21
de desembre
de
2018, 11:21
Actualitzat:
11:23h
"Espero que el diàleg i les paraules es traslladin en fets perquè, de moment, no n'hem vist ni un". Així s'ha referit la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, als resultat de la trobada entre els presidents català i espanyol, Quim Torra i Pedro Sánchez, que es va produir aquest passat dijous al Palau de Pedralbes. Una reunió, ha remarcat aquest divendres, que espera que no hagi estat només una estratègia per "refredar la mobilització".
En una atenció als mitjans abans de participar al consell popular de ministres d'Òmnium i a les posteriors mobilitzacions contràries al consell de ministres que se celebra aquest divendres a Barcelona, Paluzie ha lamentat que el Govern hagi passat "d'un escenari on semblava que es cridava a la mobilització i es feien declaracions dient que era una gran provocació", a una reunió que sembla que només ha servit per "reduir la tensió i la mobilització". En aquest punt, ha recordat que "els presos segueixen a la presó, el Constitucional segueix rebutjant les peticions de llibertat, les acusacions de rebel·lió es mantenen i continua absolutament la mateixa repressió política".
Paluzie també ha opinat de la darrera proposta de l'executiu de Sánchez per canviar el nom de l'Aeroport del Prat, que passaria a anomenar-se Josep Tarradellas. Per a la presidenta de l'ANC, que el govern espanyol només s'avingui a proposar coses simbòliques és "una broma de mal gust", sobretot, davant la "situació de repressió" que viu Catalunya.
Una jornada de "no normalitat"
Paluzié ha celebrat l'excepcionalitat que s'ha aconseguit aquest 21-D, tant a Barcelona com a la resta del país. "El que s'està veient, és que és un dia de no normalitat", ha declarat. De fet, ha dit, "s'ha aconseguit una mena d'efecte de vaga general sense ser una vaga de general", ha apuntat, ja que la ciutat "s'ha paralitzat" i bona part de la ciutadania no ha agafat el cotxe. Per altra banda, ha recordat, "hi ha hagut afectació en molts indrets de Catalunya, amb talls de circulació", i ha avisat que encara hi ha diverses mobilitzacions convocades durant el dia.
El suport dels Armilles Grogues
Conjuntament amb la presidenta de l'ANC ha comparegut també Priscillia Ludosky, portaveu de Gilets Jaunes, que s'ha volgut acostar a Barcelona per veure l'abast de la protesta i trobar punts en comú entre la reivindicació francesa i la catalana. "M'he vingut a manifestar a la frontera i aprofito per passar per aquí", ha explicat, al temps que ha remarcat que, com passa a Catalunya, el seu objectiu és reivindicar "democràcia" i que "la sobirania és del poble".
"Tenim la mateixa problemàtica", ha considerat. Un problema que assenyala directament els governs, que no responen a la voluntat popular, dins d'una Europa que es fixa més en les necessitats de les grans multinacionals que dels ciutadans.
Sobre això, Paluzie ha afegit que a Catalunya també "es veu amb molta força aquest autoritarisme", i per partida doble: "Tenim el no reconeixement de la sobirania catalana i el no reconeixement del dret a l'autodeterminació". I a més, ha recordat, amb la "repressió política i l'empresonament". Per això, ha instat a "encardinar" el moviment català amb altres moviments d'Europa i del món per demanar "una democràcia més directa".
En una atenció als mitjans abans de participar al consell popular de ministres d'Òmnium i a les posteriors mobilitzacions contràries al consell de ministres que se celebra aquest divendres a Barcelona, Paluzie ha lamentat que el Govern hagi passat "d'un escenari on semblava que es cridava a la mobilització i es feien declaracions dient que era una gran provocació", a una reunió que sembla que només ha servit per "reduir la tensió i la mobilització". En aquest punt, ha recordat que "els presos segueixen a la presó, el Constitucional segueix rebutjant les peticions de llibertat, les acusacions de rebel·lió es mantenen i continua absolutament la mateixa repressió política".
Paluzie també ha opinat de la darrera proposta de l'executiu de Sánchez per canviar el nom de l'Aeroport del Prat, que passaria a anomenar-se Josep Tarradellas. Per a la presidenta de l'ANC, que el govern espanyol només s'avingui a proposar coses simbòliques és "una broma de mal gust", sobretot, davant la "situació de repressió" que viu Catalunya.
Una jornada de "no normalitat"
Paluzié ha celebrat l'excepcionalitat que s'ha aconseguit aquest 21-D, tant a Barcelona com a la resta del país. "El que s'està veient, és que és un dia de no normalitat", ha declarat. De fet, ha dit, "s'ha aconseguit una mena d'efecte de vaga general sense ser una vaga de general", ha apuntat, ja que la ciutat "s'ha paralitzat" i bona part de la ciutadania no ha agafat el cotxe. Per altra banda, ha recordat, "hi ha hagut afectació en molts indrets de Catalunya, amb talls de circulació", i ha avisat que encara hi ha diverses mobilitzacions convocades durant el dia.
Mobilització de CDR al punt on l'ANC realitzava una atenció als mitjans Foto: Aida Morales
El suport dels Armilles Grogues
Conjuntament amb la presidenta de l'ANC ha comparegut també Priscillia Ludosky, portaveu de Gilets Jaunes, que s'ha volgut acostar a Barcelona per veure l'abast de la protesta i trobar punts en comú entre la reivindicació francesa i la catalana. "M'he vingut a manifestar a la frontera i aprofito per passar per aquí", ha explicat, al temps que ha remarcat que, com passa a Catalunya, el seu objectiu és reivindicar "democràcia" i que "la sobirania és del poble".
"Tenim la mateixa problemàtica", ha considerat. Un problema que assenyala directament els governs, que no responen a la voluntat popular, dins d'una Europa que es fixa més en les necessitats de les grans multinacionals que dels ciutadans.
Sobre això, Paluzie ha afegit que a Catalunya també "es veu amb molta força aquest autoritarisme", i per partida doble: "Tenim el no reconeixement de la sobirania catalana i el no reconeixement del dret a l'autodeterminació". I a més, ha recordat, amb la "repressió política i l'empresonament". Per això, ha instat a "encardinar" el moviment català amb altres moviments d'Europa i del món per demanar "una democràcia més directa".