11
de setembre
de
2019, 06:45
Actualitzat:
13:35h
La vuitena Diada multitudinària des que va arrencar el procés independentista és la més complexa. Per dues raons: la imminència de la sentència del Tribunal Suprem i la manca d'unitat estratègica. Aquesta última circumstància s'arrossega des de fa dos anys -en concret, des de la mateixa nit de l'1-O, quan va fer-se palpable la discrepància entre els qui apostaven per la proclamació de la República i els qui volien convocar eleccions-, i entela les relacions entre tots els actors. La Diada, això sí, és percebuda com símbol d'unitat i de mobilització a l'espera que, amb el veredicte de Manuel Marchena, el procés entri en una nova fase incerta i de conseqüències imprevisibles.
Els assistents a la manifestació, com és habitual cada any, han anat creixent acceleradament en els últims dies. Els inscrits a la concentració, un estel format pels sis carrers que conflueixen a la Plaça Espanya de Barcelona, ja han arribat als 400.000, i els autocars contractats voregen els 1.200. Són els guarismes habituals des del 2012, quan van arrencar les mobilitzacions massives, malgrat que aquest any tothom estarà molt pendent de la previsió meteorològica. Les tempestes ja van obligar a ajornar l'acte institucional a la Plaça Sant Jaume, que es farà aquest vespre a les deu. Es convertirà, com la manifestació, en un clam a favor de la llibertat i l'absolució dels presos i exiliats.
Tots ells, per cert, van reclamar una presència massiva al carrer aquest Onze de Setembre a través d'una carta conjunta. En els últims dies, tots els actors s'han esforçat a visibilitzar una certa recuperació de la unitat, començant per una cimera a Ginebra amb presència del Govern, Junts per Catalunya (JxCat), ERC, la CUP, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), aquestes dues últimes artífexs un cop més de la manifestació de la Diada. A la cimera s'hi va sumar un vídeo conjunt de Carles Puigdemont i Marta Rovira, dos dels principals dirigents de JxCat i ERC, en el qual reclamaven mantenir el pols mobilitzador. La imatge, per si sola, suposava una treva pública en les discrepàncies que mantenen els dos partits que comparteixen executiu.
No són discrepàncies superficials, sinó que tenen raons de fons i implicacions de pes en l'escenari que sorgirà quan Marchena decideixi comunicar -sense lectura pública, tal com va avançar NacióDigital- la sentència del Suprem a totes les parts. En les últimes setmanes s'ha instal·lat de ple en el debat públic si la resposta al veredicte ha de ser la convocatòria de noves eleccions -opció avalada per ERC, que també ha posat sobre la taula un govern de concentració sobiranista- o bé mantenir la composició actual del Parlament i apostar per una "confrontació democràtica" amb l'Estat. Aquesta visió defensada pel president Quim Torra i Puigdemont, que l'ha teoritzat en un llibre.
Els dos màxims dirigents de JxCat han rebutjat enèrgicament unes noves eleccions perquè podrien "debilitar" les institucions, una visió que Junqueras va censurar públicament a través de Twitter. Entre les dues formacions tampoc hi ha una posició conjunta sobre què fer a Madrid amb la investidura de Pedro Sánchez, encallada per la manca d'entesa entre el PSOE i Podem. Si hi hagués acord, els republicans apostarien per l'abstenció; els de Puigdemont consideren que, sense una aposta pel diàleg i la porta tancada al referèndum, només hi ha espai per un vot negatiu.
La influència del carrer (i dels partits)
La Diada torna a posar a prova la capacitat mobilitzadora de les entitats després d'una etapa especialment complicada per a l'ANC. Sota la presidència d'Elisenda Paluzie, l'entitat ha fet bandera de la unilateralitat, també com a manera de respondre a la sentència, i ha promogut tant les primàries republicanes -una quarta llista independentista a les eleccions municipals, a la pràctica- com manifestacions a les seus del PDECat i d'ERC pels pactes postelectorals. S'ha convertit en un actor incòmode per a les principals formacions del país a diferència d'Òmnium, que s'ha aïllat de totes les pugnes i s'ha centrat en l'estratègia d'apel·lar el 80% de la ciutadania i de la desobediència civil.
Paluzie, en tot cas, serà aquest dimecres una de les grans protagonistes des de l'escenari de la Plaça Espanya. Ocuparà el faristol com ho va fer Carme Forcadell, ara empresonada i pendent de sentència, en les primeres Diades massives. El seu discurs més icònic compleix avui cinc anys: des de l'escenari instal·lat a la Plaça de les Glòries, va exclamar aquell "president, posi les urnes!" dirigit a Artur Mas. Faltaven només dos mesos per la celebració del 9-N i el Govern -al centre, com ara, de les pugnes entre actors- estava immers en un intens debat sobre com salvar la votació anunciada.
