22
de gener
de
2020, 18:45
Actualitzat:
19:04h
El judici contra Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos torna a posar els focus i la tensió política sobre el cos policial que ha acompanyat la història de la Catalunya contemporània des de la seva creació, i no sense controvèrsies. Uns orígens lligats a la monarquia borbònica, quatre dissolucions del cos, una reinvenció durant els anys de la Generalitat republicana i la seva reducció a una guàrdia folklòrica de la Diputació franquista, fins a convertir-se en una policia integral, moderna i prestigiosa. La trajectòria dels Mossos d'Esquadra suposa tres segles de la història de Catalunya, amb capítols ben sorprenents.
Per conèixer bé les vicissituds del cos, la investigació de Núria Sales (La història dels Mossos d'Esquadra, 1962) és un clàssic. Després han aparegut diversos estudis que han completat la bibliografia, com el de Manel Risques, autor d'Identitat democràtica o tradició espanyolista? La repressió sobre els Mossos d’Esquadra a la postguerra (2003). Els darrers esdeveniments han posat els Mossos altre cop a l'aparador mediàtic. Aquesta és una ràpida perspectiva històrica d'un cos lligat a l'evolució del país.
Uns orígens borbònics
Hi ha certa controvèrsia, encara ara, sobre la data exacta de fundació del cos, posterior a la fi de la Guerra de Successió (1714). La Catalunya borbònica -i borbonitzada- es va estructurar territorialment en corregiments -que van substituir les vegueries- i el 1719, el capità general va crear les anomenades Escuadras de Paisanos per a cadascun d'ells, dividits en diversos escamots. Es tractava de partides de civils encarregades de mantenir l'ordre en uns moments en què pervivien focus de resistència austriacista pel territori. El 24 de desembre de 1721 es reorganitzen i passen a dir-se Escuadras de Paisanos Armados, que és la data considerada com la fundació oficial. Pere Anton Veciana, potentat de Sarral instal·lat a Valls, va ser el cap d'un dels escamots vallencs. Aquí comença el vincle entre la família Veciana i el cos policial, que durarà més d'un segle.
El seu origen l'ha vinculat als Borbons. Els colors dels vestits dels mossos, blau i vermell, eren de fet els de la dinastia borbònica. Malgrat això, hi ha una ordre de dissolució del cos quan el fum de la guerra ja s'ha apagat. Però per les raons que fossin, les esquadres de Cardona i de Valls es mantenen actives. És així com Veciana esdevindrà el 1729 cap del cos Mossos d'Esquadra. A la seva mort el succeirà el seu fill, Pere Màrtir Veciana. I així anirà sent per gràcia reial fins al 1836. Dir-se Veciana equivalia a ser el cap de la policia catalana.
Un centenar d'efectius
A finals del segle XVIII, hi havia 126 efectius dels Mossos. De fet, al llarg de tot el segle XIX no seran molt més de 200 els membres del cos, tot i que es van desplegant pel país. El 1836, hi ha destacaments en onze localitats: Valls, Riudoms, Piera, l’Arboç, Solsona, Amer, Torres de Segre, Falset, Sant Celoni, Figueres i Santa Coloma de Farners.
Són anys en què la principal activitat del cos és la persecució del bandolerisme, molt present en comarques de l'interior. Però també intervenen en les disputes polítiques que es produeixen en el convuls segle XIX. Es va recórrer a les esquadres per combatre els carlins. Durant la Segona Guerra Carlina, tan plena d'episodis cruels, l'any 1847, els Mossos capturen i afusellen Benet Tristany, destacat dirigent carlí i sacerdot, que dirigia una partida armada. Aquest fet es va considerar un gran èxit dels Mossos, als quals es va ordenar afusellar Tristany per l'esquena.
Una policia a prova de dissolucions
Durant el segle XIX, hi ha dues dissolucions del cos. Una el 1820, després del triomf dels liberals, que arriben al poder. Això podria indicar que la imatge del cos estava lligada a l'ordre conservador. En tot cas, els liberals cauen amb invasió francesa inclosa (Lluís XVIII envia tropes perquè Ferran VII recuperi la condició de monarca absolut).
