08
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
18:00h
"Amb Jordi Sànchez fora de la presó, tot el descontrol de l'octubre no s'hauria produït". Són paraules d'un alt dirigent del PDECat que va viure des de primera fila tots els fets que van desembocar en la declaració de la independència i en l'aplicació de l'article 155 i que destaca el rol de Sànchez en com es va portar, fins al referèndum, el timó del procés català. Empresonat a Soto del Real des del 16 d'octubre i oficialment processat per rebel·lió des de fa dues setmanes, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) torna a ser des d'aquest divendres el candidat a la investidura.
Sànchez ja va ser proposat com a presidenciable per Carles Puigdemont l'1 de març, però va haver de renunciar al cap de deu dies, quan el Tribunal Suprem es va negar a deixar-lo assistir al debat d'investidura. La defensa jurídica del número dos de JxCat va descartar anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg i va anar directament a les Nacions Unides. Aquesta és, precisament, una de les claus que han fet tornar el nom de Sànchez a primera fila de la investidura. Les repassem totes:
1. L'argument de l'ONU
L'equip de defensa de Sànchez, format per Jordi Pina i l'alemany Nico Krisch, és qui va decidir picar a la porta de l'ONU. Segons fonts jurídiques, ho van fer perquè en el cas de la legalitat espanyola "les mesures cautelars que es prenguin en aquesta institució són vinculants encara que no s'hagi passat abans per Estrasburg". La resolució del comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que va admetre a tràmit la demanda del número dos de JxCat, insta l'Estat a "garantir" els seus drets polítics, la qual cosa inclou -manté la candidatura- la possibilitat d'assistir presencialment al debat d'investidura, possibilitat negada fa tan sols dos mesos.
"Si no permeten que surti de la presó, estaran saltant-se un pronunciament internacional", recalquen les fonts jurídiques consultades. "Si el jutge no accepta la candidatura, tornaríem a rearmar les causes que estan obertes. Això és el que ens han recomanat els advocats i els assessors legals", va indicar dijous Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat, en roda de premsa. A la candidatura mantenen que es tracta d'una "oportunitat única" -en aquests termes s'ha expressat per carta Carles Puigdemont- i que cal aprofitar-la per "deixar l'Estat en evidència".
2. El paper de Puigdemont
La situació del president a l'exili ha fet un gir copernicà al llarg de la setmana. Dimarts la fiscalia alemanya apostava per extradir-lo pels delictes de rebel·lió i malversació, però al cap de dos dies el tribunal regional d'Schleswig-Holstein feia decaure la primera acusació -que pot comportar penes de presó de fins a 30 anys i per la qual hi ha dirigents polítics a Estremera, a Soto del Real i Alcalá Meco- i anunciava que seguia indagant en la segona. Malgrat això, de moment el seu futur polític segueix lluny de la presidència: el termini durant el qual pot allargar-se el procés d'extradició pot ser de dos mesos, més enllà del 22 de maig, dia límit per triar nou president i evitar eleccions.
Puigdemont va adreçar dijous una carta des de la presó de Neümunster -li quedaven, tot i no saber-ho, només unes hores més reclòs- al grup parlamentari en la qual abonava de nou l'opció Sànchez i, en certa manera, tornava a descartar-se -almenys provisionalment- per ser candidat. Jordi Turull, des d'Estremera, també va enviar una missiva als diputats per tal de fer-los saber que renunciava a ser candidat tot i tenir pendent la segona votació del debat d'investidura, que no es va produir perquè el Tribunal Suprem el va enviar a la presó abans que se celebrés.
JxCat no renuncia oficialment a restituir Puigdemont, però ara mateix ho té descartat. Pujol ha indicat que no tancaran mai la porta a fer-ho durant la legislatura i que, precisament per això, seguiran impulsant la reforma de la llei de la Presidència i que el president a l'exili no renunciarà a l'acta de diputat. De moment, Puigdemont va votar dijous per primer cop en tota la legislatura: l'ha delegat en Elsa Artadi, fet que ha tornat a generar tensions amb els grups de l'oposició en la reunió de la mesa del Parlament. L'equip jurídic preveu que ho pugui seguir fent en els propers plens.
3. Recerca d'alternatives
L'aposta per Sànchez s'explica per les mesures cautelars de l'ONU, però també per la manca de consens dins de JxCat sobre qui situar al capdvant d'una investidura efectiva. Malgrat que hi ha dirigents de la candidatura que insisteixen que "no es pot donar per fet que el Suprem impedirà" que Sànchez sigui escollit president, la probabilitat de noves interferències judicials en el full de ruta implica que calgui tenir preparat l'anomenat "pla D". Un dels problemes que genera és que, abans de presentar-lo a ERC -que ja ha dit que no posarà traves-, cal que l'acordin totes les ànimes de JxCat.
