18
d'abril
de
2018, 12:51
Actualitzat:
13:04h
Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell han tancat la ronda de declaracions dels empresonats independentistes al Tribunal Suprem amb un discurs dur contra el jutge Pablo Llarena tot seguint la línia de la resta d'acusats pel delicte rebel·lió. "Vostè és qui m'ha convertit en un pres polític", li ha etzibat el conseller destituït Jordi Turull. Dolors Bassa, per la seva banda, ha denunciat que el procediment judicial que estan afrontant no és "just" i li ha recordat al jutge la "violència" de la Guàrdia Civil i la policia espanyola durant la jornada de l'1-O, unes càrregues que van provocar 1.066 ferits.
Les respostes que aquesta setmana han donat els dirigents independentistes al jutga Llarena que resumeix el canvi d'estratègia dels encausats, que han passat de renunciar a la via unilateral i comprometre's amb el marc legal vigent a denunciar la vulneració de drets i la politització del procediment judicial.
Els 15 minuts de Bassa, farcits de retrets al jutge
Bassa, amb prou feines ha estat 15 minuts davant del jutge. Un temps durant el qual ha denunciat que no és "just" el procediment judicial i la instrucció de Llarena. En el seu cas, a més, ha recordat que va deixar l'acta de diputada el passat 23 de març -com també van fer Marta Rovira i Carme Forcadell-, just el dia en què el jutge la va enviar de nou a presó. Aquesta condició, ha insistit, suposa que no tingui sentit seguir mantenint que pot reiterar en els presumptes delictes que se li imputen.
La interlocutòria acusa Bassa d'haver "assumit el control" de locals cedits des de la seva conselleria per a l'1-O i d'haver "suportat parcialment" la despesa en paperetes, elaboració del cens i citacions a les meses de votació. Ella, però, ha denunciat que la violència la van "produir" la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
Turull demana al jutge que no intercedeixi en un procés polític
Turull, que precisament no va poder assistir a la segona volta del ple d'investidura perquè va ser empresonat el dia abans, ha lamentat que el Suprem pretengui decidir qui ha de ser el president de la Generalitat i ha assenyalat que s'està pervertint la separació de poders a l'estat espanyol. "Mentre el govern espanyol ens diu quan ens processaran i per què ens condemnaran, el Suprem ens diu a quin president hem de votar", ha sentenciat, segons han explicat fonts presents a la declaració. També ha fet un prec a Llarena: que deixi d'utilitzar la justícia dins d'un procés que és d'arrel política.
En la interlocutòria de processament, Llarena considera que Turull, com a conseller portaveu, va gestionar i dissenyar la inserció de publicitat sobre l'1-O als mitjans de comunicació. A més, considera que va coordinar les infraestructures informàtiques per permetre les votacions i va "reclutar" els voluntaris.
La resta de processats, el 7 i 8 de maig
Els tres dirigents són els darrers empresonats que la Guàrdia Civil ha traslladat des dels centres d'Alcalà-Meco i Estremera per complir amb el formalisme de la declaració indagatòria i rebre, en mà i per part del jutge, la interlocutòria de processament.
Després d'ells, Llarena citarà la resta de processats al Suprem els dies 7 i 8 de maig. Aquesta setmana, tots els encausats que han passat pel Suprem –a excepció de Joaquim Forn, amb un to més conciliador- han endurit el discurs contra el jutge i han denunciat vulneració de drets fonamentals i també li han qüestionat la seva imparcialitat.
Dolors Bassa, Jordi Turull i Carme Forcadell estan empresonats des del passat 23 de març i, en el cas de Turull i Bassa, ja havien estat preventivament entre reixes durant un mes (del 2 de novembre al 4 de desembre).
L'estratègia de plantar cara
Tots els encausats que estan en presó preventiva han plantat aquesta setmana cara al jutge, li han recriminat la seva manera d'instruir la causa al·legant que no hi havia separació de poders, que s'havia posat al servei del govern espanyol i que estava vulnerant drets fonamentals.
Especialment dures van ser les declaracions de Jordi Sànchez –que li va retreure que no el deixés anar al ple i li va dir que no podia ser "jutge i víctima"- i Josep Rull, que va acusar Llarena de seguir "el full de ruta" del govern espanyol.
Pendents dels recursos
Les interlocutòries de processament encara no són fermes i els advocats i les acusacions les han pogut recórrer tant en reforma (davant el mateix Llarena) com en apel·lació (davant la sala ). Un cop resolts els recursos, Llarena haurà de dictar la interlocutòria de conclusió i aquí haurà acabat la seva tasca d'instrucció.
