26
de desembre
de
2019, 21:00
Actualitzat:
23:58h
La Generalitat ha de decidir la classificació dels presos polítics i té temps fins al febrer, però previsiblement ho farà abans. Els serveis penitenciaris, que depenen del Departament de Justícia, tenen sobre la taula la proposta de la junta de tractament de les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses, que han classificat els presos en segon grau. Això va fer sortir a la llum discrepàncies entre ERC i JxCat: els primers, apostaven per respectar el criteri tècnic dels especialistes dels centres penitenciaris, mentre que els segons apuntaven que els líders independentistes eren un "tercer grau de manual" i instaven Justícia a corregir la proposta de les juntes de tractament.
En la majoria de casos, els serveis penitenciaris ratifiquen el criteri dels tècnics de les presons i només en un 5% hi ha una contraproposta. Així doncs, tot indica que a principis d'any la Generalitat atorgarà definitivament el segon grau als presos, malgrat que Meritxell Budó, portaveu del Govern, no descartava en l'última roda de premsa de l'any del consell executiu "canvis" en el grau després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Sigui com sigui, l'estratègia jurídica d'ERC passa per un segon grau amb l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permetria als presos combinar elements del segon i el tercer grau -com per exemple les sortides diàries de la presó per anar a treballar- però esquivant la Fiscalia i el Tribunal Suprem.
Per aconseguir l'aplicació del 100.2 cal primer una classificació en segon grau. Un cop siguin classificats, cal que els advocats treballin amb les presons perquè, seguint un criteri tècnic, es proposi l'aplicació d'aquest article en una segona avaluació. Això vol dir presentar documentació, ofertes de feina o situacions familiars concretes per tal que les juntes de tractament considerin oportú aquesta opció contemplada al reglament penitenciari. La via del 100.2 necessita l'aval del jutge de vigilància penitenciària però és d'execució immediata. És una opció extraordinària i es fonamenta en un programa específic de tractament individual per a cada pres que ha de justificar l'aplicació de l'article.
Aquesta opció pot ser recorreguda, primer al jutjat de vigilància penitenciària i després a l'Audiència Provincial que correspongui. El Tribunal Suprem no entra en joc, en aquest cas, com sí que ho podria fer en cas de recursos als graus penitenciaris. Segons va publicar La Vanguardia, la Fiscalia està oberta a ser flexible amb els permisos dels presos. Això significa que no s'oposaria d'entrada a una aplicació del 100.2, però sí que recorrerien un tercer grau que en última instància podria arribar al Suprem, que tindria l'última paraula com a tribunal sentenciador.
Els permisos, a partir del gener
Paral·lelament hi ha els permisos. En segon grau, els presos podran començar a accedir a permisos penitenciaris un cop hagin complert una quarta part de la condemna. Els primers, per tant, seran Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, condemnats a nou anys de presó i que compliran aquest primer tram de la pena el 14 de gener. El permís, que pot ser de fins a 36 dies per any, l'ha de demanar el pres, l'aprova la junta de tractament i es pot recórrer al jutjat de vigilància penitenciària i, en última instància, a l'Audiència Provincial.
Per demanar permisos cal que estiguin classificats de manera definitiva. Tenint en compte que els Jordis assoleixen la quarta part de la condemna a mitjans de gener, és previsible que la Generalitat ratifiqui la proposta de la junta de tractament abans d'aquesta data, malgrat que tindria temps per prendre la decisió fins al febrer. Després els Jordis, el següent pres que podrà accedir a permisos serà Joaquim Forn, el 16 de juny, i després Josep Rull, el 2 d'octubre. La resta hauran d'esperar fins al 2021, sempre que no hi hagi hagut un canvi de grau abans.
En la majoria de casos, els serveis penitenciaris ratifiquen el criteri dels tècnics de les presons i només en un 5% hi ha una contraproposta. Així doncs, tot indica que a principis d'any la Generalitat atorgarà definitivament el segon grau als presos, malgrat que Meritxell Budó, portaveu del Govern, no descartava en l'última roda de premsa de l'any del consell executiu "canvis" en el grau després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Sigui com sigui, l'estratègia jurídica d'ERC passa per un segon grau amb l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permetria als presos combinar elements del segon i el tercer grau -com per exemple les sortides diàries de la presó per anar a treballar- però esquivant la Fiscalia i el Tribunal Suprem.
Per aconseguir l'aplicació del 100.2 cal primer una classificació en segon grau. Un cop siguin classificats, cal que els advocats treballin amb les presons perquè, seguint un criteri tècnic, es proposi l'aplicació d'aquest article en una segona avaluació. Això vol dir presentar documentació, ofertes de feina o situacions familiars concretes per tal que les juntes de tractament considerin oportú aquesta opció contemplada al reglament penitenciari. La via del 100.2 necessita l'aval del jutge de vigilància penitenciària però és d'execució immediata. És una opció extraordinària i es fonamenta en un programa específic de tractament individual per a cada pres que ha de justificar l'aplicació de l'article.
Aquesta opció pot ser recorreguda, primer al jutjat de vigilància penitenciària i després a l'Audiència Provincial que correspongui. El Tribunal Suprem no entra en joc, en aquest cas, com sí que ho podria fer en cas de recursos als graus penitenciaris. Segons va publicar La Vanguardia, la Fiscalia està oberta a ser flexible amb els permisos dels presos. Això significa que no s'oposaria d'entrada a una aplicació del 100.2, però sí que recorrerien un tercer grau que en última instància podria arribar al Suprem, que tindria l'última paraula com a tribunal sentenciador.
Els permisos, a partir del gener
Paral·lelament hi ha els permisos. En segon grau, els presos podran començar a accedir a permisos penitenciaris un cop hagin complert una quarta part de la condemna. Els primers, per tant, seran Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, condemnats a nou anys de presó i que compliran aquest primer tram de la pena el 14 de gener. El permís, que pot ser de fins a 36 dies per any, l'ha de demanar el pres, l'aprova la junta de tractament i es pot recórrer al jutjat de vigilància penitenciària i, en última instància, a l'Audiència Provincial.
Per demanar permisos cal que estiguin classificats de manera definitiva. Tenint en compte que els Jordis assoleixen la quarta part de la condemna a mitjans de gener, és previsible que la Generalitat ratifiqui la proposta de la junta de tractament abans d'aquesta data, malgrat que tindria temps per prendre la decisió fins al febrer. Després els Jordis, el següent pres que podrà accedir a permisos serà Joaquim Forn, el 16 de juny, i després Josep Rull, el 2 d'octubre. La resta hauran d'esperar fins al 2021, sempre que no hi hagi hagut un canvi de grau abans.