Hi ha sectors que aposten per un independent -el nom de Quim Torra i el de Francesc de Dalmases ja han sonat en etapes anteriors de la negociació, així com també el d'Elsa Artadi, que va estripar el carnet del PDECat abans de la campanya-, mentre que d'altres prefereixen un militant del partit nacionalista. El nom que ha pres més cos en les últimes hores és el de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona i diputada. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, comptaria també amb l'aval del PDECat. Una de les operacions en marxa és la de Ferran Mascarell, tot i que no té escó -anava de 26 a la llista per Barcelona-, que seria ben vist per l'expresident Artur Mas.
JxCat, en tot cas, s'ha compromès amb ERC a poder investir el "pla D" abans de Sant Jordi i formar Govern el més aviat millor. L'estructura de l'executiu està completament definida, amb tretze conselleries, i els nous consellers podrien prendre possessió abans que acabés el mes. La prioritat és no esgotar el límit del 22 de maig i, per descomptat, evitar la celebració de noves eleccions. Uns comicis en els quals la plana major de l'independentisme hi acudiria encara més escapçada que el 21-D.
4. Entre Torrent i el Suprem (i la CUP)
Els propers passos de la investidura tornen a estar en mans de dos actors: Roger Torrent, president del Parlament, i Pablo Llarena, el jutge instructor de la causa contra el procés al Tribunal Suprem. Correspon a Torrent emprendre una nova ronda de contactes, i correspon a Llarena determinar si Sànchez pot acudir a la investidura. JxCat ja espera que el president de la cambra citi els grups per avaluar el suport que genera Sànchez, que té garantits els vots de la seva candidatura i d'ERC.
En el cas de la CUP, però, ja han deixat clar que qualsevol candidat que no sigui Puigdemont ha de tenir al darrere un programa explícitament republicà per moure's de l'abstenció. JxCat i els republicans tenen ara 65 vots, els mateixos que els partits contraris a la independència, de manera que necessitarien -com a mínim- la renúncia de Toni Comín per tal d'afermar la majoria en segona votació si la CUP no es mou. Els anticapitalistes van assenyalar divendres que les alternatives al president legítim no suposen cap ruptura. "Ell és qui suposa un embat democràtic contra l'Estat", va resumir en roda de premsa Carles Riera, cap de cartell de la CUP.
Sànchez ja va ser proposat com a presidenciable per Carles Puigdemont l'1 de març, però va haver de renunciar al cap de deu dies, quan el Tribunal Suprem es va negar a deixar-lo assistir al debat d'investidura. La defensa jurídica del número dos de JxCat va descartar anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg i va anar directament a les Nacions Unides. Aquesta és, precisament, una de les claus que han fet tornar el nom de Sànchez a primera fila de la investidura. Les repassem totes:
1. L'argument de l'ONU
L'equip de defensa de Sànchez, format per Jordi Pina i l'alemany Nico Krisch, és qui va decidir picar a la porta de l'ONU. Segons fonts jurídiques, ho van fer perquè en el cas de la legalitat espanyola "les mesures cautelars que es prenguin en aquesta institució són vinculants encara que no s'hagi passat abans per Estrasburg". La resolució del comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que va admetre a tràmit la demanda del número dos de JxCat, insta l'Estat a "garantir" els seus drets polítics, la qual cosa inclou -manté la candidatura- la possibilitat d'assistir presencialment al debat d'investidura, possibilitat negada fa tan sols dos mesos.
Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat, en roda de premsa Foto: Adrià Costa
"Si no permeten que surti de la presó, estaran saltant-se un pronunciament internacional", recalquen les fonts jurídiques consultades. "Si el jutge no accepta la candidatura, tornaríem a rearmar les causes que estan obertes. Això és el que ens han recomanat els advocats i els assessors legals", va indicar dijous Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat, en roda de premsa. A la candidatura mantenen que es tracta d'una "oportunitat única" -en aquests termes s'ha expressat per carta Carles Puigdemont- i que cal aprofitar-la per "deixar l'Estat en evidència".
2. El paper de Puigdemont
La situació del president a l'exili ha fet un gir copernicà al llarg de la setmana. Dimarts la fiscalia alemanya apostava per extradir-lo pels delictes de rebel·lió i malversació, però al cap de dos dies el tribunal regional d'Schleswig-Holstein feia decaure la primera acusació -que pot comportar penes de presó de fins a 30 anys i per la qual hi ha dirigents polítics a Estremera, a Soto del Real i Alcalá Meco- i anunciava que seguia indagant en la segona. Malgrat això, de moment el seu futur polític segueix lluny de la presidència: el termini durant el qual pot allargar-se el procés d'extradició pot ser de dos mesos, més enllà del 22 de maig, dia límit per triar nou president i evitar eleccions.