Els liberals no obliden. Quan la Revolució de 1868, que enderroca Isabel II, el nou home fort, el general Prim, dissol les esquadres, massa relacionades amb la monarquia derrocada. Prim es refiava més de la Guàrdia Civil, nou cos armat en alça. Però la supressió dels Mossos va durar poc. El 1876 van tornar els Borbons... i les esquadres.
En aquests anys van ampliant funcions, i ja són més de 200 a finals de segle, repartits per Barcelona, Sant Cugat, Torelló, Monistrol de Montserrat, la Garriga, Gironella, Sant Quintí de Mediona... Alhora, també va evolucionant la indumentària, i el barret i les espardenyes es canvien més tard per les sabates i una gorra de plat, més útils si es tractava d'empaitar malfactors.
Segona República:amb la democràcia
Des de la caiguda de Primo de Rivera (1930), els Mossos van viure tensions internes. Els comandaments, amb el comandant Ignasi Bufalà al davant, havien mostrat identificació amb la dictadura, mentre que d'altres oficials, com Frederic Escofet, es van mostrar en línia amb els canvis polítics que s'estaven produint. Amb l'establiment de la Generalitat, sota la presidència de Francesc Macià, hi va haver canvis a la cúpula. S'explica el fet que mentre Macià proclamava la República Catalana, Bufalà, indignat, abandonava el Palau en direcció a Capitania.
Frederic Escofet i Enric Pérez Farràs van ser els dos comandants més destacats dels Mossos en els anys de la Generalitat republicana. Tots dos eren militars de l'exèrcit espanyol, de pensament liberal. Escofet va ser designat comissari general d'Ordre públic i Pérez Farràs comandant en cap dels Mossos. Quan els fets del Sis d'Octubre, es van posar a les ordres del president Lluís Companys i foren detinguts, processats i condemnats a mort. Només la intervenció del president de la República, Alcalá Zamora, que els va indultar, els va salvar de l'afusellament.
Bienni Negre: espanyolització
En el període de govern de dreta, amb l'autonomia suspesa, els Mossos van ser posats sota les ordres del capità Fernando Lizcano de la Rosa, que va imprimir un segell espanyolista al cos. L'historiador Manel Risques cita d'ell una nota curiosa: "Saludo al fundador y gran Patricio, Don Pedro Antonio de Veciana y de Rabasa. A su acendrado sentido español, militar y esto conviene aclararlo para dar luz a todo este horizonte con que los separatistas han cubierto la verdad de las instituciones y los hombres de Cataluña, creando una mítica leyenda de anti-España y de odio al Rey, que es totalmente una farsa. Los “Mozos de Escuadra” estuvieron siempre al servicio del Rey a través del Capitán General de Cataluña y fueron leales al poder militar. Su bandera, la de España, su ley, la del Rey".
Amb el triomf del Front Popular, el febrer de 1936, Escofet i Pérez Farràs tornen a dirigir la policia. Aviat esclatarà l'aixecament militar i els Mossos jugaran un paper destacat en la seva derrota a Barcelona. Pérez Farràs serà qui ocupa la capitania general i fa presoner el general Manuel Goded. També serà apressat Lizcano de la Rosa, que serà -com Goded- processat i executat.
En el transcurs de la guerra Civil, els Mossos incrementaran els seus efectius, passant de 300 a prop de 1.000 membres. Però la guerra va impedir culminar el projecte previst de desplegament integral dels Mossos per tot el territori, un pla que suposava deixar la Guàrdia Civil a les capitals de comarca i que els Mossos s'establissin a les petites poblacions.
De la dissolució a una recuperació decorativa
El triomf franquista va comportar la dissolució del cos, que s'havia vinculat estretament a la Generalitat. Però el 1951, la Diputació de Barcelona va aconseguir que el govern autoritzés el restabliment de la institució. Van ser uns 40 efectius, en la seva majoria provinents de la policia, els qui van constituir aquesta nova fornada de mossos, reduïts a una simple guàrdia decorativa del Palau. Va ser en aquesta situació que el cos veu arribar la democràcia i el restabliment de la Generalitat.