Aquella va ser la primera consulta sobre la independència sense acord amb l'Estat. Al cap de tres anys va arribar l'1-O, i amb ell una sèrie de conseqüències polítiques -la independència no desplegada, l'aplicació del 155- i judicials -l'empresonament de mig Govern i el procés obert al Suprem- encara palpables en el dia a dia del país. La ciutadania que es mobilitzi aquest dimecres a Barcelona no només clamarà per la llibertat i l'absolució de presos i exiliats, sinó també per la recuperació del full de ruta estroncat el 2017. Encara que això comporti, potser, topades amb els partits.
Aquestes topades, per exemple, van evidenciar-se a finals de juliol, quan els exconsellers Josep Huguet i Anna Simó, tots dos d'ERC, van publicitar que no anirien a la manifestació per la "música antipartits" que es desprenia de la mobilització d'enguany. Els republicans faran un acte propi just abans d'arrencar la concentració, ben a prop de la Plaça Espanya, amb la presència telemàtica de Rovira. En els últims dies, la secretària general d'ERC, que va encetar una nova etapa a Suïssa fa un any i mig, ha incrementat el protagonisme mediàtic i ha obert la porta a un mecanisme electoral "referendari" com a resposta a la sentència del Suprem.
La segona Diada de Torra
La sentència serà un punt d'inflexió a l'hora de "culminar" la independència, segons Torra, que afronta la segona Diada com a president de la Generalitat. En funció de com avancin els esdeveniments, també pot ser l'última. Els dies 25 i 26 de setembre està citat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel judici per desobediència arran de no haver retirat la pancarta amb el llaç groc de Palau quan li va exigir la Junta Electoral Central (JEC), per bé que es planteja no comparèixer-hi. En les mateixes dates s'estarà celebrant el debat de política general, on el Govern constatarà un cop més les dificultats per arribar a consensos per la seva situació de minoria.
Una minoria que també li complica l'aprovació dels pressupostos, claus per al futur de la legislatura. Si no són validats pel Parlament, la continuïtat de la legislatura estarà -encara més- en entredit. Torra observarà amb atenció el to de la Diada, la capacitat de mobilització de l'independentisme i els discursos de les entitats per tenir més elements de cara a la resposta a la sentència. Només hi ha una cosa segura, ara per ara: que hi haurà manifestacions al carrer un cop es conegui el veredicte del Suprem. I aquesta Diada serà, en bona mesura, un assaig general d'unitat en un període d'incertesa.
Els assistents a la manifestació, com és habitual cada any, han anat creixent acceleradament en els últims dies. Els inscrits a la concentració, un estel format pels sis carrers que conflueixen a la Plaça Espanya de Barcelona, ja han arribat als 400.000, i els autocars contractats voregen els 1.200. Són els guarismes habituals des del 2012, quan van arrencar les mobilitzacions massives, malgrat que aquest any tothom estarà molt pendent de la previsió meteorològica. Les tempestes ja van obligar a ajornar l'acte institucional a la Plaça Sant Jaume, que es farà aquest vespre a les deu. Es convertirà, com la manifestació, en un clam a favor de la llibertat i l'absolució dels presos i exiliats.
Tots ells, per cert, van reclamar una presència massiva al carrer aquest Onze de Setembre a través d'una carta conjunta. En els últims dies, tots els actors s'han esforçat a visibilitzar una certa recuperació de la unitat, començant per una cimera a Ginebra amb presència del Govern, Junts per Catalunya (JxCat), ERC, la CUP, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), aquestes dues últimes artífexs un cop més de la manifestació de la Diada. A la cimera s'hi va sumar un vídeo conjunt de Carles Puigdemont i Marta Rovira, dos dels principals dirigents de JxCat i ERC, en el qual reclamaven mantenir el pols mobilitzador. La imatge, per si sola, suposava una treva pública en les discrepàncies que mantenen els dos partits que comparteixen executiu.
Les xifres d'inscrits superen els 400.000 i ja hi ha 1.200 autocars preparats per dirigir-se a la manifestació convocada per l'ANC i Òmnium
No són discrepàncies superficials, sinó que tenen raons de fons i implicacions de pes en l'escenari que sorgirà quan Marchena decideixi comunicar -sense lectura pública, tal com va avançar NacióDigital- la sentència del Suprem a totes les parts. En les últimes setmanes s'ha instal·lat de ple en el debat públic si la resposta al veredicte ha de ser la convocatòria de noves eleccions -opció avalada per ERC, que també ha posat sobre la taula un govern de concentració sobiranista- o bé mantenir la composició actual del Parlament i apostar per una "confrontació democràtica" amb l'Estat. Aquesta visió defensada pel president Quim Torra i Puigdemont, que l'ha teoritzat en un llibre.
