08
de gener
de
2020, 06:00
Actualitzat:
6:58h
Europa mira cap a Espanya i, concretament, cap al Tribunal Suprem. L'alt tribunal ha de comunicar en els pròxims dies com aplica la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió europea (TJUE) sobre Oriol Junqueras, però no hi ha una data límit, segons fonts de l'alt tribunal. Diversos experts consultats per NacióDigital assenyalen que la clau es troba en la decisió que prengui el Suprem després que en aquests últims dies totes les parts -a Espanya i a la Unió Europea- s'hagin mogut i posicionat sobre la qüestió.
L'última ha estat el Parlament Europeu, que continua fent passos en el reconeixement de Junqueras com a eurodiputat i preveu que assisteixi el dia 13 de gener a la primera sessió de l'any, on ha de fer de vicepresident i portaveu del grup dels Verds/ALE. Si finalment és alliberat per anar a Estrasburg la setmana vinent, coincidirà al Parlament Europeu amb Carles Puigdemont i Toni Comín, que hi podran ser sense problemes després d'haver obtingut l'acreditació definitiva com a eurodiputats i d'haver renunciat a l'acta de diputat al Parlament de Catalunya, tal com estava previst.
La sacsejada política i judicial que va suposar la sentència del TJUE el passat 19 de desembre ha tingut un impacte immediat a Brussel·les, però a Espanya la decisió més important, la del Suprem, es fa esperar. La Fiscalia i les defenses hi han dit la seva: el ministeri públic s'oposa a alliberar el líder d'ERC i demana començar els tràmits pel suplicatori, mentre que els advocats de Junqueras en demanen l'alliberament immediat i la nul·litat de la sentència. L'Advocacia de l'Estat, que va tenir un paper clau per desbloquejar la investidura, va demanar l'excarceració del líder d'ERC perquè pogués exercir d'eurodiputat, però va subordinar la seva petició a la decisió que la setmana passada va prendre la Junta Electoral Central (JEC).
El Suprem, en el punt de mira
El Suprem és en el punt de mira i la decisió que ha de prendre només la sap el tribunal que va jutjar els presos polítics entre el febrer i el juny de l'any passat. Tots els experts coincideixen que l'organisme ha d'acatar la sentència del TJUE, però està per veure de quina manera ho fa. Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional, i Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal, sostenen que Junqueras ha de ser alliberat per anar a Estrasburg dilluns vinent. Tamarit afegeix que s'ha d'anul·lar la sentència, perquè es va dictar sense tenir en compte la immunitat del líder d'ERC.
Ara bé, si el Suprem decideix alliberar Junqueras també haurà de delimitar en quins termes ho fa. Podria, per exemple, permetre que vagi a Estrasburg però fer que torni a la presó mentre es tramita el suplicatori que les acusacions volen que demani al Parlament Europeu. També pot decidir alliberar el líder d'ERC fins que l'Eurocambra li aixequi la immunitat -si així ho decideixen els grups parlamentaris- un cop tramitat el suplicatori, un mecanisme que pot durar mesos.
D'altra banda, Joaquín Giménez, exmagistrat del Suprem, considera que això no està tan clar perquè la qüestió prejudicial elevada per Manuel Marchena a Luxemburg fa referència a un pressupòsit -la situació de presó preventiva de Junqueras- que ja ha desaparegut, perquè el líder d'ERC és des del dia 14 d'octubre un condemnat en sentència ferma. Ho desenvolupava fa uns dies en una entrevista a NacióDigital.
La JEC assenyala el camí?
La JEC va acordar divendres impedir que el líder d'ERC pugui convertir-se en eurodiputat. Aquesta decisió, que encara no és ferma perquè no s'ha comunicat de manera oficial, no sembla haver tingut cap efecte sobre el Parlament Europeu ja ha creat el seu perfil a la pàgina web oficial i li ha atorgat una bústia a l'espera que pugui exercir d'eurodiputat. La defensa de Junqueras ha demanat mesures cautelaríssimes al Suprem perquè suspengui aquest acord i l'alt tribunal ho ha debatre dijous.
