27
de febrer
de
2019, 20:39
Actualitzat:
23:13h
A les 12.33 minuts del migdia, el "gobierno de la nación" entra a la sala en la qual es jutja els dirigents independentistes. Amb jaqueta negra, brusa blanca i un somriure sostingut -que anirà desapareixent-, Soraya Sáenz de Santamaría se situa davant del micròfon per atendre les preguntes de les acusacions i les defenses. Més tarda serà el torn de Mariano Rajoy. Des dels bancs reservat a la premsa, amb prou feines es divisa el cap de l'exvicepresidenta espanyola quan comença a parlar. Jordi Turull acaba de badallar, Carme Forcadell -asseguda al costat de Dolors Bassa darrere els lletrats- es col·loca les ulleres i Oriol Junqueras -acompanyat per Raïl Romeva- observa, seriós, qui va ser la seva interlocutora quan ostentava un càrrec públic. Tots dos només es van reunir tres cops.
Sáenz de Santamaría dedicarà les dues pròximes hores i mitja a justificar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, alimentar el relat de la violència -que només sosté a partir del que va veure a la televisió i del que l'informava la delegació del govern espanyol a Catalunya- i a negar la brutalitat dels cossos i forces de seguretat de l'Estat en aquella tardor del 2017. A l'exdirigent del PP manega les seves pròpies xifres i reescriu les dates del calendari fins ara conegudes per entendre l'ampli desplegament policial a Catalunya per l'1 d'octubre. Parla de 93 policies espanyols ferits i redueix a "dos o quatre" els ferits civils de la jornada del referèndum. Al seu torn, admet que el govern espanyol plantejava el desembarcament dels anomenats piolins des del mes de juliol, molt abans dels suposats episodis de tensió visualitzats per l'Estat a partir del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia.
Melero i la pressió a l'exvicepresidenta
El relat de la hipotètica violència utilitzada per l'independentisme, que Sáenz de Santamaría referma amb contundència, es va diluint amb el pas dels minuts. L'exvicepresidenta espanyola acabarà admetent que les seves fonts d'informació són les imatges difoses a la televisió -s'intueix que per cadenes estatals- i el que li deia la delegació del govern espanyol a Catalunya. En altres paraules, Enric Millo. Fa estona que a la sala Forcadell i Bassa s'han indignat. Al banc dels acusats, arribaran els somriures. Quan? En el moment en què Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, colla l'exdirigent del PP fins a fer evident que no pot citar fonts solvents. El testimoni va perdent vigor en les respostes. Melero fa constar que té un "coneixement difús" dels fets, fins i tot de l'actuació del secretari d'estat de Seguretat. Forn, Rull i Turull es miren i esbossen un gest de satisfacció.
Sáenz de Santamaría cita en diverses ocasions tot el que va fer el "gobierno de la nación". És una expressió que també utilitza l'acció popular, representada per Vox. En concret, Javier Ortega Smith, secretari general de la formació d'extrema dreta. La testimoni repeteix que "Espanya és una democràcia consolidada" i qualifica de falsedats les imatges de violència que es propaguen des de Catalunya de les càrregues policials de l'1 d'octubre. Són les afirmacions del "gobierno de la nación". Ni més ni menys.
Una remor de desaprovació s'escampa per la sala quan Sáenz de Santamaría fabrica un relat alternatiu sobre els fets d'octubre. "No ho sé", acaba dient quan les defenses li pregunten si té coneixement que la declaració unilateral d'independència (DUI) no es va publicar als butlletins oficials. La DUI no tenia transcendència jurídica, però l'article 155 ja s'havia aplicat. La sessió del migdia acaba amb Sáenz de Santamaría. Abans que els presos marxin de la sala per dinar, Jordi Cuixart saluda efusivament el diputat dels comuns Marcelo Expósito i li diu, a cau d'orella: "Dale recurdos a Pablo". A Pablo Iglesias, esclar.
