11
de desembre
de
2019, 18:45
Actualitzat:
12
de desembre,
12:09h
La campanya no s'acaba fins que s'acaba. Aquesta màxima va caure com una roca sobre el cap de Boris Johnson, el candidat conservador i actual primer ministre en funcions, que s'encaminava a una victòria folgada que li atorgués una majoria suficient per executar el seu Brexit sense condicionats i hipoteques.
Fa poques hores, Johnson va cometre una d'aquelles relliscades que poden engegar a dida la millor de les campanyes. Un periodista va mostrar-li una foto al seu telèfon mòbil d'un nen de quatre anys ingressat en un hospital de Leeds, estirat en un passadís per manca de llits. Johnson va rebutjar la imatge de mala manera i fins i tot va arrencar el telèfon al periodista i se'l va ficar a la butxaca. L'escàndol ha estat tan gran que el mateix ministre de Sanitat ha hagut de viatjar a Leeds per demanar disculpes personalment a la família del nen.
Tot i amb això, Johnson compta amb un avantatge addicional. El líder de l'oposició laborista, Jeremy Corbyn, és un polític malcarat i sense carisma que no és capaç d'escurçar les distàncies amb els conservadors. Molts candidats laboristes no poden ni veure'l, i fins i tot han fet campanya en contra seu, i la seva poca empatia, amb un posicionament tebi i confús, ha fet impossible per al laborisme d'aglutinar els milions de britànics que no veuen clar el Brexit.
Un sistema diferent
Els 650 seients de la Cambra dels Comuns britànica són elegits per un sistema diferent al nostre. Cada escó representa un districte, de manera que els electors no trien una llista tancada i definida pels partits, sinó un únic diputat que els representarà per als propers quatre anys. Per això hi ha molts candidats independents que no representen cap partit. Per això també es fa difícil fer pronòstics o enquestes precises sobre el resultat electoral, perquè en realitat es tracta de 650 eleccions diferents i simultànies.
En un esforç per evitar la majoria absoluta de Johnson -que faria efectiu un Brexit dur i sense contemplacions- partits com el liberaldemòcrata o els sobiranistes gal·lesos han optat per donar suport en cada districte al candidat amb més opcions de derrotar els conservadors, sigui del partit que sigui.
Dijous, els locals electorals obriran fins a les 10 de la nit. L'escrutini es preveu apassionant, perquè una majoria simple de Johnson tornaria les coses a la casella de sortida, amb un Parlament dividit incapaç d'aprovar una sortida ordenada de la UE i amb aliances molt complicades de bastir per formar govern.
Repetir l'acord amb els unionistes nord-irlandesos sembla difícil, perquè la quadratura del cercle de la frontera irlandesa un cop fet efectiu el Brexit no acontentarà ningú. Si els pronòstics es compleixen, però, i Boris Johnson obté la majoria absoluta, veurem un nou govern populista a Occident. S'obrirà una nova etapa de conseqüències imprevisibles.
Fa poques hores, Johnson va cometre una d'aquelles relliscades que poden engegar a dida la millor de les campanyes. Un periodista va mostrar-li una foto al seu telèfon mòbil d'un nen de quatre anys ingressat en un hospital de Leeds, estirat en un passadís per manca de llits. Johnson va rebutjar la imatge de mala manera i fins i tot va arrencar el telèfon al periodista i se'l va ficar a la butxaca. L'escàndol ha estat tan gran que el mateix ministre de Sanitat ha hagut de viatjar a Leeds per demanar disculpes personalment a la família del nen.
Tot i amb això, Johnson compta amb un avantatge addicional. El líder de l'oposició laborista, Jeremy Corbyn, és un polític malcarat i sense carisma que no és capaç d'escurçar les distàncies amb els conservadors. Molts candidats laboristes no poden ni veure'l, i fins i tot han fet campanya en contra seu, i la seva poca empatia, amb un posicionament tebi i confús, ha fet impossible per al laborisme d'aglutinar els milions de britànics que no veuen clar el Brexit.
Un sistema diferent
Els 650 seients de la Cambra dels Comuns britànica són elegits per un sistema diferent al nostre. Cada escó representa un districte, de manera que els electors no trien una llista tancada i definida pels partits, sinó un únic diputat que els representarà per als propers quatre anys. Per això hi ha molts candidats independents que no representen cap partit. Per això també es fa difícil fer pronòstics o enquestes precises sobre el resultat electoral, perquè en realitat es tracta de 650 eleccions diferents i simultànies.
En un esforç per evitar la majoria absoluta de Johnson -que faria efectiu un Brexit dur i sense contemplacions- partits com el liberaldemòcrata o els sobiranistes gal·lesos han optat per donar suport en cada districte al candidat amb més opcions de derrotar els conservadors, sigui del partit que sigui.
Dijous, els locals electorals obriran fins a les 10 de la nit. L'escrutini es preveu apassionant, perquè una majoria simple de Johnson tornaria les coses a la casella de sortida, amb un Parlament dividit incapaç d'aprovar una sortida ordenada de la UE i amb aliances molt complicades de bastir per formar govern.
Repetir l'acord amb els unionistes nord-irlandesos sembla difícil, perquè la quadratura del cercle de la frontera irlandesa un cop fet efectiu el Brexit no acontentarà ningú. Si els pronòstics es compleixen, però, i Boris Johnson obté la majoria absoluta, veurem un nou govern populista a Occident. S'obrirà una nova etapa de conseqüències imprevisibles.