El procés treu al carrer 675.000 catalans que no s'havien manifestat mai

Bona part dels catalans que han sortit al carrer en mobilitzacions vinculades al procés no s'havien manifestat mai abans. En concret, les enquestes del CIS detecten que, si bé el 2009 havien anat algun cop a una manifestació el 46,1% dels catalans, l'any passat ho havien fet el 60,2%. Un increment molt superior al de la mitjana de l'Estat, on s'ha passat del 48,7% al 51,6%, també per l'auge del feminisme, l'ecologisme juvenil o conflictes laborals -o pels mateixos catalans sobiranistes-. L'increment extra a Catalunya equival a unes 675.000 persones que s'han activat en alguna manifestació aquests anys, previsiblement per algun motiu vinculat al procés.

Si s'analitzen les dades del CIS referides als ciutadans que s'havien mobilitzat els darrers 12 mesos, es pot constatar com les xifres de Catalunya i del conjunt de l'Estat eren pràcticament les mateixes fins a la primera manifestació de l'ANC, l'11 de setembre de 2012. Llavors, el percentatge de mobilitzats catalans va passar a estar entre nou i divuit punts per damunt, a causa de l'impacte del procés. Entre el 2015 i el 2017 -abans de l'1-O-, però, el percentatge decau i, malgrat que també ho fa en el conjunt de l'Estat, les dues xifres es tornen a acostar. Les mobilitzacions de la tardor del 2017 -i molt especialment el 3-O-, tornen a situar el nivell de mobilització a Catalunya molt per davant -uns 17 punts.

Si es comparen aquestes xifres amb les dels baròmetres del CEO, el qual limita la mostra només a Catalunya i demana aquesta informació a partir del 2013, la tendència és similar. L'organisme de la Generalitat eleva uns quants punts el percentatge de catalans mobilitzats cada any -la mostra és major i més similar a la població real i, per tant, més fiable-, però també identifica una caiguda en el nombre de manifestants a partir del 2014 -anys amb marxes lleugerament menys multitudinàries- que remunta en l'enquesta del 2018, fet que permet entonar el llavors famós càntic independentista "els carrers seran sempre nostres".
 
Si es compara amb la resta de territoris de l'Estat, Catalunya és el que va mobilitzar un percentatge major de ciutadans, entre abril de 2017 i abril de 2018 -últim període sobre el que, fins ara, s'ha preguntat-. Només Navarra queda per davant, un territori on darrerament hi ha també moltes manifestacions de signe divers -de la dreta, contra el govern d'esquerres o de l'espai abertzale, contra el judici d'Altsasu, entre d'altres-, tot i que el CIS només hi va fer 35 enquestes i, per tant, el percentatge és poc representatiu. El percentatge català, en tot cas, més que duplica el d'unes altres deu comunitats autònomes.

L'auge dels darrers anys ha provocat que, malgrat que el 2009 Catalunya se situava per sota de la mitjana estatal, pel que fa a ciutadans que algun cop havien anat a una manifestació, ara el percentatge ja és del 60,2% i tan sols el superen Navarra, Madrid -amb un històric mobilitzador major que ha anat a menys els darrers anys- i pràcticament empata amb el País Basc. L'increment de població mobilitzada catalana de la darrera dècada només és comparable amb els d'Astúries, Cantàbria i Navarra, per bé que, en els tres casos, es tracta de territoris petits amb menys de 100 enquestes anuals, cosa que comporta un elevat marge d'error.
 
L'evidència conforma el poder mobilitzador cau del cantó del sobiranisme emergeix quan es filtren el percentatge de catalans que s'han mobilitzat els darrers 12 mesos en el CEO -en aquest cas, d'octubre de 2017 a octubre del 2018- en relació al seu posicionament sobre la independència. El 74% dels que la volen s'havien manifestat en aquest període -ja fos el 3-0, en la vaga del 8 de novembre de 2017, en marxes a favor dels presos o en altres protestes per altres temàtiques-, per tan sols un 23,2% dels que la rebutgen.

Caldrà veure si els darrers mesos s'ha mantingut el múscul i, sobretot, si torna a agafar força a partir de la sentència de l'1-O, tal com reclamen que ocorri partits i entitats. Malgrat tot, les mobilitzacions unionistes de l'octubre de 2017 -les més massives d'aquest espai- també contribueixen a inflar la xifra global de manifestants catalans d'aquell període.
 
A nivell de partits, les conclusions són força similars, ja que els electors independentistes són els que mes van sortir al carrer en aquell període. En concret, els de la CUP encapçalen la classificació (87,1%), seguits dels de JxCat i ERC, a l'entorn del 75%. Lluny, Cs és la força unionista més mobilitzada (30,5%), seguida de PSC (15,3%) i PP (13,8%), mentre que els comuns es troben en una posició intermitja (41,2%).
 
A diferència del que ocorria fa uns anys, els més joves no són el col·lectiu més mobilitzat. Un 46,6% dels catalans d'entre 18 i 24 anys van anar a alguna manifestació, mentre que cada grup d'edat entre 25 i 64 anys supera el 50% i, fins i tot, el d'entre 50 i 64 anys assoleix un 55,1% de mobilització. El percentatge en els ciutadans amb edat de jubilació, en canvi, cau fins al 32,3% -ja sigui per manca de voluntat o per dificultats vinculades a la salut.
 
Pel que fa a la ideologia, en aquest cas el tòpic es compleix i són sobretot els catalans que es defineixen d'esquerres -entre el 0 i el 3, en una escala fins al 10, d'esquerra a dreta- els que més van manifestar-se. Ho van fer un 64% d'ells. En canvi, els ciutadans de centre o de dretes van sortir el carrer en un percentatge del 32,8% i el 36,4%, respectivament. El sobiranisme, de fet, és un moviment amb adhesions sobretot en l'espectre esquerra del marc ideològic.
 
Per contra, el sexe no sembla que tingui cap impacte en les ganes de mobilitzar-se dels catalans. En el període analitzat, s'havien manifestat un 48,5% dels homes i un 46,8% de les dones, dos percentatges amb una diferència mínima i que bé podria respondre tan sols a la major esperança de vida de les dones i al fet que n'hi hagi més amb edat avançada.
 

METODOLOGIA D'ANÀLISI

Les dades per a aquesta anàlisi s'han extret del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que en diversos baròmetres demana si s'ha assistit a alguna manifestació el darrer any o en alguna ocasió anterior, i del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que ho pregunta tan sols referit al darrer any. En els dos centres, la periodicitat amb què apareix aquesta pregunta és anual, aproximadament. Pel que fa al CIS, s'han buscat les preguntes i filtrat per comunitats autònomes a través de la seva aplicació per a l'anàlisi en línia de dades. Pel que fa als baròmetres del 2017 i 2018, es demana, en el cas de no haver anat mai a una manifestació, si s'hi estaria disposat a anar o no. Per mantenir la coherència amb anteriors baròmetres, aquestes dues opcions s'han fusionat. Quant al CEO, les dades apareixen al tercer baròmetre del 2013, al segon baròmetre del 2014, al tercer baròmetre del 2015, al primer baròmetre del 2016 i al tercer baròmetre del 2018, el qual s'ha analitzat amb més profunditat per buscar els perfils dels manifestants durant els 12 mesos anteriors a la seva evolució. Per calcular a quantes persones equival el percentatge d'increment de catalans mobilitzats -per damunt de l'increment mitjà estatal-, s'han consultat les dades de població de l'Idescat per al 2018.