La decisió sobre el recurs serà a la sala tercera, la contenciosa-administrativa, mentre que la sala segona, la penal, és la que ha de decidir sobre com aplica la sentència del TJUE. La JEC, contra cinc dels seus membres que demanaven deixar la qüestió en mans del Suprem, va anticipar-se, un fet que segons els experts consultats no hauria de tenir incidència en la decisió final que prengui l'alt tribunal. Tamarit qüestiona que aquest organisme tingui competència per decidir sobre el cas de Junqueras, mentre que Arbós diu que el Suprem no hauria d'emparar-se en la Junta Electoral perquè el mateix TJUE diu que el tràmit de l'ens electoral no és necessari.
La força del TJUE per quadrar el Suprem
Una altra qüestió que genera dubtes és la força que té Luxemburg per fer quadrar el Suprem i obligar-lo a acatar la sentència. Tamarit opina que la força del TJUE és precisament el Suprem, perquè són els tribunals nacionals els encarregats de fer complir les sentències de la justícia europea. I si el Suprem no ho fa? Arbós apunta que podria generar-se una situació de "crisi institucional forta" que probablement provocaria una reacció del Parlament Europeu, que veuria les seves prerrogatives ignorades, i rebaixaria la "probabilitat política" de concedir del suplicatori a Puigdemont i Comín.
Fins i tot la Comissió Europea, que fins ara ha mantingut una escrupolosa deferència cap a les autoritats judicials espanyols, podria posicionar-se al respecte, perquè sobre la taula hi hauria un tribunal d'un estat membre que es nega a complir les normes europees que es desprenen del TJUE. La reputació del Suprem també se'n veuria afectada, perquè la sentència de la justícia europea deixa "poc marge d'apreciació" i suposaria incomplir una norma que l'obliga. El dret europeu, recorda Arbós, és també dret espanyol.
Esther Zapater, professora de Dret Internacional Públic, recorda que des que Manuel Marchena va elevar les qüestions prejudicials a la justícia europea, el tribunal es va comprometre a fer cas de la resposta. "Això podria generar una responsabilitat de l'Estat davant del TJUE i es podria presentar un recurs d'incompliment, perquè hi hauria un òrgan judicial, en aquest cas el Suprem, que rep una sentència de Luxemburg i no en fa cas", sosté Zapater.
Si les parts consideren que el Suprem no aplica bé la sentència, poden demanar una nova qüestió prejudicial perquè l'alt tribunal pregunti al TJUE si ha aplicat bé el seu veredicte. Si el Suprem s'hi nega, es pot plantejar el mateix al Tribunal Constitucional per la via del recurs d'empara i, en última instància, s'arribaria al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
L'última ha estat el Parlament Europeu, que continua fent passos en el reconeixement de Junqueras com a eurodiputat i preveu que assisteixi el dia 13 de gener a la primera sessió de l'any, on ha de fer de vicepresident i portaveu del grup dels Verds/ALE. Si finalment és alliberat per anar a Estrasburg la setmana vinent, coincidirà al Parlament Europeu amb Carles Puigdemont i Toni Comín, que hi podran ser sense problemes després d'haver obtingut l'acreditació definitiva com a eurodiputats i d'haver renunciat a l'acta de diputat al Parlament de Catalunya, tal com estava previst.
La sacsejada política i judicial que va suposar la sentència del TJUE el passat 19 de desembre ha tingut un impacte immediat a Brussel·les, però a Espanya la decisió més important, la del Suprem, es fa esperar. La Fiscalia i les defenses hi han dit la seva: el ministeri públic s'oposa a alliberar el líder d'ERC i demana començar els tràmits pel suplicatori, mentre que els advocats de Junqueras en demanen l'alliberament immediat i la nul·litat de la sentència. L'Advocacia de l'Estat, que va tenir un paper clau per desbloquejar la investidura, va demanar l'excarceració del líder d'ERC perquè pogués exercir d'eurodiputat, però va subordinar la seva petició a la decisió que la setmana passada va prendre la Junta Electoral Central (JEC).
El Suprem, en el punt de mira
El Suprem és en el punt de mira i la decisió que ha de prendre només la sap el tribunal que va jutjar els presos polítics entre el febrer i el juny de l'any passat. Tots els experts coincideixen que l'organisme ha d'acatar la sentència del TJUE, però està per veure de quina manera ho fa. Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional, i Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal, sostenen que Junqueras ha de ser alliberat per anar a Estrasburg dilluns vinent. Tamarit afegeix que s'ha d'anul·lar la sentència, perquè es va dictar sense tenir en compte la immunitat del líder d'ERC.
