10
de novembre
de
2019, 22:18
Actualitzat:
11
de novembre,
13:47h
El PSC ha aconseguit mantenir els resultats obtinguts en les eleccions espanyoles del 28-A. Amb el 84% escrutat, els socialistes catalans tornarien a tenir 12 diputats al Congrés després de basar la campanya en l’efecte Sánchez i en l’enduriment del seu discurs contra l’independentisme. Els socialistes catalans han adoptat sense fissures l’estratègia del president espanyol en funcions, que divendres va tancar la campanya a Barcelona.
A Barcelona el PSC ha perdut un diputat respecte del 28-A i n'ha obtingut vuit, una davallada que compensen amb els dos escons obtinguts a Tarragona, on en les darreres eleccions es van haver de conformar amb un. A Lleida i Girona els socialistes han mantingut el diputat obtingut el 28-A.
Tot i mantenir el segon lloc, el PSC ha perdut 3 punts percentuals de vot en comparació amb el 28-A i queda a més distància que aleshores d'ERC, que revalida la victòria a Catalunya.
Beneficiats per l'ensorrament de Cs
En un context polític polaritzat, el PSC ha deixat en un pla secundari les tesis plurinacionals i federalistes i, de fet, el PSOE les va incloure a última hora al programa arran d’una trucada de Miquel Iceta a Ferraz, després que el programa electoral dels socialistes es filtrés sense cap referència a les declaracions de Barcelona i Granada.
Al llarg de la campanya el PSC ha avalat l’enduriment del discurs de Sánchez en relació a Catalunya. La reforma del codi penal per tornar a castigar la convocatòria de referèndums no acordats, la implantació d’una assignatura escolar sobre valors constitucionals o la promesa de fer tornar Puigdemont a l’Estat en són només alguns exemples.
El PSC també ha fet seu el discurs de “crisi de convivència” a Catalunya, condemnant la “violència” viscuda en les mobilitzacions posteriors a la sentència del judici de l’1-O i defensant que el conflicte polític és conseqüència a un enfrontament entre catalans, que el ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, va arribar a qualificar d’”ètnic”. Tot plegat ha permès als socialistes catalans ocupar l'espai discursiu fins ara monopolitzat per Ciutadans, que amb el seu ensorrament ha deixat via lliure al PSC.
Als socialistes catalans no els ha passat factura la repetició electoral, de la qual han insistit a responsabilitzar Podem i Pablo Iglesias. La defensa de la gestió de govern del PSOE a la Moncloa, amb l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos com a icona, han permès al PSC visibilitzar Sánchez com a única alternativa de govern progressista a l'estat espanyol.
L'alineació al PSOE, doncs, ha fet que el PSC es reivindiqués com un partit moderat, d'ordre i progressista, ja amb la vista posada en les pròximes eleccions al Parlament, que els socialistes preveuen que siguin convocades aviat i per les quals ja han preparat el terreny a Iceta per ser candidat.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i el percentatge de vot obtingut allí per cada partit el 10-N. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
A Barcelona el PSC ha perdut un diputat respecte del 28-A i n'ha obtingut vuit, una davallada que compensen amb els dos escons obtinguts a Tarragona, on en les darreres eleccions es van haver de conformar amb un. A Lleida i Girona els socialistes han mantingut el diputat obtingut el 28-A.
Tot i mantenir el segon lloc, el PSC ha perdut 3 punts percentuals de vot en comparació amb el 28-A i queda a més distància que aleshores d'ERC, que revalida la victòria a Catalunya.
Beneficiats per l'ensorrament de Cs
En un context polític polaritzat, el PSC ha deixat en un pla secundari les tesis plurinacionals i federalistes i, de fet, el PSOE les va incloure a última hora al programa arran d’una trucada de Miquel Iceta a Ferraz, després que el programa electoral dels socialistes es filtrés sense cap referència a les declaracions de Barcelona i Granada.
Al llarg de la campanya el PSC ha avalat l’enduriment del discurs de Sánchez en relació a Catalunya. La reforma del codi penal per tornar a castigar la convocatòria de referèndums no acordats, la implantació d’una assignatura escolar sobre valors constitucionals o la promesa de fer tornar Puigdemont a l’Estat en són només alguns exemples.
El PSC també ha fet seu el discurs de “crisi de convivència” a Catalunya, condemnant la “violència” viscuda en les mobilitzacions posteriors a la sentència del judici de l’1-O i defensant que el conflicte polític és conseqüència a un enfrontament entre catalans, que el ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, va arribar a qualificar d’”ètnic”. Tot plegat ha permès als socialistes catalans ocupar l'espai discursiu fins ara monopolitzat per Ciutadans, que amb el seu ensorrament ha deixat via lliure al PSC.
Als socialistes catalans no els ha passat factura la repetició electoral, de la qual han insistit a responsabilitzar Podem i Pablo Iglesias. La defensa de la gestió de govern del PSOE a la Moncloa, amb l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos com a icona, han permès al PSC visibilitzar Sánchez com a única alternativa de govern progressista a l'estat espanyol.
L'alineació al PSOE, doncs, ha fet que el PSC es reivindiqués com un partit moderat, d'ordre i progressista, ja amb la vista posada en les pròximes eleccions al Parlament, que els socialistes preveuen que siguin convocades aviat i per les quals ja han preparat el terreny a Iceta per ser candidat.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i el percentatge de vot obtingut allí per cada partit el 10-N. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i els punts de vot guanyats o perduts allí respecte l'abril per cada partit -en el cas de la CUP, respecte Front Republicà-. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.