16
de desembre
de
2019, 20:45
Quan Carles Puigdemont va decidir marxar a l'exili per defensar-se des de Bèlgica de les conseqüències judicials del procés sabia que encetava una etapa plena d'incerteses. Funcionaria el mecanisme d'extradició que estava a punt de posar en marxa l'Estat? La justícia belga accediria a les demandes dels tribunals espanyols? Després d'un periple que el va dur a ser detingut a Alemanya i que el va enfrontar a un procés per rebel·lió a Schleswwig-Holstein, va tornar a Waterloo i, des d'allà, va decidir presentar-se a les eleccions europees. Nou mesos després, l'expresident de la Generalitat veu avalada l'estratègia judicial exterior perquè s'han mesclat els casos de l'extradició -reactivada arran de la sentència del Tribunal Suprem- i el de la immunitat parlamentària.
"El nostre itinerari ve de lluny", reflexionava aquest dilluns Puigdemont des de Brussel·les, on el jutge ha decidit ajornar la decisió sobre l'extradició -com a mínim- fins al 3 de febrer. Per tant, no es prendrà cap decisió sobre el futur legal del líder de Junts per Catalunya (JxCat) fins que no es resolgui el cas de la immunitat, que deriva de la seva lluita per ser eurodiputat i que està molt lligada amb la carpeta d'Oriol Junqueras. El president d'ERC sabrà aquest dijous, 19 de desembre, la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre si hauria d'haver pogut accedir a l'Eurocambra després de les eleccions del 26-M, quan el Tribunal Suprem es va negar a deixar-li agagar l'acta. No és el mateix cas que el de Puigdemont, però la defensa s'hi aferra.
El líder de JxCat, en tot cas, assegura que porten dos anys "confiant" en la justícia europea, i que per això l'estratègia judicial a l'exili s'ha revelat com a guanyadora. "Ens han donat la raó a Alemanya, al Regne Unit i a Bèlgica", ha assegurat Puigdemont a les escales del tribunal belga, acompanyat del seu equip d'advocats -Paul Bekaert i Gonzalo Boye al capdavant- i dels exconsellers Lluís Puig i Toni Comín. La causa de l'extradició està unificada, de manera que el més probable és que el futur de Puigdemont, Puig i Comín -també escollit com a eurodiputat el 26- sigui el mateix. El sabran a partir del 3 de febrer, data ja assenyalada en vermell al quarter general de JxCat.
En cas que el TJUE doni la raó a Puigdemont sobre la immunitat i obri la porta a acudir al Parlament Europeu com a diputat, l'extradició agafa un component -encara més- polític, perquè l'euroordre requeriria també un suplicatori a la cambra comunitària. "I això li dona un component interessant", sosté una font jurídica propera al cas. La resolució de la justícia europea s'espera per al gener, com a molt tard, i és una qüestió "nuclear" per a la formació política que lidera. Abans de la campanya, Puigdemont tenia dos informes damunt la taula que li indicaven que podria accedir al Parlament Europeu, tot i que després de les eleccions no va poder accedir a l'acta.
De fet, fins i tot va descartar acudir a la sessió inaugural de la legislatura comunitària el 2 de juliol a Estrasburg. Va quedar-se a la frontera entre Alemanya i França perquè, segons van alertar en el seu moment membres de la seva defensa, existia un "alt risc de detenció" en territori francès, sempre en col·laboració amb la policia espanyola. Accedir al Parlament Europeu -el seu president, Davide Sassoli, ha dit que "pren nota" de l'opinió de l'advocat general del TJUE, favorable a la immunitat de Junqueras- seria un triomf davant del Tribunal Suprem i un cop per a la justícia espanyola. A banda de suposar, també, un maldecap per al govern espanyol i la seva Fiscalia.
Futur immediat
La qüestió de la immunitat és absolutament prioritària per a l'expresident, que no pensa moure's de Bèlgica. Sí que té previst, en tot cas, desplaçar-se pel territori europeu en cas de disposar dels seus drets com a eurodiputat, i es planteja acudir a la Catalunya Nord per fer-hi mítings, malgrat que no tothom dins del seu cercle jurídic li ho recomana. El futur judicial de l'expresident va ser àmpliament comentat en la reunió de JxCat de dilluns passat a Brussel·les, i se'l segueix considerant "candidat permanent" a la Generalitat davant la possibilitat que hi hagi eleccions catalanes.
Aquest escenari es podria precipitar en funció de quina sigui la reacció a la inhabilitació de Quim Torra per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La sentència es preveu per aquesta mateixa setmana -no hauria d'anar més enllà, perquè és immediata-, però no serà ferma fins que així ho dictamini el Suprem, que és on la defensa del president presentarà recurs. En cas que l'alt tribunal refermi una condemna del TSJC, Torra hauria d'abandonar la Generalitat i el substituiria Pere Aragonès en tant que president, però en cap cas podria convocar ell les eleccions.
Com a "candidat permanent", per tant, Puigdemont segueix explorant tots els escenaris per seguir influint en el dia a dia de la política catalana -aquests dies també ha estat seguint tant les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez com l'acord entre el Govern i els comuns en matèria fiscal de cara als pressupostos-, i té en la justícia europea, per ara, un punt fort de cara a la seva trajectòria. El 3 de febrer, i sabent ja si disposa d'immunitat parlamentària, podrà decidir quins passos seguir.