La Fiscalia descarta canviar per ara l'acusació de rebel·lió a sedició en el judici a Trapero

El ministeri fiscal remarca que el procediment a l'Audiència Nacional "no jutja" els Mossos, sinó que vol determinar la responsabilitat dels comandaments en els fets de la tardor del 2017

Trapero, Laplana, Puig i Soler, al banc dels acusats a l'Audiència Nacional
Trapero, Laplana, Puig i Soler, al banc dels acusats a l'Audiència Nacional | Pool EFE
20 de gener de 2020, 11:10
Actualitzat: 16:24h

La Fiscalia ha rebutjat canviar per ara l'acusació de rebel·lió a sedició en el judici contra els Mossos i l'excúpula del Departament d'Interior, malgrat la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés. Els fiscals Pedro Rubira i Miguel Ángel Carballo han dit que valoraran canviar el delicte "en el moment oportú". Aquesta era una de les qüestions més importants que s'havia de dirimir en la fase de qüestions prèvies, on les defenses han presentat algunes peticions perquè el tribunal les inclogui a la causa abans que arrengui la declaració dels acusats.

La Fiscalia no s'ha oposat, però, a la petició d'Olga Tubau, advocada de Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana, que ha demanat que la intendent dels Mossos no hagi de comparèixer davant del tribunal els dies que no hagi d'intervenir. Sí que ha estat més reticent ha acceptar les qüestions prèvies aportades per Cristóbal Martell, advocat de Pere Soler, i Fermín Morales, representant de Cèsar Puig, i ha rebutjat frontalment que s'estiguin vulnerant drets en el judici a l'Audiència Nacional.

El tribunal, després d'un recés, ha reiterat que la sala ja ha deixat clar que sí que és competent per jutjar el cas, també si la Fiscalia canvia l'acusació de rebel·lió a sedició. Les defenses havien demanat abans del judici tornar el cas a Barcelona perquè l'Audiència no és competent per jutjar el delicte de sedició de la manera que l'ha definida el procés. El tribunal també ha rebutjat que s'hagi vulnerat el principi de legalitat i no serà fins al final del judici que es valorarà la qüestió. En el mateix sentit s'ha pronunciat respecte el principi acusatori i ha negat que la fragmentació de la causa no afecta el dret de defensa, perquè es jutgen coses diferents al que es va investigar al Tribunal Suprem. 

El tribunal sí que ha acceptat permetre que Laplana no hagi de ser a l'Audiènia Nacional els dies que no hagi de declarar. També ha permès que els acusats puguin seure amb els seus advocats un cop hagin declarat. En el mateix sentit, ha admès a tràmit la prova documental aportada per la defensa.

La competència de l'Audiència, en qüestió

Tubau ha estat la primera en intervenir per demanar que es dispensi Laplana de comparèixer al judici els dies que no hagi de declarar. "Laplana pateix d'un estrès post-traumàtic", ha explicat Tubau, i ha demanat aportar documentació per acreditar-ho. L'advocada també ha recordat que en fase d'instrucció Laplana va poder declarar per videoconferència des de Barcelona. La lletrada ha demanat que, un cop hagin declarat Trapero i Laplana, puguin seure amb ella per tenir "immediata comunicació".

Tubau ha propost aportar diverses proves documentals: una interlocutòria del jutjat 4 de Lleida i una interlocutòria de l'Audiència de Lleida contra la interlocutòria anterior. Ha demanat que s'admetin aquestes proves documentals perquè inclouen un testimoni protegit i tot el que es va instruir fins que el jutjat es va inhibir en el cas. Tubau ha explicat que aquesta documental és "important" perquè es pugui valorar la testifical de diversos testimonis que passaran per l'Audiència Nacional. Finalment, la lletrada de Trapero i Laplana ha aportat també una interlocutòria de l'Audiència de Barcelona perquè s'inclogui com a prova documental. 

Al seu torn, Cristóbal Martell, advocat de Pere Soler, ha reiterat que l'Audiència Nacional no és competent per jutjar el cas contra els Mossos i ha demanat aportar una acta notarial que expressa com s'ha de fer un bolcat de correus electrònic, en referència al que es va fer amb el compte de l'exdirector dels Mossos. Martell ha demanat incloure aquesta prova per dotar de "múscul" a d'altres proves ja admeses pel tribunal.
 

Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig, a l'Audiència Nacional Foto: Pool EFE


Vulneracions de drets 

Per últim, Fermin Morales, advocat de Cèsar Puig, ha denunciat una vulneració de drets en el cas del seu client. Morales ha substituït Jaume Alonso Cuevillas i ha volgut fer alguns matisos i aportar nous correus electrònics al procediment. Morales ha dit que s'ha vulnerat el dret a jutge natural predeterminat per llei i ha "limitat" la vulneració de dret de tutela judicial efectiva. L'advocat ha insistit que el càrrec de Puig no tenia competències en la cadena de comandament d'Interior i acusar-lo en aquest sentit i, ha dit Morales, vulnera el principi de legalitat. També ha denunciat que el procediment afecta el dret de defensa de Puig per la qüestió de l'acusació de rebel·lió. 

La Fiscalia nega un judici als Mossos 

Al seu torn, la Fiscalia no s'ha oposat a les qüestions prèvies presentades per Tubau i s'ha obert a acceptar que Laplana no hagi de ser al judici en les sessions en què no hagi de declarar. El fiscal Miguel Ángel Carballo ha estat molt reticent a l'hora d'acceptar les peticions de Martell i a les vulneracions denunciades per Morales.

El fiscal Pedro Rubira ha insistit que es jutjarà si els acusats van "incomplir una norma" i el procediment es durà a terme d'acord a la legalitat. "No es jutja els Mossos, no és la nostra intenció ni mai ho ha estat" ha dit Rubira, i ha insistit que això és molt diferent a intentar esclarir "les responsabilitats" dels acusats en els fets de la tardor del 2017. La Fiscalia ha dit que durant la tardor de 2017 es van "incomplir" resolucions judicials i això és el que s'investigarà, no pas els Mossos en la seva totalitat. "L'important és l'incompliment de la normativa. I això és el que han fet els acusats", ha dit Rubira, i ha recordat que si "s'incompleixen les normes el poder actua", com s'ha fet amb el procés i "com es va fer amb els GAL". 

Rubira, que s'ha estès més que Carballo, ha rebutjat les qüestions prèvies de l'advocat de Cèsar Puig pel que fa a les vulneracions de drets i ha rebutjat canviar l'acusació de rebel·lió a sedició en aquest moment processal. El ministeri públic ha dit que no pertoca ara variar l'acusació -tal com demanen les defenses- i ha dit que valoraran fer-ho "en el moment oportú". Pel que fa a les vulneracions de drets, les ha negades i ha dit que el tribunal serà l'encarregat de determinar-ho al final del judici. Un cop ha acabat la intervenció de la Fiscalia, única acusació en el judici, el tribunal ha decretat deu minuts de recés per valorar si accepta o no les qüestions prèvies.  


Torra i Buch donen suport als acusats 

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha volgut donar suport als quatre processats. "La justícia s'acabarà imposant a la venjança", ha dit a través de Twitter. També l'expresident Carles Puigdemont ha assegurat que "la veritat sempre s'obre camí". El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha expressat la seva "total confiança" en la cúpula dels Mossos i ha defensat que sempre es va actuar amb "correcció i professionalitat". Al primer dia de judici ha assistit a l'Audiència Nacional el cap de la policia catalana, Eduard Sallent, per donar suport als acusats. Està previst que al llarg de la setmana diversos membres de la cúpula d'Interior assisteixin a les sessions.Tres mesos de judici i un centenar de testimonis

Aquesta setmana declararan els quatre acusats i a partir del febrer començarà la fase testifical, que s'allargarà fins al 16 de març. Els últims tres dies es presentaran les conclusions i l'Audiència preveu deixar vist per sentència el judici el 19 de març.

En la fase testifical desfilaran per l'Audiència un centenar de testimonis, la majoria agents dels Mossos, de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, molts dels quals ja van declarar al Suprem fa uns mesos. Entre els noms més destacats hi ha el de Diego Pérez de los Cobos, coordiandor de l'operatiu policial de l'1-O, i Ferran López, mà dreta de Trapero i cap dels Mossos durant el 155. També declararà Montserrat del Toro, secretària judicial del jutjat 13 que va ser al Departament d'Economia el 20 de setembre. Albert Batlle, Joan Carles Molinero i Manuel Castellví també seran testimonis en aquest judici. 

Entre els testimonis també hi haurà alguns dels presos polítics, com Oriol Junqueras, Joaquim Forn o Jordi Sànchez, així com l'expresident Artur Mas, l'exconseller d'Interior Jordi Jané, l'exsecretari del Govern Joan Vidal de Ciurana i el responsable d'Interior quan es va aplicar l'article 155, Juan Antonio Puigserver.