De la victòria inesperada al relleu: cronologia de dos mesos d'infart

Puigdemont va superar ERC contra pronòstic i, després que la investidura a distància topés amb el Tribunal Constitucional i els recels dels republicans, ha optat per la renúncia provisional | La irrupció del PDECat en la negociació, l'entesa per una estructura política a Brussel·les i el reconeixement simbòlic, claus en la recta final

01 de març de 2018, 20:05
Actualitzat: 02 de març, 10:54h
Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu a Brussel·les
Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu a Brussel·les | NacióDigital
Carles Puigdemont va decidir ser candidat a la presidència de la Generalitat a mitjans de novembre, després d'una visita de la cúpula del PDECat a Brussel·les i d'haver-ho abordat amb el seu entorn més proper a Palau. Va ser el candidat independentista més votat a les eleccions del 21-D, convocades excepcionalment per Mariano Rajoy gràcies a l'aplicació de l'article 155, i després va arrencar un període de dos mesos en què ha intentat tornar a ser president des de la distància. Finalment, però, aquest dimecres ha renunciat definitivament a ser investit al Parlament i comandarà una estructura política a Bèlgica.

Aquests són els deu moments clau que van dels comicis de finals de desembre fins al reconeixement simbòlic que ha fet avui el Parlament i que obre la nova etapa política.

Arxivat a