La Fiscalia intenta apuntalar la sedició i naufraga en la malversació

Una de freda i una de calenta. Així es podria resumir la jornada al Tribunal Suprem per a la Fiscalia. Per una banda, aquest dijous ha obtingut rèdit del testimoni de la secretària judicial del 20-S per engruixir el delicte de sedició pel qual inicialment van ser empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, també acusats de rebel·lió. Per l'altra, el ministeri fiscal ha vist com el de malversació es desfeia com un terròs de sucre perquè els testimonis vinculats a preparatius de l'1-O han negat haver cobrat de la Generalitat per aquests treballs.

La declaració de l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo i del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos esbossant una Catalunya marcada per una "violència" sostinguda durant la tardor del 2017 ha estat l'aportació més lesiva per al conjunt dels acusats. A aquesta s'hi suma ara el relat de la secretària judicial del jutjat d'instrucció número 13, Montserrat del Toro, figura clau dels escorcolls a la conselleria d'Economia que van motivar la mobilització del 20 de setembre del 2017, i el posterior empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La funcionària ha complert amb les expectatives de l'acusació i s'ha cenyit, fil per randa, al vocabulari de la Fiscalia per traçar un relat amb tints de pel·lícula trepidant i amb una banda sonora a l'exterior que ha associat "al típic soroll d'un tumult".  

Del Toro s'ha cenyit fil per randa al vocabulari de la fiscalia per traçar un relat amb tints de pel·lícula trepidant i amb una banda sonora a l'exterior que ha associat "al típic soroll d'un tumult"

Por, ansietat i nervis sense poder-se comunicar telefònicament mentre a fora es produïa un setge a la conselleria sense que els Mossos intervinguessin per evitar-ho. Del Toro ha descrit moments d'"allaus" de persones aixafades contra els vidres de l'entrada -declaració que xoca amb la imatge dels agents de la policia catalana i de la Guàrdia Civil custodiant l'espai més immediat a l'entrada- i "murmuris constants" de proclames en català, com ara "Votarem", "No passaran" i "Ni un pas enrere". Aquesta és l'escena detallada per la secretària judicial per apuntalar el context de violència que des de l'acusació es pretén atribuir a la mobilització independentista.

Petició de sortir amb helicòpter

La funcionària judicial ha arribat a assegurar al tribunal que una de les veus que va creure sentir micròfon en mà, corejant aquestes proclames, va ser la de Carme Forcadell, a qui ha admès que no va veure. Però l'expresidenta del Parlament mai va intervenir-hi. Era una speaker dalt de l'escenari, des d'on es feien les actuacions musicals. Música, però, que Del Toro ha afirmat que no va sentir mentre durava el llarg escorcoll a Economia. 

La situació va arribar a tal punt, ha dit la secretària judicial, que va demanar un helicòpter. "M'has de treure d'aquí", va acabar implorant al magistrat del jutjat 13 Antonio Ramírez Sunyer, que va morir el novembre passat. A partir de les 21.50 hores, quan havien acabat els escorcolls, els Mossos van oferir-li sortir escortada fins al metro, sortir pel passadís de voluntaris que s'havia creat a partir de la negociació de Jordi Sànchez amb el responsable de la Guàrdia Civil o bé marxar per un passadís creat per agents de la brigada mòbil dels Mossos. Tot i que ha admès que no és una figura pública -de fet, no s'ha emès la seva imatge durant la declaració-, va declinar les tres opcions perquè no les considerava segures. De fet, ha flirtejat també amb el discurs d'inacció dels Mossos que van fer tant Millo com Pérez de los Cobos.

El "muret" d'Economia

Va ser aleshores quan comença la part més histriònica per la seva decisió de no sortir per la porta, com ho van fer altres funcionaris. L'opció que li van posar sobre la taula després de parlar amb el magistrat va ser la de sortir pel teatre Coliseum a través del terrat de la segona planta de la conselleria d'Economia. Aquí apareix el ja famós "muret" d'un metre, el genoll del mosso que li va fer d'escala per "despenjar-se" fins a l'edifici del costat. Havia de sortir, ha explicat, barrejada entre el públic, aprofitant que s'acabava una funció teatral, però va acabar tancada més de mitja hora al camerino d'actors perquè el gerent del teatre no ho veia clar. Finalment, va sortir per la Gran Via.  

Durant el seu relat, la secretària judicial ha complert amb altres expectatives de l'acusació, com ara posar com a exemple de manifestants un jove que a primera hora del matí hauria apropat una bandera i escopit a un dels agents de la Guàrdia Civil; o que després d'una reunió de Sànchez i Jordi Cuixart dins de la seu d'Economia amb agents policials va veure com darrere d'ells hi apareixia una persona amb un micròfon de TV3. En canvi, assegura que no va tenir constància que periodistes s'enfilessin als cotxes de la Guàrdia Civil, que van situar el més a prop possible de la porta per escurçar el trajecte. Les defenses han burxat en les contradiccions d'alguns dels detalls i, en el cas de l'advocada de Cuixart, en assenyalar que es van escorcollar més despatxos a banda dels quatre que especificava l'ordre judicial.

Manuel Marchena ha frenat en sec els intents de l'advocat Andreu Ven den Eynde per preguntar per les afinitats de Del Toro a col·lectius d'extrema dreta. El jutge no va tenir la mateixa actitud quan, per exemple, la Fiscalia va preguntar a Jordi Turull si era membre d'Òmnium Cultural. Queda clar que el testimoni de la secretària judicial ha estat una mina en què l'acusació es recrearà en les conclusions, juntament amb el de Millo i Diego Pérez de los Cobos. El coordinador policial de l'1-O, que aquest matí ha completat la declaració, ha amanit encara més el relat de la violència dels manifestants durant l'1 d'octubre: ha atribuït les lesions causades a 93 agents policials als ciutadans, a qui ha acusat de passar d'una resistència passiva a una d'activa, amb una "actitud hostil i d'agressió" cap als agents, i utilitzar com a "escuts" avis i nens.

Els testimonis fallits

Menys fortuna ha tingut la Fiscalia amb els testimonis sol·licitats per demostrar la presumpta malversació en l'organització del referèndum. Dos informàtics que van ser contactats per l'exconseller Xavier Vendrell i que es van reunir amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Marta Rovira a Pedralbes han explicat que, finalment, ni van desenvolupar el sistema de votació electrònica ni van cobrar res. Tampoc es va embutxacar res la dissenyadora de la pàgina del Pacte Nacional pel Referèndum, que va acabar emetent una factura negativa per no rebre els diners.

El mateix que van fer els publicistes que van gestionar els anuncis dels catalans a l'exterior i que, per cert, segueixen treballant per a la Generalitat, una actitud que ha generat especial estupefacció entre els fiscals. El director d'El Punt Avui, Xavier Xirgo, ha acabat posant la cirereta assegurant que l'anunci de l'1-O es va publicar "sense ànim de lucre" i es va obtenir a través de les xarxes socials.