaveu, Sergi Sabrià, ha sortit a demanar "responsabilitat", "bona voluntat" i "generositat" a tots els actors. Junts per Catalunya manté el pols i defensa, segons fonts de la candidatura, la "màxima restitució" del Govern.
"Ho teníem a tocar", lamenta un dirigent republicà, que atribueix les dificultats sobrevingudes als clàssics "estira-i-arronsa dels últims minuts". Puigdemont ja tenia decidit renunciar a ser investit per facilitar la creació d'un Govern efectiu i l'estructura d'aquest estava pràcticament resolta, amb 14 conselleries repartides a parts iguals entre les dues principals candidatures independentistes, tal com ha avançat NacióDigital. De fet, Puigdemont ha intensificat en les darreres hores els contactes amb diversos interlocutors de la societat civil per pensar com es podria avançar en qüestions com el procés constituent, una de les atribucions capitalitzades des de Brussel·les. A la capital comunitària hi hauria una fundació amb fons privats per finançar-ne les activitats. La investidura al Parlament del president està, per ara, descartada.
Les tibantors, segons fonts de la negociació, no comprometen l'acord que s'havia d'anunciar la setmana vinent
Segons els republicans, JxCat hauria maniobrat al darrer moment per mirar de "suprimir la vicepresidència", que li pertocaria a ERC. Les tibantors aparegudes en la negociació -en aquests termes s'expressen a les files republicanes- no comprometen, però, l'acord que s'havia d'anunciar la setmana que ve, segons el calendari previst pels negociadors. Veus d'ERC, crítiques amb les últimes exigències de la llista del president i el seu partit, titllen d'"irresponsables" els dirigents que alimenten l'escenari de desacord, que desembocaria en una nova convocatòria electoral. "Estem condemnats a entendre'ns. Al final hi haurà acord", apunten aquestes veus. La candidatura presidencial confia que hi ha acord, malgrat que alguns diputats prefereixen anar a noves eleccions.
Dirigents republicans equiparen el relat de bloqueig de les negociacions d'aquest dijous a la reacció de Junts per Catalunya del 30 de gener, quan Roger Torrent va ajornar del ple d'investidura i el grup parlamentari de Puigdemont va criticar el gest del president del Parlament. Malgrat això, l'entorn presidencial porta tota la jornada lamentant que ERC està protagonitzant "renúncies" respecte del mandat de l'1-O. "Estem perplexos", han asseverat des de la candidatura del màxim dirigent del país, ara exiliat. Malgrat això, segueixen referint-se als republicans com a "futurs companys de Govern".
La vicepresidència, font de conflicte
ERC assegura que la candidatura de Puigdemont pretenia acaparar la figura de president legítim, la del president a la presó -en la figura de Jordi Sànchez-, el conseller de la Presidència -previsiblement, Jordi Turull- i el portaveu del Govern i, en canvi, suprimir la vicepresidència. En no existir un president efectiu en llibertat a Catalunya, asseguren els republicans, un vicepresident nomenat per ells podria erigir-se "com a màxima autoritat" de l'executiu i això espantaria JxCat.
D'aquesta manera, aquesta candidatura hauria exigit que el vicepresident, en tot cas, fos Oriol Junqueras, que tampoc no tindria la mobilitat permesa i, per tant, no podria exercir, però ERC exigiria poder triar ella el titular del departament. Les mateixes fonts d'aquest partit, a més, expliquen que la llista del president vetaria que un altre vicepresident republicà fes actes al Palau de la Generalitat, per així limitar la seva projecció pública i la seva rellevància institucional. Tampoc hi ha acord amb qui ha d'ocupar les conselleries d'Interior o de Cultura, que ahir estava pactat que fos republicana. El nom de Laura Borràs, un dels fitxatges estrella de Puigdemont, és dels que més sonen per al futur executiu si li pertoca a Junts per Catalunya.
Junts per Catalunya demana el màxim nivell de "restitució" possible, mentre que ERc exigeix més poder en la cúspide de l'executiu
Tot i això, aquest no és l'únic focus de debat, ja que ERC exigeix també més poder en la cúspide de l'executiu. Amb l'argument que tan sols va obtenir uns 12.500 vots menys que JxCat, reclama la meitat dels departaments i pressupost i, a més, noves atribucions vinculades als àmbits de presidència. Això podria passar perquè vicepresidència assumís noves competències, que els republicans nomenessin més alts càrrecs del departament de Presidència que en l'anterior mandat -o fins i tot el titular de la cartera- o que el partit de Junqueras ostentés el portaveu de l'executiu.
Propostes canviants
Així mateix, el repartiment dels departaments no està encara tancat. "Cada dia ens ofereixen conselleries diferents. No s'aclareixen ni entre ells", explica un dirigent republicà, que lamenta que JxCat primer va oferir cedir Cultura, però després es va fer enrere, mentre que des del principi intenten endossar Interior a ERC. Aquesta formació, igualment, no avalava que l'àrea d'Afers Exteriors perdés l'atribució de conselleria i s'integrés a Presidència. La visió més estesa a la candidatura del president és que cal impulsar aquesta última idea i que Exteriors no tingui rang de departament.
Un altre dels elements discordants encara és el paper que ha de tenir Puigdemont i quin reconeixement ha de tenir. Els republicans lamenten les "dificultats en la forma de negociar", ja que el mateix president a l'exili no es pot implicar en el dia a dia, a més del fet que presenten diferents posicionaments PDECat i JxCat, candidatura que, al seu torn, apunten que estaria dividida encara entre els que voldrien forçar eleccions si no s'investeix Puigdemont i els que volen l'acord a tota costa. Els nacionalistes, amb Marta Pascal al capdavant, han fet saber que desitgen un Govern "estable" i dins la legalitat.
El full de ruta no està enllestit del tot, ja que l'estructura del procés constituent genera tensions entre els implicats
Tot i això, més enllà de la investidura -que ja estaria descartada-, ara el focus de debat se situaria en que el president exiliat no es voldria limitar a un paper simbòlic i encara voldria ostentar per escrit funcions que, per llei, li pertocarien al cap de l'executiu. Un fet que, segons ERC, seria tombada immediatament pel Tribunal Constitucional. Junts per Catalunya insisteix que cal esgotar totes les vies per garantir la investidura, malgrat que fa mesos que -així ho relaten diverses fonts- el pas al costat és a l'agenda.
Finalment, el full de ruta tampoc no està del tot enllestit, ja que l'estructura del procés constituent genera tensions entre les parts implicades, així com el paper que hauria d'exercir el Consell de la República des de Brussel·les. No falten diputats independents de Junts per Catalunya que troben que la legislatura no tindrà un caire "republicà", com hauria de ser després de l'1-O. Tampoc no està tancat si la investidura es faria en el mateix ple que Cs vol forçar per a la setmana vinent o convocant-ne un altre, cosa que també depèn de quan culminin definitivament les negociacions.
Carles Puigdemont, en una foto d'arxiu Foto: Adrià Costa