Rajoy comparteix els focus
Els guions a vegades es compleixen i, en ocasions, hi ha marge per a la sorpresa. Poc amant, precisament, de les novetats, Rajoy transita per terreny conegut en la seva exposició, programada a les quatre de la tarda. Sosté que Artur Mas i Carles Puigdemont eren "plenament conscients" que ell no "liquidaria la sobirania nacional". I fa de Mariano quan diu que la proposta més important que va fer al Govern de la Generalitat va ser "que es deixés de vulnerar la Constitució". Del contacte amb Iñigo Urkullu, memòria difusa. De fet, sosté que no va haver-hi "cap mediador de res", malgrat haver atès nombroses peticions en els dies més tensos de la tardor del 2017. Rajoy, però, es mostra menys irritat que la seva exvicepresidenta.
El trident del "gobierno de la nación" que fa acte de presència al Suprem el completa Cristóbal Montoro. Apareix per matisar les seves declaracions sobre els recursos públics destinats al referèndum, unes afirmacions que el perseguiran tota la vida, perquè són un pilar per negar la malversació. Montoro actua amb la Fiscalia com a apuntadora i intenta sostenir que tot està obert, que la malversació l'haurà de demostrar el tribunal.
Amb Montoro es tanca el pic de les declaracions del dia, però apareixen Antonio Baños i Eulàlia Reguant. El periodista i exdiputat de la CUP obre foc: amb aire despistat, planteja que no respondrà Vox, per les seves conviccions antifeixistes, i sacseja la sala, perquè els testimonis estan obligats a atendre totes les preguntes. Marchena li ofereix fer de ventríloc de l'extrema dreta, però la solució no convenç ningú després de les dues primeres preguntes. Baños insisteix que no es troba còmode responent, fins que Marchena se'n cansa. I se'n cansa tant que suspèn l'aportació del testimoni al judici i li recorda que un jutjat de guàrdia analitzarà les "responsabilitats penals" de negar-se a respondre una de les parts.
Al banc dels acusats, somriures. Eulàlia Reguant, exdiputada de la CUP, opta per la mateixa decisió uns minuts després. Advertida també de les conseqüències, abandona el Suprem. Baños i Reguant poden incórrer en un delicte greu de desobediència a l'autoritat. De moment, el tribunal els imposa una multa de 2.500 euros a cadascun i els atorga cinc dies per poder rectificar la decisió. La multa es pot recórrer. La primera jornada dels testimonis acaba accidentada. No era el pla de Marchena.
Sáenz de Santamaría dedicarà les dues pròximes hores i mitja a justificar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, alimentar el relat de la violència -que només sosté a partir del que va veure a la televisió i del que l'informava la delegació del govern espanyol a Catalunya- i a negar la brutalitat dels cossos i forces de seguretat de l'Estat en aquella tardor del 2017. A l'exdirigent del PP manega les seves pròpies xifres i reescriu les dates del calendari fins ara conegudes per entendre l'ampli desplegament policial a Catalunya per l'1 d'octubre. Parla de 93 policies espanyols ferits i redueix a "dos o quatre" els ferits civils de la jornada del referèndum. Al seu torn, admet que el govern espanyol plantejava el desembarcament dels anomenats piolins des del mes de juliol, molt abans dels suposats episodis de tensió visualitzats per l'Estat a partir del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia.
Melero i la pressió a l'exvicepresidenta
El relat de la hipotètica violència utilitzada per l'independentisme, que Sáenz de Santamaría referma amb contundència, es va diluint amb el pas dels minuts. L'exvicepresidenta espanyola acabarà admetent que les seves fonts d'informació són les imatges difoses a la televisió -s'intueix que per cadenes estatals- i el que li deia la delegació del govern espanyol a Catalunya. En altres paraules, Enric Millo. Fa estona que a la sala Forcadell i Bassa s'han indignat. Al banc dels acusats, arribaran els somriures. Quan? En el moment en què Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, colla l'exdirigent del PP fins a fer evident que no pot citar fonts solvents. El testimoni va perdent vigor en les respostes. Melero fa constar que té un "coneixement difús" dels fets, fins i tot de l'actuació del secretari d'estat de Seguretat. Forn, Rull i Turull es miren i esbossen un gest de satisfacció.
