14
de juliol
de
2019, 15:36
Actualitzat:
15:36h
L'upper Diagonal es mobilitza en favor del projecte Pirineus-Barcelona per als Jocs d'Hivern 2030. Segons ha pogut saber NacióDigital, les principals entitats aplegades a la plataforma Sport Cultura Barcelona estan preparant un gran acte de demostració de força, representatiu de la "societat civil", per impulsar la candidatura dels Jocs.
Sports Cultura Barcelona és una associació que es proclama defensora dels valors de l'esport i la cultura i està presidida per Albert Agustí. Reuneix els principals clubs de la zona alta de Barcelona, del RACC al Reial Club de Tennis, passant pel Círculo Ecuestre, el "Real" Club de Polo o el Cercle del Liceu. També hi formen part el Barça, l'Espanyol, el Banc Sabadell, el Grup Godó, i institucions culturals com la Fundació MACBA o el TNC, i escoles de negocis com Esade i IESE.
Segons un coneixedor del tema, "l'acte va més enllà del que és estrictament esportiu i busca bastir ponts amb l'Estat". Un fet és evident: una candidatura d'aquest tipus requereix un compromís ferm per part de l'Estat. Sense el suport d'aquest i del Comitè Olímpic Espanyol, és poc viable. Segons algun dels impulsors, els Jocs 2030 presenten dues grans bones cartes: serien útils per cohesionar el territori i alhora facilitarien la represa d'unes relacions normals entre la Generalitat i l'Estat. La candidatura vol també "recollir el llegat que van deixar Juan Antonio Samaranch i Leopoldo Pomés".
El somni d'uns altres Jocs sempre ha generat entusiasme a la part alta de Barcelona. Fa anys que no s'aplaudeix els monarques espanyols a Catalunya, i aquell va ser un moment d'èxtasi per a les elits. Durant les darreres eleccions municipals, el candidat que més explícit es va mostrar en favor d'uns altres Jocs Olímpics va ser Manuel Valls, que també reclamava un gran homenatge a Samaranch.
Una iniciativa de l'alcalde Hereu
El primer a proposar que la ciutat competís per uns Jocs d'Hivern va ser l'aleshores alcalde de Barcelona Jordi Hereu, el 2010. En aquell moment, l'objectiu eren els Jocs del 2022. Més tard, es va especular amb possibilitat d'una candidatura per a l'edició del 2016. Amb posterioritat, l'alcaldessa Ada Colau va considerar que el projecte no era prioritari. Recentment, ha tornat a agafar embranzida, ara ja amb la vista posada en el 2030. El Govern va crear una taula de treball per preparar la candidatura i l'octubre passat, un primer aval del COI va donar ales a la proposta.
Però el projecte també genera polèmica. Aquest dijous, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció de la CUP que instava el Govern a organitzar una consulta entre els habitants del Pirineu perquè s'expressin sobre la possible candidatura. Si la CUP dubta, a l'"upper Diagonal", però, ho tenen molt clar.
Sports Cultura Barcelona és una associació que es proclama defensora dels valors de l'esport i la cultura i està presidida per Albert Agustí. Reuneix els principals clubs de la zona alta de Barcelona, del RACC al Reial Club de Tennis, passant pel Círculo Ecuestre, el "Real" Club de Polo o el Cercle del Liceu. També hi formen part el Barça, l'Espanyol, el Banc Sabadell, el Grup Godó, i institucions culturals com la Fundació MACBA o el TNC, i escoles de negocis com Esade i IESE.
Segons un coneixedor del tema, "l'acte va més enllà del que és estrictament esportiu i busca bastir ponts amb l'Estat". Un fet és evident: una candidatura d'aquest tipus requereix un compromís ferm per part de l'Estat. Sense el suport d'aquest i del Comitè Olímpic Espanyol, és poc viable. Segons algun dels impulsors, els Jocs 2030 presenten dues grans bones cartes: serien útils per cohesionar el territori i alhora facilitarien la represa d'unes relacions normals entre la Generalitat i l'Estat. La candidatura vol també "recollir el llegat que van deixar Juan Antonio Samaranch i Leopoldo Pomés".
El somni d'uns altres Jocs sempre ha generat entusiasme a la part alta de Barcelona. Fa anys que no s'aplaudeix els monarques espanyols a Catalunya, i aquell va ser un moment d'èxtasi per a les elits. Durant les darreres eleccions municipals, el candidat que més explícit es va mostrar en favor d'uns altres Jocs Olímpics va ser Manuel Valls, que també reclamava un gran homenatge a Samaranch.
Una iniciativa de l'alcalde Hereu
El primer a proposar que la ciutat competís per uns Jocs d'Hivern va ser l'aleshores alcalde de Barcelona Jordi Hereu, el 2010. En aquell moment, l'objectiu eren els Jocs del 2022. Més tard, es va especular amb possibilitat d'una candidatura per a l'edició del 2016. Amb posterioritat, l'alcaldessa Ada Colau va considerar que el projecte no era prioritari. Recentment, ha tornat a agafar embranzida, ara ja amb la vista posada en el 2030. El Govern va crear una taula de treball per preparar la candidatura i l'octubre passat, un primer aval del COI va donar ales a la proposta.
Però el projecte també genera polèmica. Aquest dijous, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció de la CUP que instava el Govern a organitzar una consulta entre els habitants del Pirineu perquè s'expressin sobre la possible candidatura. Si la CUP dubta, a l'"upper Diagonal", però, ho tenen molt clar.