El pas cap a una policia integral
Una de les paradoxes de la història dels Mossos en aquests primers anys de Generalitat restaurada és que el cap del cos era Beltrán Gómez Alba, considerat proper a posicions ultres. La nit del 23-F va córrer la brama que la seva actitud va ser dubtosa. Fins poc abans, els Mossos encara estaven sota la jurisdicció de la Diputació. Eren un centenar i van passar a dependre formalment de la Generalitat l'octubre del 1980.
Sembla que el president Josep Tarradellas pensava més en fer-se directament amb els cossos de la Policia i la Guàrdia Civil que a desplegar els Mossos, en la idea que tot l'ordre públic depengués del Govern. L'opció de crear un nou cos o desenvolupar els Mossos va ser un debat en el primer moment del Govern Pujol. Finalment, el 1982, es va fer la primera convocatòria de places de la Generalitat: 265. El 14 de juliol de 1983, és una data important: el Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la llei 19/1983 que defineix el cos com a policia integral de Catalunya. Aleshores s'inicia el camí cap a la plena normalització policial.
Un altre fet que pot semblar paradoxal és que va ser durant la primera legislatura del govern Aznar quan es produeix el major desplegament dels Mossos pel territori. El que fa la necessitat de pactes! El PP no disposava de la majoria absoluta i va requerir el suport de CiU. El pacte del Majestic va ser bo pels Mossos, que guanyen la competència de tràfic i van substituint la Guàrdia Civil entre 1996 i 2000. De fet, el desplegament com a tal va començar el 1994 a Osona.
El procés de substitució de les forces de seguretat de l'Estat es va fer esperar encara uns anys, culminant el 2008 amb la seva arribada al Camp de Tarragona. En aquell moment, ja eren més de 14.000 els efectius. Havien passat molts anys, però les coses s'estaven fent bé. Els Mossos ja eren una policia integral i han viscut uns anys d'una certa normalitat fins que el procés independentista els ha tornat a posar al punt de mira amb una intervenció que encara es fa notar.
Per conèixer bé les vicissituds del cos, la investigació de Núria Sales (La història dels Mossos d'Esquadra, 1962) és un clàssic. Després han aparegut diversos estudis que han completat la bibliografia, com el de Manel Risques, autor d'Identitat democràtica o tradició espanyolista? La repressió sobre els Mossos d’Esquadra a la postguerra (2003). Els darrers esdeveniments han posat els Mossos altre cop a l'aparador mediàtic. Aquesta és una ràpida perspectiva històrica d'un cos lligat a l'evolució del país.
Uns orígens borbònics
Hi ha certa controvèrsia, encara ara, sobre la data exacta de fundació del cos, posterior a la fi de la Guerra de Successió (1714). La Catalunya borbònica -i borbonitzada- es va estructurar territorialment en corregiments -que van substituir les vegueries- i el 1719, el capità general va crear les anomenades Escuadras de Paisanos per a cadascun d'ells, dividits en diversos escamots. Es tractava de partides de civils encarregades de mantenir l'ordre en uns moments en què pervivien focus de resistència austriacista pel territori. El 24 de desembre de 1721 es reorganitzen i passen a dir-se Escuadras de Paisanos Armados, que és la data considerada com la fundació oficial. Pere Anton Veciana, potentat de Sarral instal·lat a Valls, va ser el cap d'un dels escamots vallencs. Aquí comença el vincle entre la família Veciana i el cos policial, que durarà més d'un segle.
Hi ha controvèrsia, encara ara, sobre la data exacta de fundació del cos, posterior a la fi de la Guerra de Successió
El seu origen l'ha vinculat als Borbons. Els colors dels vestits dels mossos, blau i vermell, eren de fet els de la dinastia borbònica. Malgrat això, hi ha una ordre de dissolució del cos quan el fum de la guerra ja s'ha apagat. Però per les raons que fossin, les esquadres de Cardona i de Valls es mantenen actives. És així com Veciana esdevindrà el 1729 cap del cos Mossos d'Esquadra. A la seva mort el succeirà el seu fill, Pere Màrtir Veciana. I així anirà sent per gràcia reial fins al 1836. Dir-se Veciana equivalia a ser el cap de la policia catalana.
