Tempesta al Col·legi d'Advocats després de l'atac al president del Parlament

La sessió del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) de divendres passat ha sacsejat la institució. El boicot que la cúpula judicial i part de la junta van fer al president del Parlament, Roger Torrent, quan es va referir a la repressió i l'existència de presos polítics ha suposat un terrabastall intern. En molts sectors ha indignat especialment l'actitud de la degana Maria Eugènia Gay, qui va amonestar públicament la màxima autoritat del país en aquests moments: "L'ha feta bona. Moltes gràcies" i "no podies fer-ho això".
La sessió del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) de divendres passat ha sacsejat la vida interna a la institució.

Aquest dilluns, la Comissió de Defensa de l'ICAB -que és com es coneix Comissió de Defensa dels Drets de les Persones i del Lliure  Exercici de l’Advocacia- ha emès un comunicat on explicita que s'està vivint una situació "d'anomalia democràtica", denuncia l'actuació de la junta de govern i de la mateixa degana, "reprova" el boicot al president del Parlament i demana a l'ICAB que "es posicioni de manera inequívoca i proactiva al costat dels valors democràtics, de la defensa dels drets i les llibertats i del respecte a les garanties processals".

Una Comissió de Defensa llegendària

El posicionament de la Comissió de Defensa és un fet rellevant perquè es tracta d'un dels òrgans amb més prestigi de la casa. En formen part juristes com August Gil Matamala, Jordi Oliveres, Rafael Calderón, Àlex Solà i Robert Sabata, que la presideix. És la comissió que es va crear en els anys setanta, a les acaballes de la dictadura, per defensar els represaliats. La seva tasca va ser llegendària. En la memòria de molts col·legiats resta l'esforç fet els dies previs als darrers afusellaments del franquisme, el setembre del 1975, per evitar -sense èxit- l'execució de Txiqui.

Aquests dies, molts advocats comparen l'actitud dels aleshores degans, Miquel Casals i Josep Joan Pintó, que van donar suport a la comissió tot i ser d'un tarannà més conservador, amb la de l'actual degana i la seva junta. Un veterà de l'ICAB explica a NacióDigital que "en els anys setanta, el col·legi va ser un focus de connexió amb la societat catalana en defensa dels drets fonamentals. Ara s'ha perdut tot protagonisme social en favor d'uns arguments suposadament professionalistes".    
 
Una situació que ve de lluny

Fa només vuit mesos que Maria Eugènia Gay es va fer càrrec del deganat, després d'una campanya electoral que va mostrar les tensions entre les diverses famílies col·legials i que va tenir molt de lluita oligàrquica. Des de molt abans, els sectors més progressistes i catalanistes del col·legi han criticat l'actitud de l'ICAB durant el procés, que consideren d'una falsa despolitització. Ja durant la campanya electoral darrera, els dos principals aspirants, Maria Eugènia Gay i Jordi Pintó, van defensar no pronunciar-se sobre el procés, tenint en compte la pluralitat de l'entitat.

Després dels fets de l'1-O, però, va indignar un sector de la casa que la junta de govern no adoptés una posició de defensa de la llibertat d'expressió i de les màximes garanties processals.  La posició de denúncia de la reprssió expressada en aquell moment per la Comissió de Defensa va ser desautoritzada per la junta de govern.

Un engranatge poderós

És una incògnita saber si l'actual crisi a l'ICAB desestabilitzarà la degana Gay, filla de l'exdegà Eugeni Gay, que va regir el govern de l'entitat entre 1989 i 1997. Les males llengües parlen del suposat domini de la faília Gay en el col·legi, un control fet a base de teixir aliances molt heterogènies. En la construcció d'aquesta base de poder, segons fonts col·legials, hi han jugat un paper central dos personatges clau: el germà d'Eugeni Gay, Leopoldo Gay, sempre en un segon pla, i Eudald Vendrell, civilista prestigiós i profesor de la UB que es va forjar al costat de la catedràtica Encarna Roca.

Curiosament, Roca va entrar en el Tribunal Constitucional el 2012, on va ser-hi Eugeni Gay fins aquest mateix any. Encarna Roca és ara vicepresidenta del TC, càrrec que també havia ostentat abans Gay.

Un sector dels col·legiats reclamen ara una assemblea extraordinària de l'ICAB per tractar l'incident del 23-F. Però el març el col·legi ha de celebrar estatutàriament la seva assemblea anual ordinària. Una trobada que aquest cop tot indica que serà molt animada.  
 

Comunicat de la Comissió de Defensa de l'ICAB

La Comissió de Defensa dels Drets de les Persones i del Lliure Exercici de l’Advocacia de l’ICAB, a la vista dels fets que varen succeir a l’acte institucional del dia 23 de febrer, vol manifestar el següent: Estem vivint una anormalitat democràtica i jurídica en la qual es mantenen mesures de presó provisional per la perillositat de la ideologia dels investigats, on els òrgans judicials condicionen les  funcions pròpies dels parlamentaris i del propi Parlament, i en què el Govern de Catalunya ha estat cessat i intervingut per l’aplicació de mesures adoptades sota l’empara d’una arbitrària interpretació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Tot això en un context en què els drets, les garanties i les llibertats ja estaven patint fortes restriccions. Els principis bàsics de l'advocacia de les Nacions Unides del  1990 contemplen en el seu apartat 23 el dret dels advocats i les  advocades a participar en el debat públic en els assumptes relatius a la legislació, l'administració de justícia, i la promoció i  protecció dels Drets Humans, funció social que els és inherent.  El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona havia acomplit aquesta funció històricament, fins i tot en d'altres contextos excepcionals, amb ple reconeixement social. L’esmentada  funció està expressament contemplada com una obligació estatutària de l’ICAB, a l'article 9.a dels seus Estatuts. Per més que la situació d’excepcionalitat pugui provenir d’un conflicte polític que pot ser entès des de molts punts de vista, i  per més que hi hagi diverses sensibilitats entre els seus membres, el Col·legi no pot, com ha estat fent en els darrers temps i sota el pretext d’intentar mostrar-se neutral, defugir la seva funció social. En aquest context, el passat dia 23 de febrer  del 2018 al Saló d’Actes de l'ICAB, en ocasió d’un acte institucional en el qual havia estat convidat el MH President del  Parlament -en absència del legítim Conseller de Justícia- quan aquest estava fent ús de la paraula, la Degana va intentar limitar el seu dret a la llibertat d'expressió incidint en el contingut del seu parlament. Amb això mirava d'apaivagar la conducta intolerant de convidats com el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i els representants del Ministeri Fiscal a Catalunya que, de la mateixa manera que un exdegà i dos membres de la Junta de Govern de l'ICAB, van prioritzar fer ostensible la seva postura en el conflicte per damunt del respecte institucional que els pertoca. La Comissió de Defensa vol expressar la seva reprovació envers  aquests fets i reclama que la Junta de Govern assumeixi la funció que li correspon per exigència estatutària i es posicioni de manera inequívoca i proactiva al costat dels valors democràtics, de la defensa dels drets i les llibertats i del respecte a les garanties processals, sigui quina sigui la persona  que en pateixi la vulneració. * L’article 9.a dels Estatuts de l’ICAB estableixen que és funció del Col·legi: defensar l'Estat social i democràtic de dret proclamat en la Constitució i en l'Estatut d'autonomia, i treballar per a la promoció i la defensa dels drets humans i de les llibertats públiques.