11
de març
del
2018
Actualitzat
el
12
de març
a les
12:27h
El veto del jutge Llarena a la investidura de Jordi Sànchez i les desavinences entre les formacions independentistes tenen una víctima col·lateral: Mariano Rajoy. L’artífex del bloqueig i de la judicialització de la vida política catalana ha quedat atrapat a la seva pròpia teranyina, i depèn ara de la creació d’un nou Govern a Catalunya per sobreviure al tram final del seu mandat. Tot plegat per un efecte dominó pervers per als seus interessos. Rajoy esperava un 155 quirúrgic i ràpid, però es troba immers en un bloqueig que li impedeix aixecar la intervenció, obtenir així el vot del PNB per aprovar els pressupostos generals de l’Estat, i lligar el suport de Ciutadans als rigors de la governabilitat. Tres passos imprescindibles per frenar l‘embranzida del partit de Rivera i evitar la fallida del PP a les eleccions autonòmiques, generals i europees del 2019, l’avantmatx de les generals. O Govern o desfeta.
Aquest és el mapa amb què treballa La Moncloa, que confia en els tres mesos i mig que queden per a l’aprovació definitiva dels comptes al Congrés (a finals de juny) per posar a lloc les peces i poder obtenir els vots dels cinc diputats del PNB, un partit que es nega a escenificar cap acord mentre es mantingui el 155. Per fer-ho possible, Rajoy podria estar disposat a permetre la investidura de Jordi Turull, que malgrat que també està essent investigat pel jutge Llarena és l’únic dels tres candidats que s'han posat sobre la taula -després de Puigdemont i Sànchez- que no es troba a la presó o a l’exili. Darrere aquesta rebaixa sobre les seves pretensions (Rajoy va apuntar fa pocs dies a Elsa Artadi) hi ha les presses de l’executiu espanyol per esvair la situació a Catalunya, encara que sigui mitjançant la investidura d’un president que pot ser inhabilitat en qüestió de mesos, quan el Suprem tanqui la instrucció del cas. La prioritat, ara, és salvar la pantalla dels pressupostos.
Mentrestant, i tot i que el PNB ho nega, l’equip del president espanyol treballa ja amb els nacionalistes bascos sobre el suport als comptes. L’entorn de Rajoy confia que en el pitjor dels escenaris, i en cas de la perpetuació del 155, s’imposaran les veus del partit d’Andoni Ortuzar que ara per ara ja es pregunten si té sentit mantenir el veto a la negociació dels pressupostos per Catalunya, i més quan són els independentistes, i no el govern espanyol, qui prolonga el bloqueig designant candidats que consideren impossibles de digerir per a l’Estat. A un cantó de la balança del PNB hi ha el temor a perdre les inversions a la “Y” basca i a propiciar amb el seu "no" l’ascens del principal enemic del "cupo", Ciutadans. A l’altre, les pressions de les bases del PNB, una formació que sempre ha prioritzat la voluntat dels seus afiliats per sobre dels interessos de govern.
L’entorn de Rajoy veu en aquests pressupostos la clau de volta de la legislatura. Un acord amb el PNB obligaria Ciutadans a donar suport als comptes en favor de la governabilitat i forçaria Albert Rivera a reduir dràsticament la seva ofensiva sobre l’electorat del PP. L’objectiu: situar de nou Ciutadans com a crossa del govern espanyol i reforçar l’estat d’ànim d’un PP ciclotímic molt tocat pel fiasco a Catalunya i pels sondeigs sobre intenció de vot. Les dificultats amb què topa Génova per trobar candidats a les eleccions autonòmiques i locals han fet saltar les alarmes i han carregat de raó els qui demanen recuperar ja la iniciativa política. Uns pressupostos aprovats rellançarien la formació a les portes dels comicis i donarien oxigen a Rajoy per allargar la legislatura fins el 2020.
L'escenari alternatiu és un malson per al líder del PP, que podria haver de posar punt i final a la legislatura de manera abrupta per intentar limitar la desfeta a les urnes. Sis anys després de rebutjar el pacte fiscal que li proposava Artur Mas, el president espanyol veu com el laberint català s'estén fins als passadissos de La Moncloa i amenaça ja no només la seva continuïtat com a president, sinó el futur sencer del PP. Rajoy ha sobreviscut a Aznar, a Zapatero, a Mas i a Puigdemont, cal veure ara si el seu partit el sobreviurà a ell.