Turull va renunciar a la investidura malgrat tenir pendent la segona votació del debat fallit i també va apostar per situar Sànchez com a candidat
Puigdemont va adreçar dijous una carta des de la presó de Neümunster -li quedaven, tot i no saber-ho, només unes hores més reclòs- al grup parlamentari en la qual abonava de nou l'opció Sànchez i, en certa manera, tornava a descartar-se -almenys provisionalment- per ser candidat. Jordi Turull, des d'Estremera, també va enviar una missiva als diputats per tal de fer-los saber que renunciava a ser candidat tot i tenir pendent la segona votació del debat d'investidura, que no es va produir perquè el Tribunal Suprem el va enviar a la presó abans que se celebrés.
JxCat no renuncia oficialment a restituir Puigdemont, però ara mateix ho té descartat. Pujol ha indicat que no tancaran mai la porta a fer-ho durant la legislatura i que, precisament per això, seguiran impulsant la reforma de la llei de la Presidència i que el president a l'exili no renunciarà a l'acta de diputat. De moment, Puigdemont va votar dijous per primer cop en tota la legislatura: l'ha delegat en Elsa Artadi, fet que ha tornat a generar tensions amb els grups de l'oposició en la reunió de la mesa del Parlament. L'equip jurídic preveu que ho pugui seguir fent en els propers plens.
3. Recerca d'alternatives
L'aposta per Sànchez s'explica per les mesures cautelars de l'ONU, però també per la manca de consens dins de JxCat sobre qui situar al capdvant d'una investidura efectiva. Malgrat que hi ha dirigents de la candidatura que insisteixen que "no es pot donar per fet que el Suprem impedirà" que Sànchez sigui escollit president, la probabilitat de noves interferències judicials en el full de ruta implica que calgui tenir preparat l'anomenat "pla D". Un dels problemes que genera és que, abans de presentar-lo a ERC -que ja ha dit que no posarà traves-, cal que l'acordin totes les ànimes de JxCat.
Reunió dels diputats de Junts per Catalunya Foto: Junts per Catalunya
Hi ha sectors que aposten per un independent -el nom de Quim Torra i el de Francesc de Dalmases ja han sonat en etapes anteriors de la negociació, així com també el d'Elsa Artadi, que va estripar el carnet del PDECat abans de la campanya-, mentre que d'altres prefereixen un militant del partit nacionalista. El nom que ha pres més cos en les últimes hores és el de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona i diputada. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, comptaria també amb l'aval del PDECat. Una de les operacions en marxa és la de Ferran Mascarell, tot i que no té escó -anava de 26 a la llista per Barcelona-, que seria ben vist per l'expresident Artur Mas.
JxCat, en tot cas, s'ha compromès amb ERC a poder investir el "pla D" abans de Sant Jordi i formar Govern el més aviat millor. L'estructura de l'executiu està completament definida, amb tretze conselleries, i els nous consellers podrien prendre possessió abans que acabés el mes. La prioritat és no esgotar el límit del 22 de maig i, per descomptat, evitar la celebració de noves eleccions. Uns comicis en els quals la plana major de l'independentisme hi acudiria encara més escapçada que el 21-D.
4. Entre Torrent i el Suprem (i la CUP)
Els propers passos de la investidura tornen a estar en mans de dos actors: Roger Torrent, president del Parlament, i Pablo Llarena, el jutge instructor de la causa contra el procés al Tribunal Suprem. Correspon a Torrent emprendre una nova ronda de contactes, i correspon a Llarena determinar si Sànchez pot acudir a la investidura. JxCat ja espera que el president de la cambra citi els grups per avaluar el suport que genera Sànchez, que té garantits els vots de la seva candidatura i d'ERC.
La CUP insisteix en l'abstenció a Sànchez i reclama investir Puigdemont perquè és l'únic candidat que suposa un "embat democràtic contra l'Estat"
En el cas de la CUP, però, ja han deixat clar que qualsevol candidat que no sigui Puigdemont ha de tenir al darrere un programa explícitament republicà per moure's de l'abstenció. JxCat i els republicans tenen ara 65 vots, els mateixos que els partits contraris a la independència, de manera que necessitarien -com a mínim- la renúncia de Toni Comín per tal d'afermar la majoria en segona votació si la CUP no es mou. Els anticapitalistes van assenyalar divendres que les alternatives al president legítim no suposen cap ruptura. "Ell és qui suposa un embat democràtic contra l'Estat", va resumir en roda de premsa Carles Riera, cap de cartell de la CUP.
El president Carles Puigdemont, amb Jordi Sànchez Foto: ACN