Els dos màxims dirigents de JxCat han rebutjat enèrgicament unes noves eleccions perquè podrien "debilitar" les institucions, una visió que Junqueras va censurar públicament a través de Twitter. Entre les dues formacions tampoc hi ha una posició conjunta sobre què fer a Madrid amb la investidura de Pedro Sánchez, encallada per la manca d'entesa entre el PSOE i Podem. Si hi hagués acord, els republicans apostarien per l'abstenció; els de Puigdemont consideren que, sense una aposta pel diàleg i la porta tancada al referèndum, només hi ha espai per un vot negatiu.
La influència del carrer (i dels partits)
La Diada torna a posar a prova la capacitat mobilitzadora de les entitats després d'una etapa especialment complicada per a l'ANC. Sota la presidència d'Elisenda Paluzie, l'entitat ha fet bandera de la unilateralitat, també com a manera de respondre a la sentència, i ha promogut tant les primàries republicanes -una quarta llista independentista a les eleccions municipals, a la pràctica- com manifestacions a les seus del PDECat i d'ERC pels pactes postelectorals. S'ha convertit en un actor incòmode per a les principals formacions del país a diferència d'Òmnium, que s'ha aïllat de totes les pugnes i s'ha centrat en l'estratègia d'apel·lar el 80% de la ciutadania i de la desobediència civil.
Paluzie, en tot cas, serà aquest dimecres una de les grans protagonistes des de l'escenari de la Plaça Espanya. Ocuparà el faristol com ho va fer Carme Forcadell, ara empresonada i pendent de sentència, en les primeres Diades massives. El seu discurs més icònic compleix avui cinc anys: des de l'escenari instal·lat a la Plaça de les Glòries, va exclamar aquell "president, posi les urnes!" dirigit a Artur Mas. Faltaven només dos mesos per la celebració del 9-N i el Govern -al centre, com ara, de les pugnes entre actors- estava immers en un intens debat sobre com salvar la votació anunciada.
Es compleixen cinc anys del "President, posi les urnes!" de Carme Forcadell previ al 9-N; ara és a la presó a l'espera de la sentència del Suprem
Aquella va ser la primera consulta sobre la independència sense acord amb l'Estat. Al cap de tres anys va arribar l'1-O, i amb ell una sèrie de conseqüències polítiques -la independència no desplegada, l'aplicació del 155- i judicials -l'empresonament de mig Govern i el procés obert al Suprem- encara palpables en el dia a dia del país. La ciutadania que es mobilitzi aquest dimecres a Barcelona no només clamarà per la llibertat i l'absolució de presos i exiliats, sinó també per la recuperació del full de ruta estroncat el 2017. Encara que això comporti, potser, topades amb els partits.
Aquestes topades, per exemple, van evidenciar-se a finals de juliol, quan els exconsellers Josep Huguet i Anna Simó, tots dos d'ERC, van publicitar que no anirien a la manifestació per la "música antipartits" que es desprenia de la mobilització d'enguany. Els republicans faran un acte propi just abans d'arrencar la concentració, ben a prop de la Plaça Espanya, amb la presència telemàtica de Rovira. En els últims dies, la secretària general d'ERC, que va encetar una nova etapa a Suïssa fa un any i mig, ha incrementat el protagonisme mediàtic i ha obert la porta a un mecanisme electoral "referendari" com a resposta a la sentència del Suprem.
La segona Diada de Torra
La sentència serà un punt d'inflexió a l'hora de "culminar" la independència, segons Torra, que afronta la segona Diada com a president de la Generalitat. En funció de com avancin els esdeveniments, també pot ser l'última. Els dies 25 i 26 de setembre està citat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel judici per desobediència arran de no haver retirat la pancarta amb el llaç groc de Palau quan li va exigir la Junta Electoral Central (JEC), per bé que es planteja no comparèixer-hi. En les mateixes dates s'estarà celebrant el debat de política general, on el Govern constatarà un cop més les dificultats per arribar a consensos per la seva situació de minoria.
Torra observarà el to de la manifestació i el contingut dels discursos de les entitats per tenir més elements de cara a la resposta al Suprem
Una minoria que també li complica l'aprovació dels pressupostos, claus per al futur de la legislatura. Si no són validats pel Parlament, la continuïtat de la legislatura estarà -encara més- en entredit. Torra observarà amb atenció el to de la Diada, la capacitat de mobilització de l'independentisme i els discursos de les entitats per tenir més elements de cara a la resposta a la sentència. Només hi ha una cosa segura, ara per ara: que hi haurà manifestacions al carrer un cop es conegui el veredicte del Suprem. I aquesta Diada serà, en bona mesura, un assaig general d'unitat en un període d'incertesa.