JxCat reactiva la candidatura de Puigdemont abans de tornar al «pla D»

El grup parlamentari es reuneix aquest dimecres a Berlín per traçar l'estratègia a l'espera de la resolució de l'extradició per part de la justícia alemanya

17 d'abril de 2018, 21:35
Actualitzat: 23 d'abril, 14:47h

Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu a Brussel·les. Foto: ACN


Des que va sortir de la presó de Neumünster, al nord d'Alemanya, Carles Puigdemont s'ha tornat a posar al capdavant de l'estratègia independentista. El líder de Junts per Catalunya (JxCat) té a les seves mans proposar un camí per evitar noves eleccions abans del 22 de maig, i una de les opcions que estaran damunt la taula aquest dimecres a Berlín durant la reunió del grup parlamentari és reactivar, precisament, la possibilitat de provar de nou la seva investidura. Es promouria a través de la reforma de la llei de la Presidència, en tràmit a la cambra catalana i que hauria d'aixoplugar la tria a distància de Puigdemont. "Hem de provar un acte de sobirania després del revés de la justícia alemanya a l'aparell espanyol", reflexiona un alt dirigent. 

En cas que aquesta via fallés -per les traves de l'Estat, que la duria al Tribunal Constitucional (TC)-, el compromís és abordar immediatament un pla D efectiu que evités la convocatòria de noves eleccions, segons les fonts consultades per NacióDigital. El nom del candidat alternatiu no està consensuat entre totes les ànims de JxCat -el càsting ha inclòs noms tan diversos com Elsa Artadi, Quim Torra, Laura Borràs, Ferran Mascarell i Marc Solsona, per citar-ne només cinc-, i l'escenari de noves eleccions tampoc es pot descartar del tot. En paraules de Puigdemont, no hi ha d'haver pressa per formar un Govern que actuï "de genolls" -així ho pensa també l'ANC- i condicionat pel fantasma d'una reedició de l'aplicació del 155 i els designis de Pablo Llarena al Tribunal Suprem.
 

Carles Puigdemont, amb Eduard Pujol i Laura Borràs a Brussel·les Foto: ACN


És molt probable que aquesta idea es repeteixi en la reunió que tindrà el president a l'exili amb el grup parlamentari de JxCat a l'hotel Sana de la capital alemanya, en la qual hi haurà les absències dels empresonats -Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez- i dels qui encara tenen interposades mesures cautelars -Lluís Guinó, exvicepresident primer del Parlament-. Alts dirigents consultats assenyalen que hi ha temps fins al 22 de maig per provar de nou la investidura de Puigdemont i que, en tot cas, "no es pot renunciar de nou" al mandat de les eleccions del 21 de desembre. Uns comicis en els quals la candidatura es va imposar contra tot pronòstic a ERC en el flanc independentista.

El proper ple de la cambra serà el 25 d'abril, d'aquí a una setmana, però encara no s'hi podrà aprovar la reforma de la llei de la Presidència

L'escenari més probable, en tot cas, és que escollir el president a l'exili topi amb traves, ja sigui un dictamen contrari sobre la reforma de la llei de la Presidència del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) -ja encarregat- o una suspensió exprés de la norma al TC. A JxCat, a banda, consideren que ERC "no té cap ganes" de provar de nou la investidura de Puigdemont. El pas del temps no ha acabat de curar el ressentiment que va provocar en l'entorn presidencial la suspensió del ple d'investidura previst per al 30 de gener, marcat per les mesures cautelars del TC davant la falta d'un marc legal per a la investidura telemàtica. "Si fos per nosaltres hi hauria Govern des d'aquella setmana", insisteixen a JxCat, on sovint s'ha escoltat crítiques cap a Roger Torrent, president del Parlament i destacat dirigent d'ERC. És però, una incògnita, saber què hauria passat si s'hagués votat Puigdemont.
 
Torrent avala la reforma de la llei de Presidència -caldrà veure què hi diu el Constitucional si es fa per lectura única- i la mesa ha decidit mantenir la delegació de vot de Puigdemont. El dirigent a l'exili va demanar-la un cop empresonat a Neumünster, i segueix vigent malgrat que ja n'ha sortit. Aquesta circumstància ha comportat les crítiques de Ciutadans i del PP, que havien presentat recursos per tombar la delegació. Els liberals sostenen que hi ha arguments per dur la qüestió al TC. El proper ple de la cambra serà el 25 d'abril, d'aquí a una setmana, però encara no s'hi podrà aprovar la reforma de la llei de la Presidència. La iniciativa, per cert, permet nomenar consellers a distància i reunions telemàtiques del Govern.

Futur judicial: moviments al Suprem

El calendari polític, com en tota aquesta legislatura, també està condicionat per la dinàmica judicial. El Suprem, de fet, ja ha obert la porta al delicte de sedició per extradir Puigdemont. En una interlocutòria dictada per la sala d'apel·lacions, l'alt tribunal contradiu la justícia alemanya i insisteix en els indicis de rebel·lió en la cúpula dirigent del procés català entre els anys 2015 i 2017. En aquest sentit, manté que "no és raonable", com fa el jutge de Schleswig-Holstein, comparar el procés sobiranista amb les revoltes organitzades contra l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt. Malgrat dedicar la resolució a insistir i acotar el relat de la violència, la sala d'apel·lacions recull també que la Fiscalia va deixar la porta oberta perquè "si no es constata de manera suficient la violència", es subsumeixi la conducta dels investigats al delicte de sedició.

El Suprem obre la porta a extradir Puigdemont per sedició, malgrat que aquest delicte es va abolir a Alemanya l'any 1970

Els seus advocats, però, no li volen donar gaire valor. L'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, s'ha mostrat escandalitzat amb la resolució del Suprem. "Si no portés molts mesos superant la meva capacitat de sorpresa, diria que la interlocutòria d'avui és absolutament insuperables", ha assegurat a través de Twitter. "Recordeu la data, perquè se'n parlarà durant dècades. I no gaire bé, per cert", ha recalcat.  El lletrat Gonzalo Boye, coordinador de la defensa jurídica internacional, s'ha quedat estupefacte. També a la xarxa, Boye ha recordat que el delicte de sedició, pel qual el Suprem intenta ara extradir Puigdemont, es va abolir a Alemanya l'any 1970. Els precedents, però, sempre fan extremar la prudència en l'equip polític presidencial.
 

Furgons de la policia espanyola al Tribunal Suprem Foto: ACN