Sànchez demanarà dimarts permís per sortir de la presó

El líder de la Crida complirà el 14 de gener una quarta part de la condemna del Tribunal Suprem

Jordi Sànchez, al Congrés dels Diputats
Jordi Sànchez, al Congrés dels Diputats | ACN
08 de gener de 2020, 13:57
Actualitzat: 16:59h
Jordi Sànchez preveu demanar un permís ordinari a partir del 14 de gener, un cop hagi complert una quarta part de la condemna de nou anys dictada pel Tribunal Suprem. Institucions Penitenciàries s'haurà de pronunciar abans sobre el grau dels presos polítics després de la proposta de les presons, que els van classificar en segon grau. Tot apunta que la Generalitat ratificarà aquesta decisió -en un 95% dels casos manté el criteri dels centres penitenciaris- i un cops els presos siguin classificats en segon grau de manera ferma, es podran començar a donar els permisos penitenciaris.

Jordi Pina, advocat de Sànchez, ha confirmat aquest migdia que el seu client té previst demanar permís per sortir de la presó. Juntament amb Jordi Cuixart, que també podrà acollir-se als permisos, van ser els primers en entrar a la presó el 17 d'octubre, poc després del referèndum i dels fets del 20 de setembre al Departament d'Economia. Un cop es concedeixi el segon grau, els Jordis tindran tres a un 36 dies de permís per any. En funció dels dies que demani, seran les presons les que decideixin si s'atorga el permís o haurà de ser el jutjat de vigilància penitenciària. Pina sí que ha demanat comprensió i respecte a la gent, perquè si Sànchez obté finalment el permís voldrà passar el temps amb la seva família. 

Les conseqüències del TJUE

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Oriol Junqueras continua tenint conseqüències. Pina ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) demanant la suspensió de la sentència, perquè argumenta que el judici s'hauria d'haver aturat el 28 d'abril, un cop Sànchez, Rull i Turull van ser elegits diputats, i s'hauria d'haver demanat el suplicatori. L'advocat està a l'espera ara de veure si el TC admet a tràmit el recurs d'empara i si accepta les mesures cautelars i suspèn la sentència. 


Pina ha ressaltat que s'han volgut mantenir amb "discreció" fins ara respecte els passos que s'han anat fent. L'advocat ha explicat que el 20 de novembre es va presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional per demanar la suspensió dels efectes de la sentència. Després de la sentència del TJUE, el lletrat va presentar un nou escrit al TC argumentant que el veredicte de Luxemburg ajuda a interpretar l'article 71 de la Constitució que regula les prerrogatives dels diputats i senadors. En aquest nou escrit, la defensa demana més celeritat a l'alt tribunal a l'hora de resoldre i demana que, un cop admeti a tràmit el recurs i fins que no decideixi què fa, admeti com a mesura cautelar la suspensió de la sentència.

La sentència del TJUE s'aplica també en el cas de diputats a les Corts Espanyoles? El veredicte de Luxemburg deixa clar que els eurodiputats ho són des del moment en què es proclamen els resultats i, per tant, tenen immunitat i no poden ser jutjats sense el corresponent suplicatori. Segons Pina, la sentència del TJUE permet interpretar que el que s'aplica a un eurodiputat també es pot aplicar a un diputat del parlament d'un estat membre de la Unió Europea. Per tant, argumenta el lletrat, el judici s'hauria d'haver suspès després de les eleccions del 28 d'abril i els presos polítics elegits com a diputas i senadors haurien d'haver estat alliberats per poder anar al Congrés. El Suprem, en aquest punt, hauria d'haver demanat el suplicatori al Congrés.