Un centenar d'efectius
A finals del segle XVIII, hi havia 126 efectius dels Mossos. De fet, al llarg de tot el segle XIX no seran molt més de 200 els membres del cos, tot i que es van desplegant pel país. El 1836, hi ha destacaments en onze localitats: Valls, Riudoms, Piera, l’Arboç, Solsona, Amer, Torres de Segre, Falset, Sant Celoni, Figueres i Santa Coloma de Farners.
Són anys en què la principal activitat del cos és la persecució del bandolerisme, molt present en comarques de l'interior. Però també intervenen en les disputes polítiques que es produeixen en el convuls segle XIX. Es va recórrer a les esquadres per combatre els carlins. Durant la Segona Guerra Carlina, tan plena d'episodis cruels, l'any 1847, els Mossos capturen i afusellen Benet Tristany, destacat dirigent carlí i sacerdot, que dirigia una partida armada. Aquest fet es va considerar un gran èxit dels Mossos, als quals es va ordenar afusellar Tristany per l'esquena.
Una policia a prova de dissolucions
Durant el segle XIX, hi ha dues dissolucions del cos. Una el 1820, després del triomf dels liberals, que arriben al poder. Això podria indicar que la imatge del cos estava lligada a l'ordre conservador. En tot cas, els liberals cauen amb invasió francesa inclosa (Lluís XVIII envia tropes perquè Ferran VII recuperi la condició de monarca absolut).
Els liberals no obliden. Quan la Revolució de 1868, que enderroca Isabel II, el nou home fort, el general Prim, dissol les esquadres, massa relacionades amb la monarquia derrocada. Prim es refiava més de la Guàrdia Civil, nou cos armat en alça. Però la supressió dels Mossos va durar poc. El 1876 van tornar els Borbons... i les esquadres.
En aquests anys van ampliant funcions, i ja són més de 200 a finals de segle, repartits per Barcelona, Sant Cugat, Torelló, Monistrol de Montserrat, la Garriga, Gironella, Sant Quintí de Mediona... Alhora, també va evolucionant la indumentària, i el barret i les espardenyes es canvien més tard per les sabates i una gorra de plat, més útils si es tractava d'empaitar malfactors.
Segona República:amb la democràcia
Des de la caiguda de Primo de Rivera (1930), els Mossos van viure tensions internes. Els comandaments, amb el comandant Ignasi Bufalà al davant, havien mostrat identificació amb la dictadura, mentre que d'altres oficials, com Frederic Escofet, es van mostrar en línia amb els canvis polítics que s'estaven produint. Amb l'establiment de la Generalitat, sota la presidència de Francesc Macià, hi va haver canvis a la cúpula. S'explica el fet que mentre Macià proclamava la República Catalana, Bufalà, indignat, abandonava el Palau en direcció a Capitania.
Frederic Escofet i Enric Pérez Farràs van ser els dos comandants més destacats dels Mossos en els anys de la Generalitat republicana. Tots dos eren militars de l'exèrcit espanyol, de pensament liberal. Escofet va ser designat comissari general d'Ordre públic i Pérez Farràs comandant en cap dels Mossos. Quan els fets del Sis d'Octubre, es van posar a les ordres del president Lluís Companys i foren detinguts, processats i condemnats a mort. Només la intervenció del president de la República, Alcalá Zamora, que els va indultar, els va salvar de l'afusellament.
Mossos d'Esquadra detinguts després del Sis d'Octubre. lunya rural a inicis del segle XX. Foto: viquipèdia
Bienni Negre: espanyolització
En el període de govern de dreta, amb l'autonomia suspesa, els Mossos van ser posats sota les ordres del capità Fernando Lizcano de la Rosa, que va imprimir un segell espanyolista al cos. L'historiador Manel Risques cita d'ell una nota curiosa: "Saludo al fundador y gran Patricio, Don Pedro Antonio de Veciana y de Rabasa. A su acendrado sentido español, militar y esto conviene aclararlo para dar luz a todo este horizonte con que los separatistas han cubierto la verdad de las instituciones y los hombres de Cataluña, creando una mítica leyenda de anti-España y de odio al Rey, que es totalmente una farsa. Los “Mozos de Escuadra” estuvieron siempre al servicio del Rey a través del Capitán General de Cataluña y fueron leales al poder militar. Su bandera, la de España, su ley, la del Rey".
