18
de desembre
de
2019, 18:20
Actualitzat:
18:24h
Un acord nacional per exercir l'autodeterminació "en el termini més breu possible". Aquest és el plantejament que farà el president de la Generalitat, Quim Torra, a partits i entitats a partir del 7 de gener. En la sessió de control al Parlament d'aquest dimecres, Torra ha recuperat la proposta que va fer el 17 d'octubre -amb la sentència del Tribunal Suprem i els aldarulls al carrer monopolitzant el dia a dia- per posar en pràctica l'autodeterminació en aquesta legislatura, i ho ha fet en un moment complex: la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és imminent, i a Madrid s'hi està negociant -amb ERC i el PSOE com a actors- la investidura de Pedro Sánchez.
El president, amb aquest moviment, prova de dotar d'horitzó temporal -és partidari d'exercir l'autodeterminació abans del desembre del 2021- una legislatura marcada pels sobresalts, els efectes de la repressió i la mala salut de ferro que defineix la relació entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC. La proposta del 17 d'octubre va deixar cicatrius a l'executiu -consellers de tots dos partits no n'estaven al corrent, tot i que l'entorn polític més proper a Torra insisteix que en coneixien prèviament els detalls-, però l'anunci fet avui al Parlament no ha generat tibantors entre socis.
La carpeta més urgent, en tot cas, és la que hi ha oberta a Madrid amb la investidura de Sánchez. Els dos presidents van parlar ahir per telèfon durant un quart d'hora i, més enllà de recuperar un fil de diàleg institucional de futur incert, la conversa va servir per constatar les diferències de fons. Torra li va insistir que la solució al conflicte polític passa per l'autodeterminació, l'amnistia als dirigents condemnats pel Suprem i la fi de la repressió, però en això el líder del PSOE és un mur. De fet, en els contactes que els socialistes mantenen amb els grups parlamentaris al Congrés deixen clar que cap acord amb ERC tindrà l'autodeterminació com un dels punts estipulats.
Això no vol dir, però, que Torra deixi d'insistir-hi. Mentre els republicans moderen el llenguatge -distant del que es feia servir la tardor del 2017, especialment en vigílies de la declaració d'independència- i parlen de "via política" per justificar la negociació amb Sánchez, el president de la Generalitat no abaixa el pistó. En reunions privades s'ha mostrat "incòmode" per les converses dels socis de Govern amb el PSOE i segueix sent partidari -com els sectors de JxCat més arrenglerats amb Carles Puigdemont- de votar en contra de la investidura. I, davant la imminència d'una sentència que el pot inhabilitar, Torra s'esforça per no donar per acabada la legislatura.
És probable, en tot cas, que quan es produeixi la reunió amb partits i entitats el dirigent de JxCat ja estigui inhabilitat pel TSJC. El seu entorn, en tot cas, insisteix que la situació jurídica "s'allargarà tan com sigui possible", perquè hi haurà recurs al Suprem i la defensa -encapçalada per Gonzalo Boye- calcula que la sentència no seria ferma fins al juliol. En aquell moment ja seria probablement inajornable un avançament electoral, sempre i quan no hi hagués un acord per investir nou president o presidenta, que hauria de comptar amb el suport de la CUP o bé dels comuns, socis pressupostaris.
Pendents de Luxemburg
L'anunci de Torra arriba just el dia abans que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s'hagi de pronunciar sobre la immunitat d'Oriol Junqueras, un cas que pot reverberar en la situació de Puigdemont. L'expresident té totes les esperances posades en obtenir l'acta d'eurodiputat per encetar una nova fase a l'exili que el digui a fer mítings a la Catalunya Nord i a denunciar la situació de repressió des de l'Eurocambra, sempre i quan la resolució del TJUE li sigui favorable. A banda, l'extradició també tindria un component polític perquè s'hauria de votar un suplicatori al Parlament Europeu.
Malgrat que la competència per convocar comicis és del president de la Generalitat, que no la pot transferir a ningú -ni tan sols en cas que el vicepresident Aragonès assumeixi temporalment el seu càrrec després d'una inhabilitació ferma-, els alts dirigents consultats de JxCat asseguren que Puigdemont tindrà molt a veure amb qualsevol decisió que afecti el futur immediat de la legislatura. "Si se'n surt amb la immunitat, es posarà al timó de l'estratègia", assegura un dirigent que la setmana passada es va reunir amb ell juntament amb la plana major de la seva formació.
Torra, en tot cas, aspira a seguir dotant de contingut un legislatura que, si res es torça entre el Govern i els comuns, pot comportar la primera aprovació d'un pressupost dels últims tres anys. Els ingressos estan pactats a través d'una reforma fiscal -que eleva l'IRPF a les rendes altes i retoca successions- i ara s'abordaran les despeses. El grup parlamentari de Jéssica Albiach desconfia de Torra i fuig de les fotos amb el president, però els equilibris a Madrid -on necessiten ERC per accedir al consell de ministres de la mà de Sánchez- i els pressupostos d'Ada Colau són motiu suficient per negociar.