«The Rise of Skywalker»: el vergonyós final d'una trilogia buida de contingut i propòsit

Les expectatives estaven pels núvols i la caiguda ha estat sanguinària. L'estrena d'un film de la saga Star Wars genera un caliu indescriptible en el món del cinema, els fanàtics de l'univers creat per George Lucas i els amants de la ciència-ficció. El trajecte era complicat i les dues parades anteriors havien certificat dues pel·lícules amb rumbs completament diferents entre si, generant una trilogia amb una trama irregular i confusa.

Posar punt i final als quaranta anys d'una de les històries més icòniques del cinema no és feina fàcil. El marge d'error és majúscul, la responsabilitat és abismal i el paper del director J.J Abrams (responsable de la primera entrega de la nova trilogia) era clau. El producte final és una autèntica decepció, sense matisos, sense cap mena de pal·liatiu. The Rise of Skywalker és el pitjor final possible, cinematogràficament parlant, de les històries de Star Wars i de la llegenda iniciada el 1977 per un jove George Lucas.

Deixant enrere el dogmatisme que generen els fanàtics d'un univers de ficció com el de Star Wars i centrant l'atenció exclusivament al metratge, la pel·lícula no té cap ni peus. Els esdeveniments parteixen dels fets que tanquen The Last Jedi, film dirigit per Rian Johnson i el punt central d'aquesta última trilogia. La pel·lícula de J.J. Abrams desestima la gran majoria de fets, conclusions, trames i incògnites de l'anterior i tira pel dret.

El guió és una comèdia, i no pas el gènere. És una broma de mal gust. Les escenes passen pels ulls de l'espectador a un ritme trepidant i rocambolesc, a una velocitat que la mateixa trama s'atropella entre si i obliga a segmentar, reduir i minimitzar tota la importància del què s'està explicant. L'acció i els efectes especials són de primer nivell, com era d'esperar, però no camuflen un muntatge fet amb tisores de jardí. El màxim problema de tota la pel·lícula, però, és el guió.

El mateix Abrams i Chris Terrio són els responsables del pitjor guió de les nou pel·lícules de la saga "oficial" de Star Wars. Una gesta que es preveia impossible, donada la baixa qualitat del film The Force Awakens (el primer de la nova trilogia, també sota la direcció d'Abrams) i The Phantom Menace (1999, George Lucas). Personatges sense sentit, escenes que desafien les pròpies lleis establertes a Star Wars durant dècades i la justificació d'uns girs de de guió dignes dels trapezistes del Cirque Du Soleil sota el paraigua de "les coses van passant perquè sí". La decepció és majúscula. I és irreparable. 
 
Disney ha aconseguit destruir els últims romanents de la mística, la màgia, La Força que unia generacions i generacions de fans de Star Wars. Sense cap mena de dogmatisme, puritanisme ni moralisme, aquesta nova pel·lícula és un inexplicable sense-sentit de guió, tancament de trames i pèrdua de rumb per a un film que ha estat venut com el tancament de la trilogia, quant Rian Jonhson i la mateixa corporació de Disney preparen una nova trilogia pel 2021. Gags contraproduents, fets contundents que alteraven la trama i tornaven al mateix punt al cap de cinc minuts, un infantil tractament dels personatges que han cuinat durant dècades el caldo de cultiu de Star Wars i una falta clara de propòsit. 

És inexplicable el maltracte que rep un univers tan detallat i ric de contingut com el de La guerra de les galàxies. És incomprensible la simplificació d'una història tan complexa per a voler transportar l'espectador a una muntanya russa d'escenaris, batalles i efectes especials sense l'acompanyament d'un guió revisat dues, tres, quatre vegades si cal. És injustificable la pèrdua d'ànima dels personatges, absolutament carents de caràcter definit, d'una evolució decent o ni tan sols un raonament defensable. La Força no acompanya en la gran majoria dels moments de la pel·lícula i s'esvaeix entre les mans d'un espectador perplex, que certifica que està veient per últim cop el que quedava de l'esperança. I això no hi cap República ni cap Jedi que ho salvi.