JxCat enceta sense consens el debat sobre el «pla D» de la investidura

L'excepcionalitat de la legislatura ha fet que l'independentisme s'hagi vist obligat a tenir en compte tots els escenaris. El pas al costat de Carles Puigdemont va propiciar l'entrada en joc de Jordi Sànchez, el seu número dos, però la impossibilitat d'investir-lo va ungir Jordi Turull. Va ser en aquest moment quan, davant l'ofensiva judicial que ha dut Turull a la presó -juntament amb quatre dirigents independentistes més-, va començar a circular l'expressió "pla D" per referir-se al quart candidat que es proposaria per part de Junts per Catalunya (JxCat). La qüestió ja està en debat i, de moment, arrenca sense consens. L'heterogeneïtat del grup així ho estimula.

L'admissió a tràmit de la demanda de Sànchez davant del comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que implica mesures cautelars per "garantir" els seus drets polítics, ha fet tornar el nom de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a primera fila, però en última instància tot depèn del jutge Pablo Llarena. El magistrat del Tribunal Suprem ja li va denegar la sortida en llibertat en ser proposat formalment com a candidat, i les perspectives són magres. Malgrat això, la seva defensa -en aquests termes es va expressar Jordi Pina aquest dilluns- no descarta que torni a ser candidat. "Hem de preveure tots els escenaris hipotètics", sostenia l'advocat.

Formalment, segons recalquen fonts de JxCat, el candidat segueix sent Turull, ara empresonat, però la situació judicial li impedeix ser investit. Tampoc ho té gaire millor Puigdemont, malgrat la insistència del seu nucli dur -Elsa Artadi, entre d'altres- en proclamar que cal buscar la manera d'investir-lo de manera real. El ple li ha reconegut el dret de ser investit, i ha recordat que té la majoria parlamentària per fer-ho, però la realitat política allunya aquesta possibilitat. Està en ple procés d'extradició i, segons fonts de la negociació, és probable que després de Setmana Santa es posi sobre la taula un quart nom davant les veus d'ERC i el PDECat -inclosos els consellers empresonats- que demanen formar ja Govern com a resposta a la repressió.

Jordi Sànchez torna a estar en totes les travesses, però el seu futur depèn de Llarena; en l'horitzó apareixen noms com Ferran Mascarell, que de moment ho descarta, Marc Solsona i Marta Madrenas

"A partir de dimarts vinent començaran a passar coses", sosté un dels responsables de la negociació amb ERC. La qüestió, com és habitual en aquests mesos, és senzilla: quin pot ser el candidat que pugui reunir el suport de la CUP i, al mateix temps, no generi anticossos en uns "comuns", que aposten per un Govern de concentració i s'han sumat sense matisos al front contra la repressió, visualitzat ahir al Parlament. Sectors de JxCat indiquen que això es pot aconseguir més amb un independent -és a dir, sense carnet del PDECat- que pugui generi un consens ampli. Ha sonat el nom de Quim Torra, que ha participat en les negociacions amb la CUP, però ell s'ha autodescartat.

Artadi, mà dreta de Puigdemont i peça clau de les converses amb ERC, és un dels perfils que sempre apareix en les converses dels dirigents de JxCat. Té cadira reservada al futur Govern -Empresa i Coneixement és el destí més probable-, però si Sànchez, president del grup parlamentari, acabés renunciant a l'escó -una opció que ara perd possibilitats- podria agafar el seu lloc a la cambra. Coneixedors de les converses a tres bandes entre l'independentisme apunten que s'està considerant el nom de Ferran Mascarell, número 26 de la llista presidencial a Barcelona. Ell, per ara, ho descarta. Marta Madrenas, alcaldessa de Girona i diputada, també és promoguda per alguns sectors, i suposaria repetir l'operació Puigdemont del 2016.

Límit: mitjans de maig

Fonts de la direcció del PDECat assenyalen que, efectivament, JxCat "intentarà posar un independent" com a candidat a la presidència. La formació de Neus Munté i Marta Pascal preferiria situar un diputat amb carnet -preferiblement Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i amb experiència al Parlament i al Congrés dels Diputats-, però de moment està tot obert. Una de les prioritats de la formació nacionalista és que al Govern hi hagi dirigents de partit -siguin o no afins a la cúpula-, i per això hi ha damunt la taula noms com Miquel Buch, favorit per ser a Interior. A Cultura s'hi incorporaria Laura Borràs, un dels fitxatges estrella de JxCat. A Ensenyament hi havia d'anar Lluís Font, del PDECat, però finalment la conselleria ha anat a parar en mans d'ERC.

JxCat i ERC tenen el pacte tàcit de no anar a eleccions i formar Govern, però tot depèn del candidat que escullin els de Puigdemont després de Setmana Santa

Perquè hi hagi Govern, això sí, abans hi ha d'haver un president investit. El límit perquè el Parlament esculli candidat és el 22 de maig, però fonts de la negociació assenyalen que "no es vol esgotar de cap manera", sempre que sigui possible. Els pronòstics, en plena judicialització, mai poden ser del tot definitius. "L'ideal que s'ha parlat en les converses és que, com a molt tard, el 15 de maig hi hagi ja el Govern funcionant", recalca un coneixedor de les negociacions. "Tan bon punt hi hagi president, l'executiu es posa a treballar, perquè està tot definit", sosté un consultat.

En tot cas, i malgrat que hi ha veus de JxCat que defensen anar a eleccions perquè "rebenti tot", existeix el pacte tàcit entre els de Puigdemont i ERC d'evitar-les "de totes totes", segons fonts de tots dos partits. És per això que, després de Setmana Santa i en previsió que Puigdemont i Sànchez no puguin ser proposats formalment per les traves judicials, s'asseguin amb un altre nom sobre la taula. Els republicans ja han dit que no en vetaran cap. La CUP ja és una altra història.