Iceta proclama el «retorn» del PSC per arrabassar el Govern a l'independentisme

Quan l'any 2014 Miquel Iceta assumia el lideratge del PSC, es va aferrar a una frase de l'escriptor nord-americà Marc Twain per advertir que ningú donés per feta la defunció d'un partit que en aquell moment estava obert en canal i que ell es carregava a l'esquena bisturí en mà: "Les notícies sobre la meva defunció són un xic exagerades". Cinc anys després, ha proclamat que el PSC, si bé ha estat "distret" un temps, ara "ha tornat" i que ho fa "més fort i decidit" i amb l'objectiu majúscul entre cella i cella d'arrabassar en els pròxims mesos el Govern de la Generalitat a l'independentisme. Abans, però, reconeix que caldrà superar amb èxit les negociacions amb ERC perquè Pedro Sánchez pugui mantenir el matalàs a la Moncloa. 

El catorzè congrés dels socialistes catalans ha arrencat amb aquest ambiciós repte i la diagnosi que l'executiu de Quim Torra té "els dies comptats". I serà amb una precipitació de les eleccions catalanes quan el PSC considera que s'obrirà una oportunitat perquè la seva fórmula basada en dotar de més autogovern a Catalunya rebi l'aval majoritari de la ciutadania i s'imposi sobre les tesis independentistes. Aquest és el full de ruta amb el qual Iceta es disposa a pilotar els pròxims tres anys un cop el partit ha aconseguit estabilitzar-se i deixar enrere una etapa convulsa de patacades electorals. 

La recepta de les "quatre R" de Navarro

Trencar la polarització que impera en la política catalana és el primer requisit que ha assenyalat per avançar en el seu propòsit. La recepta per fer-ho no és nova: reconeixement, regles, recursos i representació. De fet, són les "quatre R" que en el seu dia va reivindicar Pere Navarro. Això sí, amb la defensa del dret a decidir legal i acordat descartat per complet des de que l'any 2013 es va segellar l'aposta federal recollida al document de Granada. Iceta ha desgranat que la seva estratègia per desactivar l'independentisme és un autogovern "més sòlid" en què les competències de la Generalitat siguin "respectades" per l'Estat, un millor finançament -ha fet referència al consorci tributari recollit a l'Estatut i mai desenvolupat, i també a un major reconeixement.

És en aquest darrer capítol on s'inclou la demanda històrica de la definició de Catalunya com a nació -a la ponència política també s'ha inclòs en el darrer moment la definició d'Espanya com a nació de nacions- i com a "subjecte polític". Això sí, per "exercir l'autogovern" i no per exercir l'autodeterminació com reclama l'independentisme. De fet, no s'ha estat d'adaptar i fer seva una reflexió en la qual Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució i que va militar al PSUC primer i al PSC després, advertia l'any 1985 dels "riscos" que la defensa de l'autodeterminació podia suposar en termes de divisió de l'esquerra.

Un Govern "amb els dies comptats"

Iceta, que durant el balanç de gestió aprovat per unanimitat que dona el tret de sortida al conclave ha fet un extens repàs a tres anys convulsos per les turbulències del procés, ha apel·lat a l'orgull socialista pel posicionament mantingut. Tant per quan van intentar que Carles Puigdemont convoqués eleccions en comptes de la declaració d'independència com amb el suport -que consideren que va ser inevitable- al 155. "En tres anys de convulsió política monumental, el PSC ha sabut mantenir la seva cohesió interna, el valor de les seves propostes i no desviar-se d'un rumb que tant va costar fixar l'any 2014 i 2015", ha defensat. Tot plegat, sense cap contestació interna. Val a dir que aquesta cohesió es va cimentar just després de l'escissió del sector sobiranista i d'un empetitiment del partit que Iceta considera ara que està en condicions de revertir. 


I és a partir d'aquesta solidesa reivindicada, que Iceta considera que el seu partit està en disposició de, un cop en aquest cicle electoral ha consolidat "la segona posició", intentar aconseguir el primer lloc del podi. Segons ell, és "el millor" que li podria passar a Catalunya en un moment en què el Govern de Junts per Catalunya i ERC ha "fracassat". En la divisió crònica entre els dos partits, Iceta veu la palanca per fer créixer el PSC. De Torra ha dit que "només sap cridar a la polarització i la confrontació" mentre la majoria del país el que reclama, segons Iceta, són acords i diàleg. És en aquest context que ha erigit el PSC en l'únic partit capaç de garantir-ho.

"El que calgui" perquè prosperi el pacte amb ERC

Abans, però, caldrà resoldre el desenllaç de la investidura. Sobre el conclave socialista sobrevolen les negociacions amb ERC i no deixa de ser significatiu que, en aquest context, Pedro Sánchez sigui el gran absent del congrés. Dissabte serà Carmen Calvo la convidada d'excepció. I diumenge, durant la clausura, José Luis Ábalos. En contra de dirigents del PSOE que han aixecat la veu contra les negociacions amb els d'Oriol Junqueras, Iceta s'ha compromès a fer "el que calgui", fins i tot a "mossegar-se la llengua", perquè la interlocució arribi a "bon port" i la coalició amb Podem pugui reeixir.

Amb qui no s'ha mossegat la llengua Iceta ha estat amb el president d'Aragó, Javier Lambán, i el president de Castella la Manxa, Emiliano García-Page, per les dures crítiques a la interlocució del PSOE amb ERC. "Són molt inoportunes i no semblen molt pròpies de presidents de comunitats autònomes", ha dit en declaracions a TVE. Si bé els socialistes catalans han tancat sempre files amb Sánchez, Iceta ho ha tornat a recordar perquè no en quedi cap dubte: "Que Sànchez sàpiga que té a tot el PSC empenyent en la mateixa direcció. Per Catalunya, per Espanya, pel socialisme i pel diàleg". 

Per aplanar el terreny en les converses amb els republicans, Iceta ha admès que els socialistes també han pecat i "comès l'error de pensar que la justícia serveix per arreglar problemes polítics". Ha parlar de cosir, de trobar espais comuns i d'"arriscar" conscient del fràgil equilibri que suposa la negociació amb ERC i, sobretot, el que vindrà després de la investidura: afrontar un conflicte enquistat durant anys i amb presos i exiliats. Sigui com sigui, el líder del PSC s'ha refermat en què el seu partit està en el camí correcte i que la trajectòria dels darrers tres anys ha estat encertada. Ha fet seva una frase de l'independentisme per reivindicar-ho: "Ho tornaríem a fer".