Els experts consultats per NacióDigital apunten que el Suprem ha d'alliberar Junqueras perquè assisteixi dilluns al Parlament Europeu
Ara bé, si el Suprem decideix alliberar Junqueras també haurà de delimitar en quins termes ho fa. Podria, per exemple, permetre que vagi a Estrasburg però fer que torni a la presó mentre es tramita el suplicatori que les acusacions volen que demani al Parlament Europeu. També pot decidir alliberar el líder d'ERC fins que l'Eurocambra li aixequi la immunitat -si així ho decideixen els grups parlamentaris- un cop tramitat el suplicatori, un mecanisme que pot durar mesos.
D'altra banda, Joaquín Giménez, exmagistrat del Suprem, considera que això no està tan clar perquè la qüestió prejudicial elevada per Manuel Marchena a Luxemburg fa referència a un pressupòsit -la situació de presó preventiva de Junqueras- que ja ha desaparegut, perquè el líder d'ERC és des del dia 14 d'octubre un condemnat en sentència ferma. Ho desenvolupava fa uns dies en una entrevista a NacióDigital.
La JEC assenyala el camí?
La JEC va acordar divendres impedir que el líder d'ERC pugui convertir-se en eurodiputat. Aquesta decisió, que encara no és ferma perquè no s'ha comunicat de manera oficial, no sembla haver tingut cap efecte sobre el Parlament Europeu ja ha creat el seu perfil a la pàgina web oficial i li ha atorgat una bústia a l'espera que pugui exercir d'eurodiputat. La defensa de Junqueras ha demanat mesures cautelaríssimes al Suprem perquè suspengui aquest acord i l'alt tribunal ho ha debatre dijous.
La decisió sobre el recurs serà a la sala tercera, la contenciosa-administrativa, mentre que la sala segona, la penal, és la que ha de decidir sobre com aplica la sentència del TJUE. La JEC, contra cinc dels seus membres que demanaven deixar la qüestió en mans del Suprem, va anticipar-se, un fet que segons els experts consultats no hauria de tenir incidència en la decisió final que prengui l'alt tribunal. Tamarit qüestiona que aquest organisme tingui competència per decidir sobre el cas de Junqueras, mentre que Arbós diu que el Suprem no hauria d'emparar-se en la Junta Electoral perquè el mateix TJUE diu que el tràmit de l'ens electoral no és necessari.
La força del TJUE per quadrar el Suprem
Una altra qüestió que genera dubtes és la força que té Luxemburg per fer quadrar el Suprem i obligar-lo a acatar la sentència. Tamarit opina que la força del TJUE és precisament el Suprem, perquè són els tribunals nacionals els encarregats de fer complir les sentències de la justícia europea. I si el Suprem no ho fa? Arbós apunta que podria generar-se una situació de "crisi institucional forta" que probablement provocaria una reacció del Parlament Europeu, que veuria les seves prerrogatives ignorades, i rebaixaria la "probabilitat política" de concedir del suplicatori a Puigdemont i Comín.
Fins i tot la Comissió Europea, que fins ara ha mantingut una escrupolosa deferència cap a les autoritats judicials espanyols, podria posicionar-se al respecte, perquè sobre la taula hi hauria un tribunal d'un estat membre que es nega a complir les normes europees que es desprenen del TJUE. La reputació del Suprem també se'n veuria afectada, perquè la sentència de la justícia europea deixa "poc marge d'apreciació" i suposaria incomplir una norma que l'obliga. El dret europeu, recorda Arbós, és també dret espanyol.
Si les parts consideren que el Suprem no aplica bé la sentència, podem demanar una nova qüestió prejudicial
Esther Zapater, professora de Dret Internacional Públic, recorda que des que Manuel Marchena va elevar les qüestions prejudicials a la justícia europea, el tribunal es va comprometre a fer cas de la resposta. "Això podria generar una responsabilitat de l'Estat davant del TJUE i es podria presentar un recurs d'incompliment, perquè hi hauria un òrgan judicial, en aquest cas el Suprem, que rep una sentència de Luxemburg i no en fa cas", sosté Zapater.
Si les parts consideren que el Suprem no aplica bé la sentència, poden demanar una nova qüestió prejudicial perquè l'alt tribunal pregunti al TJUE si ha aplicat bé el seu veredicte. Si el Suprem s'hi nega, es pot plantejar el mateix al Tribunal Constitucional per la via del recurs d'empara i, en última instància, s'arribaria al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).