05
d'abril
de
2018, 19:45
Actualitzat:
20:17h
Els diputats de Junts per Catalunya (JxCat) han esmorzat aquest dijous amb tres cartes damunt la taula. La primera era de Carles Puigdemont, assenyalant l'oportunitat d'investir Jordi Sànchez després que l'ONU instés Espanya a "garantir" els seus drets polítics. La segona provenia de la presó d'Estremera, des d'on Jordi Turull renunciava provisionalment a ser candidat a la presidència i assenyalava, com Puigdemont, l'oportunitat de situar Sànchez com a candidat. La tercera i última era, precisament, la del número dos de JxCat, que assumia de nou l'encàrrec. Només unes hores després, tot el plantejament es veia sacsejat: Alemanya ha deixat en llibertat Puigdemont i ha descartat el delicte de rebel·lió, pel qual estan a la presó nou dirigents.
Una decisió que arriba més d'hora del previst i que insufla aire en el plantejament de la defensa jurídica del president a l'exili, que celebrava immediatament la decisió de l'audiència territorial de Schleswig-Holstein. Malgrat això, alts dirigents consultats per NacióDigital demanaven "prudència" just després de conèixer el posicionament de la justícia alemanya. "Encara hem de digerir", recalcava una altra font. La intenció de JxCat era que el president del Parlament, Roger Torrent, encetés el més aviat possible una ronda de contactes per proposar oficialment Sànchez i conèixer l'opinió del jutge Pablo Llarena sobre si se l'ha d'alliberar. En cas de denegar-li el permís, calia encetar el pla D.
Aquest pla D, segons els dirigents de la candidatura de Puigdemont i d'ERC, s'havia d'investir abans de Sant Jordi, i teòricament havia de ser algú -sempre i quan fallés la via Sànchez- sense causes judicials pendents. Ara, però, el plantejament pot quedar trastocat, i malgrat les crides a la prudència hi ha sectors de JxCat que sostenen que es tornarà a posar el nom del president a l'exili damunt la taula. La CUP avala obertament aquesta opció, com ha indicat el diputat Vidal Aragonés. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), presidida per Elisenda Paluzie, també defensa aquesta línia d'actuació.
El portaveu parlamentari adjunt de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, ha volgut deixar clar que Puigdemont no deixaria l'acta perquè no renunciaven a investir-lo al llarg de la legislatura. El president a l'exili ha pogut votar per primer cop de manera delegada des de la presó de Neumünster, però és una incògnita si podrà tornar a fer-ho un cop quedi en llibertat, perquè el Tribunal Constitucional (TC) ho havia prohibit explícitament en el cas de les persones que haguessin marxat fora del país davant del procés judicial.
Una decisió que arriba més d'hora del previst i que insufla aire en el plantejament de la defensa jurídica del president a l'exili, que celebrava immediatament la decisió de l'audiència territorial de Schleswig-Holstein. Malgrat això, alts dirigents consultats per NacióDigital demanaven "prudència" just després de conèixer el posicionament de la justícia alemanya. "Encara hem de digerir", recalcava una altra font. La intenció de JxCat era que el president del Parlament, Roger Torrent, encetés el més aviat possible una ronda de contactes per proposar oficialment Sànchez i conèixer l'opinió del jutge Pablo Llarena sobre si se l'ha d'alliberar. En cas de denegar-li el permís, calia encetar el pla D.
Aquest pla D, segons els dirigents de la candidatura de Puigdemont i d'ERC, s'havia d'investir abans de Sant Jordi, i teòricament havia de ser algú -sempre i quan fallés la via Sànchez- sense causes judicials pendents. Ara, però, el plantejament pot quedar trastocat, i malgrat les crides a la prudència hi ha sectors de JxCat que sostenen que es tornarà a posar el nom del president a l'exili damunt la taula. La CUP avala obertament aquesta opció, com ha indicat el diputat Vidal Aragonés. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), presidida per Elisenda Paluzie, també defensa aquesta línia d'actuació.
El portaveu parlamentari adjunt de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, ha volgut deixar clar que Puigdemont no deixaria l'acta perquè no renunciaven a investir-lo al llarg de la legislatura. El president a l'exili ha pogut votar per primer cop de manera delegada des de la presó de Neumünster, però és una incògnita si podrà tornar a fer-ho un cop quedi en llibertat, perquè el Tribunal Constitucional (TC) ho havia prohibit explícitament en el cas de les persones que haguessin marxat fora del país davant del procés judicial.
Publicitat electoral a Barcelona Foto: Adrià Costa