Llavors, les parts faran els escrits d'acusació (advocacia de l'Estat, Fiscalia i VOX) i ja només faltarà que tots els processats s'asseguin al banc dels acusats. El tribunal que els jutjarà encara no s'ha decidit (s'escull per rotació).
Les respostes que aquesta setmana han donat els dirigents independentistes al jutga Llarena que resumeix el canvi d'estratègia dels encausats, que han passat de renunciar a la via unilateral i comprometre's amb el marc legal vigent a denunciar la vulneració de drets i la politització del procediment judicial.
Els 15 minuts de Bassa, farcits de retrets al jutge
Bassa, amb prou feines ha estat 15 minuts davant del jutge. Un temps durant el qual ha denunciat que no és "just" el procediment judicial i la instrucció de Llarena. En el seu cas, a més, ha recordat que va deixar l'acta de diputada el passat 23 de març -com també van fer Marta Rovira i Carme Forcadell-, just el dia en què el jutge la va enviar de nou a presó. Aquesta condició, ha insistit, suposa que no tingui sentit seguir mantenint que pot reiterar en els presumptes delictes que se li imputen.
La interlocutòria acusa Bassa d'haver "assumit el control" de locals cedits des de la seva conselleria per a l'1-O i d'haver "suportat parcialment" la despesa en paperetes, elaboració del cens i citacions a les meses de votació. Ella, però, ha denunciat que la violència la van "produir" la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
Turull demana al jutge que no intercedeixi en un procés polític
Turull, que precisament no va poder assistir a la segona volta del ple d'investidura perquè va ser empresonat el dia abans, ha lamentat que el Suprem pretengui decidir qui ha de ser el president de la Generalitat i ha assenyalat que s'està pervertint la separació de poders a l'estat espanyol. "Mentre el govern espanyol ens diu quan ens processaran i per què ens condemnaran, el Suprem ens diu a quin president hem de votar", ha sentenciat, segons han explicat fonts presents a la declaració. També ha fet un prec a Llarena: que deixi d'utilitzar la justícia dins d'un procés que és d'arrel política.
En la interlocutòria de processament, Llarena considera que Turull, com a conseller portaveu, va gestionar i dissenyar la inserció de publicitat sobre l'1-O als mitjans de comunicació. A més, considera que va coordinar les infraestructures informàtiques per permetre les votacions i va "reclutar" els voluntaris.
La resta de processats, el 7 i 8 de maig
Els tres dirigents són els darrers empresonats que la Guàrdia Civil ha traslladat des dels centres d'Alcalà-Meco i Estremera per complir amb el formalisme de la declaració indagatòria i rebre, en mà i per part del jutge, la interlocutòria de processament.
Després d'ells, Llarena citarà la resta de processats al Suprem els dies 7 i 8 de maig. Aquesta setmana, tots els encausats que han passat pel Suprem –a excepció de Joaquim Forn, amb un to més conciliador- han endurit el discurs contra el jutge i han denunciat vulneració de drets fonamentals i també li han qüestionat la seva imparcialitat.
Dolors Bassa, Jordi Turull i Carme Forcadell estan empresonats des del passat 23 de març i, en el cas de Turull i Bassa, ja havien estat preventivament entre reixes durant un mes (del 2 de novembre al 4 de desembre).
L'estratègia de plantar cara
Tots els encausats que estan en presó preventiva han plantat aquesta setmana cara al jutge, li han recriminat la seva manera d'instruir la causa al·legant que no hi havia separació de poders, que s'havia posat al servei del govern espanyol i que estava vulnerant drets fonamentals.
Especialment dures van ser les declaracions de Jordi Sànchez –que li va retreure que no el deixés anar al ple i li va dir que no podia ser "jutge i víctima"- i Josep Rull, que va acusar Llarena de seguir "el full de ruta" del govern espanyol.
Pendents dels recursos
Les interlocutòries de processament encara no són fermes i els advocats i les acusacions les han pogut recórrer tant en reforma (davant el mateix Llarena) com en apel·lació (davant la sala ). Un cop resolts els recursos, Llarena haurà de dictar la interlocutòria de conclusió i aquí haurà acabat la seva tasca d'instrucció.
Llavors, les parts faran els escrits d'acusació (advocacia de l'Estat, Fiscalia i VOX) i ja només faltarà que tots els processats s'asseguin al banc dels acusats. El tribunal que els jutjarà encara no s'ha decidit (s'escull per rotació).