Sáenz de Santamaría, durant la seva declaració
Sáenz de Santamaría cita en diverses ocasions tot el que va fer el "gobierno de la nación". És una expressió que també utilitza l'acció popular, representada per Vox. En concret, Javier Ortega Smith, secretari general de la formació d'extrema dreta. La testimoni repeteix que "Espanya és una democràcia consolidada" i qualifica de falsedats les imatges de violència que es propaguen des de Catalunya de les càrregues policials de l'1 d'octubre. Són les afirmacions del "gobierno de la nación". Ni més ni menys.
Una remor de desaprovació s'escampa per la sala quan Sáenz de Santamaría fabrica un relat alternatiu sobre els fets d'octubre. "No ho sé", acaba dient quan les defenses li pregunten si té coneixement que la declaració unilateral d'independència (DUI) no es va publicar als butlletins oficials. La DUI no tenia transcendència jurídica, però l'article 155 ja s'havia aplicat. La sessió del migdia acaba amb Sáenz de Santamaría. Abans que els presos marxin de la sala per dinar, Jordi Cuixart saluda efusivament el diputat dels comuns Marcelo Expósito i li diu, a cau d'orella: "Dale recurdos a Pablo". A Pablo Iglesias, esclar.
Rajoy comparteix els focus
Els guions a vegades es compleixen i, en ocasions, hi ha marge per a la sorpresa. Poc amant, precisament, de les novetats, Rajoy transita per terreny conegut en la seva exposició, programada a les quatre de la tarda. Sosté que Artur Mas i Carles Puigdemont eren "plenament conscients" que ell no "liquidaria la sobirania nacional". I fa de Mariano quan diu que la proposta més important que va fer al Govern de la Generalitat va ser "que es deixés de vulnerar la Constitució". Del contacte amb Iñigo Urkullu, memòria difusa. De fet, sosté que no va haver-hi "cap mediador de res", malgrat haver atès nombroses peticions en els dies més tensos de la tardor del 2017. Rajoy, però, es mostra menys irritat que la seva exvicepresidenta.
El trident del "gobierno de la nación" que fa acte de presència al Suprem el completa Cristóbal Montoro. Apareix per matisar les seves declaracions sobre els recursos públics destinats al referèndum, unes afirmacions que el perseguiran tota la vida, perquè són un pilar per negar la malversació. Montoro actua amb la Fiscalia com a apuntadora i intenta sostenir que tot està obert, que la malversació l'haurà de demostrar el tribunal.
Amb Montoro es tanca el pic de les declaracions del dia, però apareixen Antonio Baños i Eulàlia Reguant. El periodista i exdiputat de la CUP obre foc: amb aire despistat, planteja que no respondrà Vox, per les seves conviccions antifeixistes, i sacseja la sala, perquè els testimonis estan obligats a atendre totes les preguntes. Marchena li ofereix fer de ventríloc de l'extrema dreta, però la solució no convenç ningú després de les dues primeres preguntes. Baños insisteix que no es troba còmode responent, fins que Marchena se'n cansa. I se'n cansa tant que suspèn l'aportació del testimoni al judici i li recorda que un jutjat de guàrdia analitzarà les "responsabilitats penals" de negar-se a respondre una de les parts.
Al banc dels acusats, somriures. Eulàlia Reguant, exdiputada de la CUP, opta per la mateixa decisió uns minuts després. Advertida també de les conseqüències, abandona el Suprem. Baños i Reguant poden incórrer en un delicte greu de desobediència a l'autoritat. De moment, el tribunal els imposa una multa de 2.500 euros a cadascun i els atorga cinc dies per poder rectificar la decisió. La multa es pot recórrer. La primera jornada dels testimonis acaba accidentada. No era el pla de Marchena.