Amb el triomf del Front Popular, el febrer de 1936, Escofet i Pérez Farràs tornen a dirigir la policia. Aviat esclatarà l'aixecament militar i els Mossos jugaran un paper destacat en la seva derrota a Barcelona. Pérez Farràs serà qui ocupa la capitania general i fa presoner el general Manuel Goded. També serà apressat Lizcano de la Rosa, que serà -com Goded- processat i executat.
Els Mossos van jugar un paper destacat en la derrota de l'aixecament militar del juliol del 1936 i el seu cap, Pérez Farràs, va ocupar capitania general i va detenir el general Goded
En el transcurs de la guerra Civil, els Mossos incrementaran els seus efectius, passant de 300 a prop de 1.000 membres. Però la guerra va impedir culminar el projecte previst de desplegament integral dels Mossos per tot el territori, un pla que suposava deixar la Guàrdia Civil a les capitals de comarca i que els Mossos s'establissin a les petites poblacions.
De la dissolució a una recuperació decorativa
El triomf franquista va comportar la dissolució del cos, que s'havia vinculat estretament a la Generalitat. Però el 1951, la Diputació de Barcelona va aconseguir que el govern autoritzés el restabliment de la institució. Van ser uns 40 efectius, en la seva majoria provinents de la policia, els qui van constituir aquesta nova fornada de mossos, reduïts a una simple guàrdia decorativa del Palau. Va ser en aquesta situació que el cos veu arribar la democràcia i el restabliment de la Generalitat.
El pas cap a una policia integral
Una de les paradoxes de la història dels Mossos en aquests primers anys de Generalitat restaurada és que el cap del cos era Beltrán Gómez Alba, considerat proper a posicions ultres. La nit del 23-F va córrer la brama que la seva actitud va ser dubtosa. Fins poc abans, els Mossos encara estaven sota la jurisdicció de la Diputació. Eren un centenar i van passar a dependre formalment de la Generalitat l'octubre del 1980.
Durant el franquisme, va ser reduït a un cos folklòric al servei de la Diputació i va ser dirigit per oficials addictes al règim
Sembla que el president Josep Tarradellas pensava més en fer-se directament amb els cossos de la Policia i la Guàrdia Civil que a desplegar els Mossos, en la idea que tot l'ordre públic depengués del Govern. L'opció de crear un nou cos o desenvolupar els Mossos va ser un debat en el primer moment del Govern Pujol. Finalment, el 1982, es va fer la primera convocatòria de places de la Generalitat: 265. El 14 de juliol de 1983, és una data important: el Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la llei 19/1983 que defineix el cos com a policia integral de Catalunya. Aleshores s'inicia el camí cap a la plena normalització policial.
Un altre fet que pot semblar paradoxal és que va ser durant la primera legislatura del govern Aznar quan es produeix el major desplegament dels Mossos pel territori. El que fa la necessitat de pactes! El PP no disposava de la majoria absoluta i va requerir el suport de CiU. El pacte del Majestic va ser bo pels Mossos, que guanyen la competència de tràfic i van substituint la Guàrdia Civil entre 1996 i 2000. De fet, el desplegament com a tal va començar el 1994 a Osona.
El procés de substitució de les forces de seguretat de l'Estat es va fer esperar encara uns anys, culminant el 2008 amb la seva arribada al Camp de Tarragona. En aquell moment, ja eren més de 14.000 els efectius. Havien passat molts anys, però les coses s'estaven fent bé. Els Mossos ja eren una policia integral i han viscut uns anys d'una certa normalitat fins que el procés independentista els ha tornat a posar al punt de mira amb una intervenció que encara es fa notar.