Cèsar Puig, l'alt funcionari que va avisar que hi hauria càrregues l'1-O

L'exsecretari general d'Interior està acusat d'un delicte de rebel·lió i s'enfronta a onze anys de presó

Cèsar Puig, aquest dilluns a l'Audiència Nacional
Cèsar Puig, aquest dilluns a l'Audiència Nacional | ACN
23 de gener de 2020, 13:10
Actualitzat: 13:13h
Cèsar Puig (Valls, 1956) es va plantejar seriosament dimitir com a secretari general del Departament d'Interior després de la crisi de Govern promoguda per Carles Puigdemont el juliol abans del referèndum. Un dels consellers que va sortir de l'executiu va ser Jordi Jané, titular d'Interior, i Puig va valorar la possibilitat molt seriosament d'acompanyar-lo. Finalment es va quedar a la conselleria com a número dos de Joaquim Forn. La secretaria general d'Interior la va assumir l'any 2015 després d'una llarga trajectòria com a alt funcionari de la Generalitat. A l'Audiència Nacional, Puig s'enfronta a un delicte de rebel·lió i a una possible pena d'onze anys de presó.

Advocat de perfil molt tècnic, estava a favor de la independència, però no de la unilateralitat que va acabar adoptant l'executiu català amb el referèndum i la proclamació de la República del 27 d'octubre. De fet, abans de l'1-O, era ben vist per part del Ministeri de l'Interior i José Antonio Nieto, secretari d'Estat de Seguretat, tenia bona relació amb ell. Un dia abans de la junta de seguretat de Pedralbes del 28 de setembre de 2017, Puig es va reunir amb comandaments policials i amb Diego Pérez de los Cobos, coordinador de l'operatiu policial per evitar el referèndum. Quan va sortir de la reunió, va avisar que hi hauria càrregues policials. 

L'ex-secretari general d'Interior tenia clar que les querelles contra els membres del Govern arribarien. Igual que Jané, que una reunió el maig del 2017 va advertir directament l'exconseller Josep Rull que s'arriscaven a anar a la presó i a perdre el patrimoni. Jané n'havia parlat amb Carlos Lesmes, president del Poder Judicial. Les querelles van arribar, i no es van limitar al Govern. Puig encara a partir d'aquest dilluns un judici que el pot portar a la presó. Fonts properes al cas asseguren que se'l processa perquè és la peça que falta al relat de l'acusació per tal de lligar una cadena de comandament entre Forn i el major Josep Lluís Trapero.

Ell afronta el judici amb tranquil·litat, conscient que no va cometre cap delicte i que sempre va complir amb els mandats judicials que li ordenaven treballar per impedir el referèndum. "Demano justícia i espero una sentència absolutòria", deia fa unes setmanes en un acte de suport de l'ANC de Valls.

Alt funcionari i professor

Cèsar Puig va convertir-se en secretari general d'Interior l'any 2015 i va ser cessat dos anys després, el 2017, en aplicació de l'article 155. Un any més tard va substituir Dolors Feliu com a director general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat, càrrec que encara ocupa ara que s'enfronta a un delicte de rebel·lió que el podria tancar onze anys a la presó. Històric de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del Camp de Tarragona, es va llicenciar en Dret i l'any 1987 es va convertir en funcionari del cos superior de l'Administració de la Generalitat.

Des del 1999 és funcionari del Cos d'Advocats de la Generalitat i ha ocupat diversos càrrecs en l'administració pública. En una primera etapa, va ser cap del servei territorial de defensa i assessorament jurídic a Tarragona i després va ser director del pla de seguretat de la indústria química de Tarragona. En aquella època, entre el 2000 i el 2004, Puig també va ser delegat del Govern a la demarcació, sota l'últim executiu de Jordi Pujol. El 2011, amb Artur Mas com a president, torna a la Generalitat com a director dels serveis Ttrritorials del Departament de Territori, i l'any 2015 ocupa el càrrec de número dos d'Interior, primer amb Jordi Jané i després amb Quim Forn.

Paral·lelament a la seva activitat a l'administració, Puig també ha desenvolupat una llarga trajectòria acadèmica. Va ser professor de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, de l'Escola de Pràctica Jurídica del Col·legi d'Advocats de Tarragona, i professor també a la UAB i la URV abans d'arribar a la secretaria general d'Interior.
Arxivat a