10
d'agost
de
2019, 07:00
Desaprofitar i llençar aliments que encara tenen valor nutritiu és fomentar el malbaratament alimentari, que també es refereix al menjar que es fa malbé o caduca a la nevera o al rebost i no hem pogut consumir.
És un problema propi de les societats desenvolupades. Els responsables del malbaratament no som només els consumidors finals, sinó també els productors quan rebutgen productes perquè no compleixen unes mides determinades o no tenen bon aspecte, les botigues i supermercats quan acumulen més aliments dels que poden prendre per tenir una àmplia oferta de productes i caduquen o els restaurants quan per oferir un menú variat compren molts aliments que després llencen, o quan les racions dels plats són massa grans. A més a més, després de la crisi econòmica global, on prop de mil milions de persones pateixen gana, el malbaratament alimentari suposa un greu impacte social i ètic.
A Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments a l’any, mentre que el 22 % de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa. Amb el menjar que es llença durant un any es podrien alimentar 500.000 persones. En diferents estudis s’ha comprovat que més de la meitat dels aliments que es llencen prové de les llars, concretament, 81 kg l’any en una família de dos adults i dos infants.
Per això és molt important que els pares i mares facin conscients els fills amb petits canvis de comportament per tal d’aconseguir un consum més responsable i que ajudi a millorar les condicions socials i ambientals de l’entorn.
Les recomanacions del Pla de profit
La Generalitat, mitjançant l'Agència de Residus de Catalunya, ha elaborat el Pla d’acció per a la prevenció del malbaratament alimentari de Catalunya (2019-2020), que inclou un seguit de recomanacions per educar els nens a fer un consum responsable i no malbaratar aliments.
A continuació, 12 recomanacions per no malbaratar menjar a casa.
Aquest pla és un projecte elaborat amb el consens i la participació d’un total de 47 entitats catalanes vinculades al malbaratament alimentari, entre les quals hi ha empreses, entitats socials i ambientals, universitats i administracions públiques. Hi participen empreses privades (31,91%), universitats i recerca (6,38%), societat civil i Tercer sector (21,28%) i administracions públiques (40,43%). El pla vol actuar en tots els sectors de la cadena alimentària i té una durada de dos anys, 2019 i 2020.
En l’origen del Pla de profit hi ha el projecte europeu Ecowaste4food del qual en formen part regions europees de set països diferents amb l’objectiu de compartir bones practiques i aconseguir canvis en les polítiques europees de gestió dels aliments.
- Més informació al web de l’Agència de Residus de Catalunya
És un problema propi de les societats desenvolupades. Els responsables del malbaratament no som només els consumidors finals, sinó també els productors quan rebutgen productes perquè no compleixen unes mides determinades o no tenen bon aspecte, les botigues i supermercats quan acumulen més aliments dels que poden prendre per tenir una àmplia oferta de productes i caduquen o els restaurants quan per oferir un menú variat compren molts aliments que després llencen, o quan les racions dels plats són massa grans. A més a més, després de la crisi econòmica global, on prop de mil milions de persones pateixen gana, el malbaratament alimentari suposa un greu impacte social i ètic.
Aliments malbaratats en un mercat. Foto: Josep Maria Montaner
A Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments a l’any, mentre que el 22 % de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa. Amb el menjar que es llença durant un any es podrien alimentar 500.000 persones. En diferents estudis s’ha comprovat que més de la meitat dels aliments que es llencen prové de les llars, concretament, 81 kg l’any en una família de dos adults i dos infants.
Amb el menjar que es llença durant un any a Catalunya es podrien alimentar 500.000 persones
Per això és molt important que els pares i mares facin conscients els fills amb petits canvis de comportament per tal d’aconseguir un consum més responsable i que ajudi a millorar les condicions socials i ambientals de l’entorn.
Les recomanacions del Pla de profit
La Generalitat, mitjançant l'Agència de Residus de Catalunya, ha elaborat el Pla d’acció per a la prevenció del malbaratament alimentari de Catalunya (2019-2020), que inclou un seguit de recomanacions per educar els nens a fer un consum responsable i no malbaratar aliments.
A continuació, 12 recomanacions per no malbaratar menjar a casa.
Aquest pla és un projecte elaborat amb el consens i la participació d’un total de 47 entitats catalanes vinculades al malbaratament alimentari, entre les quals hi ha empreses, entitats socials i ambientals, universitats i administracions públiques. Hi participen empreses privades (31,91%), universitats i recerca (6,38%), societat civil i Tercer sector (21,28%) i administracions públiques (40,43%). El pla vol actuar en tots els sectors de la cadena alimentària i té una durada de dos anys, 2019 i 2020.
En l’origen del Pla de profit hi ha el projecte europeu Ecowaste4food del qual en formen part regions europees de set països diferents amb l’objectiu de compartir bones practiques i aconseguir canvis en les polítiques europees de gestió dels aliments.
- Més informació al web de l’Agència de Residus de Catalunya